Gustav Mahler va voler assajar la construcció d’una personalitat artística en la seva primera simfonia, anomenada Tità , per la influència de la novel·la de Jean Paul.

Encara que alguns dels seus episodis reapareixen en les cançons del desventurat i solitari caminant ( Lieder eines fahrenden Gesellen ), la versió que es programa a les sales de concert en fa abstracció, perquè, de fet, no es vol descriptiva.

S’hi suggereix un periple vital que va des del subtil clarejar del dia entre reminiscències siderals fins a una culminació pletòrica, perfectament expansiva.