Enguany celebrem el vintè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona. Aquella efemèride va impulsar la transformació de la ciutat amb una renovació urbanística i arquitectònica que va anar acompanyada de guanys de valor més intangible.
Barcelona va cobrar una nova identitat com a marca, i a partir d’aquell moment als catalans se’ns va fer molt més fàcil presentar-nos davant del món.
© Ritma / AFB
Vista aèria del mercat de Sant Antoni el 1960
Els que havien viatjat a l’estranger abans de l’any 1992 deuen recordar com n’era de feixuc i recurrent de vegades explicar Catalunya al món exterior. La inevitable referència als toros o al flamenc obligava a fer un munt d’explicacions. Amb els Jocs Olímpics es va comprovar que, paral·lelament al mapamundi de països i capitals, també cotitzava el mapa intercontinental de les ciutats, i la cita olímpica va fer aflorar
Barcelona com una marca d’aigua en aquesta constel·lació urbana global.
© Ritma / AFB
Mercat del Born
A partir d’aquell moment la cosa va canviar. Si algú ens preguntava d’on érem, dir simplement que veníem de Barcelona simplificava la conversa. De sobte descobríem que Barcelona era una paraula eufònica, d’una cadència prolongada i feliç, que portàvem com una flor als llavis, una paraula de tan fàcil pronúncia com Rambla, Gaudí o Picasso.
© Albert Armengol
Mercat de San Antoni en obres
Des d’aleshores la marca Barcelona s’ha anat consolidant. No és només gràcies a la marca olímpica, sinó també per la marca arquitectònica del Modernisme; la marca gastronòmica de xefs catalans com el Bulli, Santamaria, Roca o Ruscalleda; la marca literària de Jaume Cabré o Ruiz Zafón; la marca tecnològica que ens dóna el Mobile World Congress, i sobretot la marca de la Champions, amb Messi i Guardiola com a referents. Però tots sabem que la marca no és un objectiu en si mateix, ni ens podem permetre de parlar de Barcelona únicament en termes de branding, deixant-nos portar per les fluctuacions de la borsa o la moda. En definitiva, aquella vella dita que diu que Barcelona és bona si la bossa sona, es podria traduir en termes actuals més o menys així: Barcelona sona si la marca és bona.
© Vicente Zambrano
Mercat de Santa Carerina
Avui Barcelona té l’oportunitat de capitalitzar molts valors. La cuina mediterrània n’és un, i els mercats de Barcelona són un dels motors d’aquesta cultura alimentària basada en el producte fresc de proximitat.
Dediquem aquest número de Barcelona Metròpolis a explorar passat,
present i futur d’un model de mercats que s’ha convertit en exemple per a altres ciutats, que han vingut a observar-ne el funcionament per adaptar-lo a les seves necessitats. Dediquem també un dossier especial a la novel·la sobre Barcelona, que ens brinda un recorregut per la ciutat que és tan literària com real, ja que cada vegada són més els turistes que hi vénen amb la dèria de reconèixer un paisatge urbà que han conegut de la mà d’un escriptor. La marca literària de Barcelona ha viscut dues eclosions literàries recents, L’ombra del vent, de Ruiz Zafón, i Jo confesso, de Jaume Cabré, tots dos profusament traduïts arreu.
© Albert Armengol
Mercat del Ninot en obres
Però la marca va sempre lligada a una identitat i a una història. I Barcelona ha d’actuar també com a capital de la catalanitat. La modernitat, la innovació, la creativitat no estan renyides amb la defensa de la identitat. En la seva Oda a Barcelona, Pere Quart deia a la ciutat: “Escabellada, ronca, / perds la vergonya i la senyera, / però et guanyes la vida, / entre la mort i la follia.” No és pas així com la volem.
La marca és també un esperó per a la nostra autoexigència. Aquesta revista porta a la capçalera el nom de Barcelona. Ens esforçarem per estar a l’altura que els temps ens demanen.
© Vicente Zambrano
Mercat de la Barceloneta