© Maria Corte
El turisme representa avui el 15% del PIB de Barcelona. Aquesta simple dada ajuda a entendre per què el model de ciutat no es pot definir al marge del sector. La imatge turística de Barcelona s’ha gestat, des del segle dinou, a partir de dues forces de desig antagòniques. N’hi ha una d’involuntària, que no depèn dels barcelonins i que s’ha forjat a partir de la mirada dels forasters. En contrast, tenim la imatge que la ciutat ha volgut projectar al món, des que es va crear la Comisión de Atracción de Forasteros, al començament del segle passat, fins als Jocs Olímpics de 1992. La marca Barcelona surt en bona part de la negociació entre aquestes dues mirades, la dels turistes i la pròpia.
Avui el turisme és un motor tan important de la vida de Barcelona que per excés podria distorsionar el seu model econòmic. Hi ha veus que alerten que la mercantilització de la marca Barcelona amb una lògica extractivista ens pot abocar, a la llarga, a un model turístic depredador i a la terciarització. També hi ha qui qüestiona el valor econòmic real aportat pel turisme i el caràcter equitatiu de la distribució de la riquesa que genera. En definitiva, no és possible plantejar un debat sobre el model turístic sense proposar al mateix temps un debat seriós sobre el model de ciutat. La marca Barcelona ha de ser multisectorial i s’hauria d’associar amb àmbits productius lligats a la societat del coneixement i de la innovació.
L’alcalde Xavier Trias ha proposat un gran pacte local per a la gestió i la promoció d’un turisme responsable. És l’hora d’impulsar una reflexió que impliqui representants de tots els sectors afectats, amb l’objectiu d’avançar en la definició del model turístic del futur. El pacte requerirà nous plantejaments de gestió i unes pràctiques noves per part de les institucions públiques, de les empreses i de tota la ciutadania –incloent-hi en aquest col·lectiu els barcelonins d’adopció temporal que són els mateixos turistes.
- De la Rosa de Foc a Gaudí. Joan de Déu Domènech
- El turisme com a mite. Saida Palou Rubio
- La ciutat enfront de si mateixa. Lluís Rabell
- Buscant l’encaix entre el turisme i el model de ciutat. Maria Abellanet i Meya
- Casa meva és casa teva. Toni Sala
- Només hi ha dos models turístics: el bo i el dolent. Miquel Puig Raposo
- Escenaris futurs del turisme barceloní. José A. Donaire
Retroenllaç: Quo Vadis Barcelona? | Núvol
Mucha gente se piensa que el turismo se expandio en barcelona gracias a los JJOO del 92 peró no es cierto el momento de eclosion fue en el siglo XX el turismo fue en parte del proyecto politico.
Hoy en dia barcelona se ha convertido en una ciudad con mayor afluencia de turista todo eso debido al siglo XX i tambien a los juegos olimpicos del 92 porque se tuvieron que construir muchos edificios… Para alojar a tantos atletas.