Cal que el turisme s’integri plenament en l’estratègia de govern del municipi, a fi d’abordar-ne la gestió des d’una perspectiva urbana global i transversal. Ha arribat el moment d’activar els valors d’un turisme i d’una ciutadania responsables.
© Vicente Zambrano
El centre comercial La Maquinista, a Sant Andreu, un exemple dels macroestabliments on s’ofereixen noves pràctiques de consum i d’oci.
El turisme respon a un model de societat determinat i la seva transformació és una de les manifestacions de l’evolució econòmica, política, tecnològica i social, que influeix tant en el turisme mateix com en la configuració de les ciutats. Aquesta perspectiva permet comprendre millor el fenomen turístic i els condicionants que n’han impulsat el desenvolupament fins als nostres dies, i fa necessari, a l’hora de plantejar les estratègies de desenvolupament d’una destinació urbana, incorporar en el procés d’anàlisi i de reflexió les tendències emergents i les motivacions dels ciutadans (considerant els turistes també ciutadans, encara que només ho siguin temporalment).
Els canvis en els models de turisme i de ciutat mostren una tendència clara a fer compatible el desenvolupament turístic amb la sostenibilitat, la preservació del territori, el patrimoni, la cultura i els valors d’identitat. Els canvis en l’estructura del treball i en la distribució de la jornada laboral –més esperança de vida, més temps lliure, més capacitat de consum, més coneixement o l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació, entre d’altres– fan possibles canvis en l’estil de viure i en els consumidors, més sensibles als aspectes qualitatius de l’oferta de les destinacions i a l’establiment de noves relacions amb la cultura i la ciutadania.
D’altra banda, tendències urbanes com ara la terciarització, la internacionalització (les ciutats esdevenen acadèmiques, creatives, tecnològiques, i atrauen talent d’arreu del món), el desenvolupament de les característiques de smart city o el canvi d’hàbits dels residents (compres en grans superfícies, disminució de la vida pública, noves formes d’oci…) també incideixen en la transformació de les ciutats i en l’ús dels espais públics.
Barcelona és una destinació turística d’èxit que en els darrers 25 anys s’ha convertit en una de les principals ciutats turístiques del món. La creació, l’any 1993, del Consorci Turisme de Barcelona va significar un punt d’inflexió en les polítiques de promoció de la ciutat com a destinació turística fins a situar-la en la posició que ocupa actualment. El Pla estratègic de turisme de la ciutat de Barcelona 2010-2015 ja va evidenciar que, paral·lelament a la promoció, calia posar en marxa instruments de gestió que vetllessin per encaixar correctament el turisme i la ciutat. Tal com passa a les principals destinacions urbanes del món, els nous fenòmens apareguts com a conseqüència de la globalització estan transformant molts aspectes de Barcelona i de la seva activitat turística.
© Vicente Zambrano
Visitants de la Sagrada Família.
Segons la meva opinió i davant la transcendència ciutadana que ha adquirit el fenomen turístic a Barcelona –tot i que l’impacte principal es concentra en barris determinats i durant els períodes de més afluència–, cal que el turisme s’integri plenament en l’estratègia de govern de la ciutat, a fi d’abordar-ne la gestió des d’una perspectiva urbana global i transversal. En aquest nou escenari turístic del qual no es poden abstreure ni les institucions públiques, ni les empreses ni els ciutadans, l’economia, la sostenibilitat i la responsabilitat social van de bracet. Ha arribat el moment d’activar els valors d’un turisme responsable i, també, els d’una destinació, una ciutat i una ciutadania responsables.
En aquest sentit, el 10 de novembre de 2014, el Consell de Ciutat, el màxim òrgan de participació de la ciutat de Barcelona, va aprovar una declaració sobre el turisme i va elevar al Consell Municipal quatre propostes que es poden resumir de la manera següent: vetllar per mantenir l’equilibri entre un turisme responsable i altres sectors econòmics; seguir apostant per un model turístic cívic i de qualitat, respectuós amb els valors de la ciutat; reforçar i utilitzar les eines urbanístiques existents –com els plans d’usos– que permeten regular la implantació d’activitats determinades en un territori, i, finalment, garantir que el seguiment de les polítiques de turisme tinguin presents, a més dels operadors, els agents econòmics, socials i veïnals.
Així, doncs, en una ciutat que aspira a ser responsable, educadora, internacional, intercultural, inclusiva, intel-ligent i sostenible, el conreu del turisme ha d’encaixar amb el seu model de ciutat. La intenció de l’Ajuntament, en aquest sentit, ha de ser explícita i s’ha de dur a la pràctica efectivament, amb la participació activa de la ciutadania, dels agents socials i de les empreses. El procés participatiu de reflexió estratègica Barcelona, ciutat i turisme, promogut per l’Ajuntament en el marc del Consell General de Turisme, i del qual he estat nomenada comissària, parteix d’un objectiu comú públic, privat i ciutadà: l’encaix entre una ciutat i un turisme responsables.
El turisme urbà contemporani té un rol important en les transformacions de les ciutats i genera externalitats que cal tenir en consideració amb el màxim d’objectivitat possible. Tot i ser conscients de les dificultats per consensuar l’encaix entre la ciutat i el turisme, el procés de reflexió engegat busca els estímuls precisament on hi ha les principals contradiccions i paradoxes. Per aquesta raó, les diferents parts interessades no haurien de protegir-se, ignorar-se o mantenir posicions conservadores, sinó de reaccionar per renovar-se, una actitud que implica una certa transgressió tant per detectar problemes nous (noves preguntes) com per resoldre problemes antics (noves respostes).
Recerca del consens
El nou procés de reflexió, que té com a eix principal la seva obertura a la participació ciutadana i l’objectiu de respondre a l’interès general, pot contribuir a generar més consens entre el sector públic, el sector privat, els actors socials, els ciutadans i els turistes (ciutadans temporals) per desenvolupar un pensament més generalista que faciliti un canvi d’actitud positiu. Ara bé, si es volen fomentar acords entre els actors implicats, no es pot blindar el turisme contra la realitat o la crítica, i cal fugir de dogmatismes. Del compromís de les parts se’n poden obtenir aprenentatges compartits, idees i experiències noves, i espais de cooperació nous. El resultat ha de ser una actualització de les bases per a la gestió i la promoció d’un turisme responsable i sostenible.
En el moment de tancar aquest article ja s’havien iniciat les sessions de treball participatives però encara no se’n podien anticipar conclusions. Els reptes que se’n derivin haurien d’estar alineats amb la resta de missatges estratègics d’una ciutat, Barcelona, que no pot construir la seva identitat sense tenir en consideració els ciutadans i el turisme i que, en conseqüència, requereix nous plantejaments de gestió i unes pràctiques responsables per part de les institucions públiques, de les empreses i de tota la ciutadania –incloent-hi els turistes.
© Vicente Zambrano
Turistes asiàtics davant d’un establiment del passeig de Gràcia.
Reflexió conjunta sobre el futur del turisme
El mes de desembre passat, l’alcalde, Xavier Trias, va presentar la proposta d’un gran pacte local per a la gestió i la promoció d’un turisme responsable. L’objectiu del pacte era impulsar la reflexió conjunta d’un ampli nombre de representants dels àmbits turístic, polític, econòmic, social i acadèmic per tal d’identificar les principals tendències de l’activitat turística a Barcelona i definir les bases del seu desenvolupament futur.
El projecte participatiu està liderat per l’autora de l’article adjunt, la doctora Maria Abellanet i Meya, amb una llarga trajectòria i un reconegut prestigi en el món del turisme, en qualitat de comissària. Amb prop de trenta anys de carrera professional, Abellanet és consellera delegada i directora general del Grup CETT, un centre de referència internacional de formació i transferència de coneixement en hostaleria, turisme i gastronomia adscrit a la Universitat de Barcelona. La seva experiència va ser reconeguda el 2014 amb la Medalla del Turisme de Catalunya, atorgada pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat.
Retroenllaç: Quo Vadis Barcelona? | Núvol