L’Alba és el laboratori de llum de sincrotró més important de la Mediterrània i del sud-oest d’Europa; tanmateix, és un gran desconegut de la societat barcelonina en general.
Entrevista
Per impedir la guerra cal incidir en les causes dels conflictes latents previs. L’ús de les últimes tecnologies i l’anàlisi de les dades massives són la base d’una investigació empírica innovadora sobre aquestes causes.
La ciutat semblava haver perdut per sempre el seu passeig per excel·lència, o almenys així ho pensaven moltes persones. L’equip Km_zero va guanyar el concurs d’idees per millorar la Rambla amb un projecte que vol que sigui catalitzador de l’esperança col·lectiva en el seu renaixement.
En el nostre temps les imatges s’han tornat perilloses, furioses, i cal una actitud de resistència per part dels intel·lectuals i els artistes. Segons Joan Fontcuberta, el fotògraf responsable ha de saber gestionar la sobreabundància icònica amb estratègies d’ecologia visual, però també trobar les imatges que falten.
La tecnologia digital ha modificat la societat, però encara queda molta feina per fer. Simona Levi, des del grup d’activistes Xnet, treballa per la millora de la democràcia en l’era digital i per fer que valors com la transparència o la participació siguin una realitat i no mots discursius buits de contingut.
La pedagoga, fundadora de l’escola Ton i Guida de Verdum, defensa unes matemàtiques útils per a la vida, que ajudin a madurar el pensament i que evitin patiments als infants.
La creació als barris de parcs urbans, cinturons verds i corredors ecològics atrau immobiliàries de luxe i nous habitants amb un poder adquisitiu més gran que els residents històrics. L’augment dels preus de l’habitatge acaba desplaçant la població original: és el frustrant fenomen conegut com a “gentrificació verda”.
Una espasa de Dàmocles penja sobre el cap de les generacions actuals: la degradació del medi ambient i el canvi climàtic. L’impacte sobre la salut humana del trasbals ambiental té uns costos enormes: el factor econòmic no pot ser una excusa per ajornar les mesures de preservació necessàries, ans al contrari.
Joan-Anton Benach va ser el director fundador d’aquesta revista, que va néixer amb el nom de Barcelona. Metròpolis Mediterrània el maig de 1986, en un moment en què la ciutat es preparava i es reinventava per acollir els Jocs Olímpics de 1992.
L’escriptora d’origen marroquí Najat El Hachmi recull als seus llibres la contraposició entre el món d’on ve i el que s’ha trobat aquí, la negociació entre tots dos mons. Som afortunats de tenir a Catalunya una autora que ha pogut posar per escrit aquesta experiència.
Des de l’òptica del compromís, parlem amb la filòsofa Marina Garcés sobre l’Europa de les ciutats, l’Europa fronteritzada, els refugiats sirians, les relacions entre el món i el subjecte interdependent.
Miquel Barceló recorda els temps passats a la Barcelona de fa quaranta anys com una època molt vital i efervescent. Conscient que el món de l’art ja no té un sol centre com anys enrere, no pretén arribar a tot arreu: un pintor no pot ser com la Coca-Cola, afirma, que aspira a conquerir tots els mercats.
“Tal com demanava el precepte grec: de res, massa. La tecnologia es dissenya per ser addictiva, perquè només així dóna diners.” És l’advertència que fa Núria Oliver, referent mundial en intel·ligència artificial, sobre el mal ús de les noves tecnologies. Però no dubta que el balanç global serà molt positiu.
Jaume Plensa ha estat distingit amb el premi Ciutat de Barcelona en la categoria de projecció internacional de la ciutat. L’escultor viu una entrada de segle de gran efervescència creativa i de reconeixement acrescut. Des del seu taller reflexiona sobre la humanització de l’art i la funció de les seves obres en l’espai públic.
La productora de ‘Pa negre’, que ara prepara l’adaptació d’’Incerta glòria’, de Joan Sales, considera que Barcelona és un centre d’experimentació cinematogràfica molt potent, tot i que al cinema català encara li falta trobar el seu gran públic.
Cada vegada més persones viuen a les ciutats i estan més connectades, però només les societats productives podran decidir el seu futur. A Barcelona s’ha engegat un pla per posar la tecnologia a l’abast de tothom i permetre a la comunitat treballar conjuntament.
Des que va obtenir el Lleopard d’Or del Festival de Locarno amb ‘Història de la meva mort’, en què imagina la trobada de Casanova i Dràcula, Albert Serra no ha parat de voltar món amb presentacions i col·loquis. Continua la trajectòria d’un cineasta de qui Olivier Père va dir que renovava la manera de fer cinema dels pioners i els somiadors.
Carme Torras és professora d’investigació del CSIC a l’Institut de Robòtica (CSIC-UPC), on lidera una línia de recerca en l’àmbit de la percepció i la manipulació. A banda de la seva carrera científica, Torras ha desenvolupat una obra literària singular. És autora de La mutació sentimental, una novel·la que aborda el món de la robòtica i que va obtenir el Premi de Narrativa de Ciència-Ficció Manuel de Pedrolo 2007.
“Un lloc que estimula la creativitat és un lloc obert a la creativitat de tots i no només a la dels tècnics o dels creatius”, sosté Richard Florida. Per a l’autor de The Rise of the Creative Class, l’obertura és
A l’Albert no li costa gens definir-se com un “barceloní de soca-rel”; tanmateix, no ha estat fins a la publicació de Victus que per primera vegada ens ha proposat una història que passa a Barcelona. Li pregunto el perquè i em mira amb un mig somriure.
“Tenim un compromís amb la societat que no podem oblidar”, afirma el doctor Valentí Fuster, director de l’Institut Cardiovascular del Mount Sinai Medical Center, de Nova York, i del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars Carlos III, de Madrid. La vocació social ha dut aquest metge barceloní, una de les grans autoritats mundials en cardiologia, a fer una tasca intensa com a divulgador i educador.
És un dels emprenedors més creatius i internacionals sorgits de Barcelona. Enginyer informàtic i arquitecte tècnic per la UPF i amb estudis d’alta direcció a la Stanford University, Verdaguer s’autodefineix com un emprenedor en sèrie.
Darrere la porta del seu despatx, al penja-robes, hi descansen un jersei, una bata de laboratori i mig centenar de penjolls amb identificacions per a congressos i seminaris especialitzats en reproducció humana en què ha participat Anna Veiga durant els últims anys.
Fa un dia rúfol. El fotògraf Pere Virgili i jo pugem el darrer tram costerut del carrer de les Fogaroses, que ens deixarà davant la porta de la casa d’en Jaume Cabré i la Margarida Barba. Al jardí es respira la pau densa d’un matí de boira baixa. Després pugem a l’estudi, al primer pis, i encetem la conversa mentre el fotògraf continua la feina. La conversa s’apodera de tot.