Barcelona, ciutat simbòlica
Autor: Miquel de Moragas Spà
Ajuntament de Barcelona
Barcelona, 2016
La ciutat transmet molta informació que cal saber llegir. L’urbanisme n’és una, que és la traducció d’una determinada manera d’entendre l’espai en què hem de viure i fer-hi passar coses. Passejar per una ciutat és una contínua descodificació de significats notoris i ocults.
Davant l’afirmació, en els nostres dies tan qüestionada com recuperada, de la ciutat com un espai per viure-hi, emergeix un escenari que ens marcarà al llarg del segle en curs: la ciutat com a tema central del debat polític, social i cultural. El catedràtic de comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Miquel de Moragas Spà, recorre les diferents vessants comunicatives i semiòtiques de la Barcelona dels anys trenta fins als nostres dies.
Les ciutats són matèria d’estudi de diferents disciplines. Aquesta pluralitat és el reflex de la riquesa i la complexitat que suposen en les nostres vides. La semiòtica urbana s’ocupa d’analitzar les comunicacions humanes que tenen diferents individus i col·lectivitats en una mateixa ciutat al llarg del temps. Viure (en) una ciutat és interpretar missatges (camina per aquí, compra allò, recorda’t de…), adequar-se a aquests codis i, fins i tot, participar en la creació de nous significats.
La ciutat transmet molta informació que cal saber llegir. L’urbanisme n’és una, que és la traducció d’una determinada manera d’entendre l’espai en què hem de viure i fer-hi passar coses. Però també tenen significats els monuments (a què?, de qui?, per què?, quan?), voreres, materials, mobiliari, senyalística i arquitectura, entre d’altres. Passejar per una ciutat és una contínua descodificació de significats notoris i ocults.
De Moragas analitza la imatge i les imatges a través de les quals es pot entrar en contacte amb Barcelona. Perquè el contacte no és només viure-hi, sinó la imatge que ens arriba d’ella abans de trepitjar-la per primera vegada. Barcelona és una font d’imatges comunicatives, des de les primeres icones i les primeres postals fins a la reducció semàntica de Barça, mar i Gaudí. Però, de cara endins, es tracta d’una urbs rica en creació de missatges i discursos, de qualitat urbana i de constant evolució i debat. Imatges que s’imposen davant d’altres i, en definitiva, símbols de les persones que les vivim.
No hem de confondre la capacitat comunicativa de la ciutat amb el fet de ser escenari i museu de la seva pròpia història. És clar que la informació que transmet (el seu nomenclàtor, per exemple) és fruit d’aspectes històrics concrets. Però és que precisament la ciutat és la forma que prenen aquesta història i aquestes intencionalitats comunicatives. Sovint és el missatge que explica significats determinats. Un exemple: els Jocs Olímpics s’haurien pogut celebrar sense la neteja de façanes i el seu “Barcelona, posa’t guapa”?
Entrar en contacte amb Barcelona està condicionat pel format dels missatges, la nostra capacitat interpretativa i també el moment contextual en què ens trobem. La ciutat de Barcelona es transmet a través de missatges i llenguatges audiovisuals que l’expliquen a l’exterior o al desconegut.
Barcelona atrau, sedueix i és objecte de fotografies, pel·lícules, gravats, novel·les, poesies i cançons. Aprendre a llegir-la és aprendre a interpretar aquestes creacions, diferenciant l’admiració, la pertinença, la crítica, la vampirització, la propaganda i l’especulació.