El Maig francès fa mig segle. La revolta va desfermar a Catalunya una cursa frenètica per demostrar qui era més esquerrà i per rellevar el PCE-PSUC com a partit revolucionari de la classe obrera. El discurs de la contracultura, d’altra banda, va afegir a la lluita política una dimensió cultural i subjectiva: s’afirmava que la revolució havia de començar per un mateix.
L’Any Panikkar, inaugurat el dia 5 de febrer, commemora el centenari del naixement del filòsof amb el doble objectiu de difondre’n l’obra i debatre la validesa de les seves intuïcions per comprendre el món contemporani.
Com a arquitecte i urbanista, Puig i Cadafalch va deixar una empremta fonda i perdurable a Barcelona. Però, com a polític, malgrat la rellevància de la seva funció com a successor de Prat de la Riba al capdavant de la Mancomunitat, la seva tasca ha estat discutida.
En mig d’una gran crisi política i social, els sindicats CNT i UGT, amb el suport del PSOE i dels partits republicans, van convocar una vaga general revolucionària l’estiu de 1917. La Revolució Russa, en curs en aquells moments, va afavorir la creació d’unes expectatives exageradament optimistes.
Els anys republicans van ser l’època daurada d’Aurora Bertrana, tant des del punt de vista de la creació literària com per la seva activitat pública.
Al darrer terç del segle XIX, actuar i pensar des d’una perspectiva feminista i antiesclavista podia tenir conseqüències. La compositora i arpista Clotilde Cerdà i Bosch, filla de la pintora Clotilde Bosch, esposa d’Ildefons Cerdà, ho va poder constatar en primera persona.
L’enderrocament d’una planta asfàltica pels veïns que en patien la contaminació va ser als orígens de l’Ateneu Popular de Nou Barris, protagonista destacat de la mobilització social i cultural del nord de Barcelona un cop mort el dictador.
Destacat compositor d’obres per a piano, intèrpret aclamat i pedagog que va crear escola, Granados es va implicar intensament en els moviments que a Barcelona estaven posant les primeres pedres d’una cultura musical molt sòlida.
Autora de registres variats i novel·lista dels budells de la Barcelona clàssica, va escriure i viure a fons tot el que tenia entre mans. La investigació sobre els catalans als camps nazis va marcar un abans i un després en la seva carrera. Al novembre fa vint-i-cinc anys de la seva mort prematura.
En el centenari del seu naixement, recordem Carles Fontserè pels cartells que va fer durant la Guerra Civil, però també volem destacar la seva dedicació a l’escenografia, la fotografia, l’escriptura…, a la vida: els múltiples interessos d’un artista, tot un personatge, que es definia a si mateix com un gran tafaner.
El 2 d’octubre farà un quart de segle de la mort de Maria Aurèlia Capmany (1918-1991), una autora versàtil que durant més de trenta anys es va mantenir al centre del panorama cultural amb una publicació incessant de títols i articles. Va conrear gairebé tots els gèneres, si bé cal destacar els assaigs sobre feminisme i joventut.
Nascuda el 1780 al si d’una família de llibreters i impressors, Eulàlia Ferrer va ser, primer, col·laboradora del seu marit Antoni Brusi en la gestió del Diario de Barcelona i després, arran de la mort d’ell, màxima responsable del diari conegut popularment amb el cognom familiar.
Els centenaris haurien de ser un estímul per llegir les obres dels celebrats. I això hauríem de fer en ocasió del 750è aniversari del naixement de Ramon Muntaner. Però com l’hem de llegir? El fet és que ens trobem davant d’un gran manipulador, potser un dels més grans del nostre passat medieval.
Pere Astort va triomfar als Estats Units i en altres països amb composicions d’autoria pròpia inspirades en la música popular de l’altra banda de l’Atlàntic. Els anomenats “valsos Boston” van fer popular el seu pseudònim de Clifton Worsley.
La gran obra pedagògica de Rosa Sensat, l’Escola del Bosc, va néixer el 8 de maig de 1914. Era alhora una institució higiènica i un espai d’assaig dels valors de l’avantguarda pedagògica. Arribada la Segona República, la fundadora va voler convertir-la en el model per a la renovació de l’ensenyament.
Maria Cinta Balagué, la primera locutora de ràdio a Catalunya, es va avançar al seu temps amb un programa en format magazín dedicat a les dones. Només en temps recents s’ha reconstruït la rellevant actuació com a radiofonista d’aquesta barcelonina, funcionària de l’Ajuntament fins que es va jubilar, el 1968.
El doctor Manuel Ribas i Perdigó, nascut l’any 1859 en una xocolateria del carrer de Ferran, es va llicenciar el 1880 i quatre anys més tard va obtenir plaça de professor a la Facultat de Medicina, on esdevindria el màxim col·laborador del doctor Robert, futur alcalde de Barcelona. Entre el 1924 i el 1927, any de la seva mort, va presidir la Reial Acadèmia de Medicina.
Com a alcalde de Barcelona (1957-1973), Porcioles va encarnar el retrat robot del col·laborador català de Franco: peça clau de l’operació engegada per netejar la imatge del franquisme al país, se’l va criticar per la construcció de la gran Barcelona, moderna però caòtica, i se’l va lloar per accions com la creació del Museu Picasso o la recuperació de la històrica compilació del Codi Civil català.
L’aportació més important a la ciència del doctor Jordi Sabater Pi té a veure amb el descobriment de les àrees culturals dels ximpanzés. Els seus estudis i observacions sobre aquest tema, publicats a les revistes científiques més importants del món, han ajudat decisivament a canviar la visió antropocèntrica de l’univers.
Antoni Piera i Jané era un home callat, dur i decidit. No explicava gaire res sobre ell mateix ni sobre els seus negocis, ni era gens donat a les expansions. Aleshores els homes eren així, abans que fossin vençuts per
“Vaig néixer a la vora del mar. La meva vida i el meu art van néixer del mar. Em dic Carmen Amaya y Amaya. Sóc dues vegades Amaya, ja que el meu pare es deia Amaya i la meva mare també. Tots els Amaya del món són cosins meus.”
El Barça actual no es podria explicar sense la figura semianònima d’Oriol Tort Martínez (Barcelona, 1929-1999), el caçatalents que va descobrir Guardiola, Iniesta i Xavi; un personatge clau del futbol modern que va dedicar tota una vida al FC Barcelona
Ignàsia, filla del menestral Pere Claver i dona del sabater Gaspar Robira, dominava l’art de fer puntes i es va dedicar a l’elaboració d’aquest teixit, activitat que va completar amb el negoci de roba i confecció i el préstec de diners. L’empresària coordinava la producció de dones que treballaven en tretze pobles diferents de l’entorn barceloní, des del Maresme fins al Baix Llobregat.
Aquest any es commemora el centenari de tres escriptors barcelonins que, malgrat que van seguir unes trajectòries vitals paral·leles –presidides per les circumstàncies tràgiques de la guerra, la derrota i l’exili–, són substancialment diversos en l’aspecte creatiu. Cap d’ells no
La figura insòlita de Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, 1842 – Barcelona, 1902), el popular doctor Robert, va capgirar la política barcelonina durant els set mesos que va estar al capdavant de l’Ajuntament, període culminat amb un tancament de caixes
