Butifarra! El còmic dels barris (1975-1987)

• Autors diversos. Selecció de
• materials i coordinació de Pepe Gálvez i Lluís Recasens
• Ajuntament de Barcelona, FAVB i Edicions Clariana, SL
• 261 pàgines
• Barcelona, 2015

Fa quaranta anys del naixement de la revista satírica Butifarra!. L’Ajuntament de Barcelona i la Federació d’Associacions de Veïns (FAVB) han publicat una obra coral que fa justícia a una capçalera que va destacar entre les revistes gràfiques d’aleshores. Pepe Gálvez i Lluís Recasens, “l’Avi”, han coordinat els diferents apartats d’aquest magnífic volum que, des d’una bona selecció de textos i molt material gràfic, recupera la memòria d’un mitjà i d’un equip de dibuixants i guionistes de còmic que van posar el seu talent al servei dels moviments socials dels barris en els anys de la transició política, continuant la tradició de les publicacions satíriques catalanes estroncada per la Guerra Civil i la dictadura.

En un primer bloc, uns quants articles ens situen en diferents contexts: els precedents més notables en la premsa satírica catalana –a càrrec del periodista i crític d’art Josep M. Cadena–, les primeres passes de la historieta per a adults –article firmat per l’historiador del còmic i guionista Antoni Guiral–, l’humor gràfic que es feia a Espanya a finals del franquisme –segons el crític i guionista Pepe Gálvez– i el context social i polític de l’any 1975 –explicat per Carles Prieto, expresident de la FAVB.

Era un temps en què a Barcelona naixia amb força “el moviment de les associacions de veïns, reflex de la reaparició dels moviments socials populars i alhora de les lluites urbanes que ajuden a recuperar espais i fomenten la participació”, segons Andrés Naya. Un moment, també, en què dibuixants, guionistes i veïns “estaven al mateix costat de la trinxera” i els mateixos dibuixants d’historietes, en el cas de Butifarra!, feien de periodistes, amb el material gràfic com a protagonista. “La historieta no era només un entreteniment, també feia política. Era i és una eina de comunicació amb múltiples possibilitats”, escriu Alfonso López, creador i mantenidor de la revista.

En un segon bloc s’expliquen les diferents etapes de la publicació, una història plena de canvis, vicissituds i convulsions empresarials. És aquí on apareixen el gran nombre d’autors que denunciaven, a través de Butifarra!, la situació dels barris. I que apareguin aquí també fa justícia, ja que moltes vegades historietes, dibuixos i textos no anaven signats per evitar repressions.

En la primera etapa Butifarra! és un còmic d’informació i agitació, una plataforma d’expressió d’associacions

i entitats populars. Amb ajuntaments i Parlament constituïts democràticament, la revista, amb ganes d’incorporar-se al debat polític amb veu pròpia, evoluciona cap a una historieta feta al servei de les classes emergents.

El 1979 s’abandona la fórmula de revista i publiquen El urbanismo feroz, el primer d’una sèrie d’àlbums trimestrals de tema únic. El nou format s’allunya de la política directa i tracta del capitalisme quotidià. El 1987 apareix el darrer àlbum, El patio trasero. Amb el temps, l’equip de la revista s’havia convertit en una mena d’agència de serveis gràfics a disposició de les entitats que lluitaven per millorar les condicions de vida de la població. Al final del llibre es fa un repàs de les anomenades “filles de Butifarra!”, publicacions que van sorgir de la seva empenta. Com es diu al llibre, “la història de Butifarra! continua viva, i parla d’un temps i d’una realitat”.