Taleb encunya el terme antifràgil en constatar que hi ha coses que es beneficien dels impactes que reben. Són fenòmens que creixen o prosperen quan es veuen exposats a la volatilitat, l’atzar, el desordre, el risc o la incertesa.
Nassim Nicholas Taleb ha expandit i, en certa manera, revolucionat el concepte de resiliència amb Antifragile. Things That Gain from Disorder (versió castellana: Antifrágil: las cosas que se benefician del desorden), un assaig en què explora els efectes de la incertesa en tots els àmbits, des de la ciència fins a l’economia, passant per l’art, l’educació o la política.
Taleb, autor d’origen libanès establert als Estats Units, ha estat corredor de borsa i investigador acadèmic, i actualment és professor d’enginyeria del risc a l’Institut Politècnic de Nova York. Taleb encunya el terme antifràgil en constatar que hi ha coses que es beneficien dels impactes que reben. Són fenòmens que creixen o prosperen quan es veuen exposats a la volatilitat, l’atzar, el desordre, el risc o la incertesa. I, amb tot, malgrat la ubiqüitat d’aquests fenòmens, no hi ha un antònim de fragilitat. Taleb proposa dir-ne antifragilitat, un concepte que va més enllà de la resiliència o la fortalesa. El resilient entoma el cop i es manté dempeus. L’antifràgil, en canvi, millora amb l’embat de l’adversitat. Tot el que ha canviat i sobreviscut al llarg del temps s’ha beneficiat de l’antifragilitat. No podem entendre la resistència bacteriana, ni els sistemes polítics, ni l’èxit borsari o editorial, ni tan sols la nostra pròpia existència com a espècie, sense el fenomen de l’antifragilitat. Taleb ho expressa amb aquests termes: “Els humans som molt més aptes per fer que no pas per pensar. Prefereixo ser ximple però antifràgil que molt intel·ligent i fràgil.”
Si l’antifragilitat és la propietat de tots els sistemes naturals i complexos que han sobreviscut, aïllar-los i desproveir-los de factors desequilibrants els debilitaria i a la llarga els mataria. Bona part del nostre món modern s’ha estructurat amb un ànim sobreprotector, amb polítiques que han intentat alterar els comportaments dels ciutadans de dalt a baix.
Així com gairebé tot el que es postula de dalt a baix bloqueja l’antifragilitat i tendeix a debilitar el creixement, tot el que creix des de baix ho fa sota la justa pressió de l’estrès i el desordre.