El nostre futur immediat seguirà sent un abisme fosc i terrible fins que no siguem capaços d’imaginar-lo.

I imaginar-lo no significa (només) trobar el remei miraculós per a tots els mals que ens assolen. Es tracta, també, de jugar a preveure quins nous problemes, quines injustícies terribles i quins reptes meravellosos apareixeran amb l’adveniment d’aquests nous remeis; d’entendre la dinàmica històrica que ens precedeix (a nivell polític, social, afectiu, etc.) per poder pronosticar “la normalitat que vindrà” i també la que vindrà després d’aquesta; de desenvolupar la nostra capacitat de projectar-nos en el temps i d’imaginar coses noves.

Aquest no és un curs de ciència ficció, no cal conèixer les tres lleis de la robòtica ni entendre el funcionament del cervell positrònic. El nostre objectiu no és composar epopeies interplanetàries, sinó crear vàries peces curtes on ens atrevim a imaginar com serà una primera cita d’aquí a trenta anys, com serà una entrevista de feina d’aquí a cinquanta o com serà un sopar de nadal a les portes del segle XXII.

El curs serà bàsicament pràctic i funcionarà amb format de seminari. Escriurem a casa i a l’aula, llegirem, posarem les idees en comú i xerrarem molt. Totes les formes de pessimisme seran tolerades, excepte aquelles que impliquin una manca absoluta de sentit de l’humor.