© Maria Corte
La gestió de l’espai públic en els darrers quinze anys és un reflex de les polítiques que han marcat la vida de la ciutat. Aquest dossier repassa algunes de les solucions arquitectòniques i urbanístiques adoptades que no sempre han respost amb prou encert als reptes de l’habitatge, la mobilitat, la dispersió urbana i la desindustrialització.
L’abús del crèdit hipotecari i l’escassetat de promocions públiques han fet difícil l’accés a l’habitatge a sectors importants de la població. En alguns barris el fenomen de la gentrificació ha expulsat els habitants tradicionals.
La mobilitat és clau a l’hora de repensar els models productius. El cotxe ocupa un espai desmesurat al carrer i està matant Barcelona, que és ja una de les ciutats més contaminades d’Europa.
Barcelona viu també la polarització entre el turista i el ciutadà. Si el turisme és inevitable, la ciutat ha de ser habitable. Els canvis del model productiu i les seves conseqüències sobre el teixit industrial conviden a repensar com reindustrialitzar la ciutat, quin paper ha de tenir l’espai públic en la producció i el consum.
Els arquitectes que participen en aquest dossier demanen que l’urbanisme resolgui problemes en lloc de crear-ne de nous i apunten propostes que tornin a posar la gent al centre. I reclamen que la democratització de la ciutat passi per la sostenibilitat, la memòria, la redistribució i la participació de la ciutadania i el rendiment de comptes.