Il·lustració: Júlia Solans.
La nostra revista fa trenta anys i alhora arriba al número 100. Amb aquest motiu hem convidat escriptors i activistes a parlar-nos de la seva Barcelona. Tots ells ens han brindat una visió personal i han il·luminat aspectes de la ciutat per mostrar-nos capes que no són evidents a primera vista.
Barcelona viu un moment de canvi polític que convida al plantejament de propostes agosarades. Al mateix temps, l’obertura de l’espectre polític del consistori obliga tothom a dialogar per trobar el comú denominador. Com diu el sociòleg Joan Subirats a l’entrada d’aquest dossier, “la vitalitat d’una ciutat com la nostra es mesura més amb la quantitat de conflicte que és capaç de contenir i gestionar que no pas amb l’hegemonia d’una lògica homogeneïtzadora i de consens”.
Joan Subirats, M. Àngels Cabré, Kathrin Golda-Pongratz, Isabel Segura, Itziar González, Mery Cuesta, Maria Barbal, Javier Pérez Andújar i Enric Casasses exposen diferents preocupacions amb un punt en comú: trobar l’encaix entre la ciutat i els ciutadans. I cadascun des de la seva mirada construeix reflexions o propostes per gestionar els interessos contraposats en l’espai públic.
Barcelona ha de tenir cura de si mateixa i dels seus ciutadans, atendre l’espai públic, per garantir que la vida al carrer sigui un lloc de comprensió i alhora de convivència, un espai de participació generador de llibertat i democràcia, dues nocions que no sempre són coincidents, com bé assenyala Itziar González en el seu article.
Barcelona també s’ha de reconèixer en els barris i la seva extensió metropolitana, ha de mantenir una relació més autèntica i honesta amb una realitat que no li és aliena i que és tan barcelonina com les gran icones del Modernisme. La ciutat està molt ben posicionada en els índexs internacionals, fins al punt que s’ha convertit en una ciutat turística inevitable, però cal que sigui també habitable.