Projectes guardonats a les Beques Barcelona Crea 2021
A - Creació en arts escèniques
1. AKA Teatro S.L.
SCRATCH
SCRATCH és el nou monòleg teatral d ́AKA TEATRO. Un espectacle en què la música hi té un gran pes dramatúrgic i escènic. Durant els 80 minuts que dura l’obra estarem en una discoteca on la protagonista punxa i, a casa seva on composa cançons indie Una obra amb llenguatges físics, lingüístics i d’estil que novament (com a A.K.A) s’acosta tant al públic jove com a l’adult. A SCRATCH tornem a posar al punt de mira temes controvertits, en aquest cas els pactes del desig, els límits, l’aparença/simulació dels estats anímics, la sexualitat permesa a la dona, l’abús i la culpa, entre d’altres.
2. Josep Julien
La nit del peix kiwi
La vida professional i afectiva d’un barceloní de classe mitjana, un artista, la qual està atrapada fa temps en un laberint de frustracions a nivell professional i personal, entrarà a partir d’un esdeveniment imprevist en un sopar, dins un procés de desconstrucció exprés dels elements que havien representat, fins que l’acció de la peça arrenca, els pilars de la seva identitat artística i personal.
3. Iñigo Martinez Sagastizabal
Els cants d'Iñigo Laudio
Projecte de recerca i ideació d’un espectacle coreogràfic de dansa inclusiva, executada per persones amb diversitats físiques. L’obra escènica qüestiona el sistema de normes que determinen els consensos estètics i la valoració de l’art, a partir de l’experiència personal autobiogràfica, i la lluita col·lectiva per superar els criteris culturals que penalitza els cossos no normatius i les identitats dissidents.
4. Magdalena Puyo Bové
Viatge d’hivern: Quan la Jelinek va deixar de tocar Schubert
A partir de "les superfícies textuals" que ens proposa Elfriede Jelinek a "Viatge d'Hivern", de la música de Schubert i dels poemes de Wilhem Müller iniciem un viatge de recerca on objectius ètics i estètics s'uneixen per generar una metodologia de creació que ens aproxima a una manera d'entendre la teatralitat complexa intel·lectualment i alhora propera emocionalment. Llenguatge teatral, però també musical i filosòfic per fer-nos preguntes sobre el món contemporani.
5. Agrupación Señor Serrano
Una illa
Cal trobar una nova manera de viure plegats, una nova convivència on el “jo” deixi pas al “nosaltres”, on el benestar individual no es pugui concebre sense el benestar comú. És difícil no estar d’acord amb aquests enunciats, oi?. I tanmateix, aquestes afirmacions estan plenes d’elements problemàtics. Qui hi cap en aquest “nosaltres”? La gent que no ens agrada? Els mosquits? Els virus? I les intel·ligències artificials? Què passa si convidem les intel·ligències artificials a imaginar un “nosaltres”?
6. Marc Guillén Casanova, Anna Claramonte, Mauricio Sierra, Ximena Cañas, Francesco Sinopoli i Laura Capdevila
Sfumato
Sfumato és un espectacle de teatre carrer itinerant que combina el treball amb màscares i titelles, humor i poesia visual, i que reflexiona sobre les relacions que establim amb les altres especies a l’espai públic. Es tracta d’un viatge que busca difuminar els nostres límits com a humans i obrir escletxes per on hi puguin començar a circular noves simpaties, cures i solidaritats.
7. Gaston Core
Abans que caigui la nit
Com explicar-te La Ilíada? La seva importància, la modernitat radical dels seus recursos narratius i dels temes que tracta, i sobretot, com transmetre’t en una hora de performance la força que té la paraula en aquest text, de quina manera s’hi dignifica l’enemic i es retarda l’enfrontament i, per tant, la mort. Crec que la millor manera és explicar-la amb els nostres artistes contemporanis de la paraula: els i les rappers. Això és aquesta peça: una introducció a l’obra fundacional de la literatura occidental a través del rap i la cultura hip-hop.
8. Joaquin Collado Parreño
Sol negre
Sol negre és un nou projecte de dansa sobre el ball de saló de competició, conegut com a ball esportiu, i la qüestió de l’exhibició, l’exotisme i l’apropiació en els temps actuals. Algunes de les preguntes que vull explorar són: en quin moment, al llarg de la història, va aparèixer el ball de saló?; en quin moment el ball de saló va ser codificat per convertir-se en un esport?. Com es poden desactivar les lògiques de gènere en les quals opera el ball esportiu? I com es pot desconstruir formalment el ball esportiu per fer emergir un cos que es percep inacabat, fràgil, indeterminat?
9. Montserrat Colomé Pujol
Celebration
Un solo com una celebració, un espectacle/festa, on pugui compartir les meves vivències amb el públic al meu costat, ballant amb mi, acompanyant-me ballant, que és el que més he fet al llarg de la meva vida. D’aquí el títol de la peça: Celebration, una celebració dels meus 60 anys ballant i bellugant-me al voltant de les arts escèniques.
10. Aimar Perez Gali
Gramàtica del moviment
Aquesta investigació, sobre la vinculació de la lectoescriptura i el llenguatgecoreogràfic, és un pas més per seguir investigant la relació entre paraula i moviment i com explorar i desenvolupar eines que puguin facilitar l'aprenentatge a través del cos a l'aula de primària. Com a ballarí - escriptor em fascina la relació compositiva del llenguatge i estic trobant una font d'inspiració coreogràfica en la sintaxis i en la composició literària i poètica, especialment motivada pel treball d'escriptors vinculats al OuLiPo (Obrador de Literatura Potencial, en francès).
11. Lucía Clews, Pat Quinteiro i Oigovisiones Label
Cowboy Mouth (Whatever) / Referents per cagar-s'hi
-S’hi val relaxar esfínters- Això va de referents; no sé escriure però sé dir. Des de Patti Smith fins a les veus amigues, poètiques i de Km.0 Els ’70 nova-yorquesos són els ’20 barcelonins. La revolució essencial serà als lavabos o no serà. En què es pot tenir fe? Revolucionem la soul cagant-nos en i/o amb els nostres referents. I estimant-los molt fort.
12. Nicolás Jongen Diz
Cantus gestualis
A Cantus gestualis treballaré amb un grup de persones d’entre 70 i 100 anys -de diferents nacionalitats, cultures i sectors de la població- que visquin a la ciutat de Barcelona. La peça desplegarà escènicament la reflexió de com ser apropiats pel món d’avui, amb quins ulls hem de mirar el poder i com teixim les relacions comunitàries de cara a poder imaginar relats esperançadors de cara al futur.
13. Maria Salarich Clavell
Fem un cafè?
El present és un projecte innovador i original per la seva posada en escena en un espai no convencional: l’interior d’una cafeteria. L’obra està pensada per ser representada en diferents cafeteries de la ciutat de Barcelona per apropar l’art a la ciutadania. L’objectiu principal de la proposta és el benestar físic i mental de la societat a través de posar consciència sobre les formes que tenim de comunicar-nos i valorar els beneficis de l’acte comunicatiu presencial.
14. Oriol Sabaté Borràs
Próxima Centauri
Aquest és un projecte que mescla l'astrofísica, el circ i la música electrònica. L'objectiu és crear un espectacle on cada escena agafa com a referencia una de les 5 fases de la vida d’una estrella. L'escena combina un terra ple de fulles, dos pèndols, un vestit penjant i una roda cyr. Aquests elements suposen uns obstacles (estàtics i dinàmics) que forcen l'aparició de nous llenguatges i trenquen amb la idea de cercle que tant sol acompanyar una roda cyr i acabar deformant el circ.
15. Susanna Barranco Iglesias
V7: El problema sigue en pie
El projecte V7: El problema sigue en pie és un projecte teatral de creació pròpia a partir d’una investigació sobre la por i la llibertat d’expressió, els processos de validació que les peces artístiques han de passar i com aquests processos institucionalitzats i burocratitzats poden arribar a afectar a la creació, l’evolució dels projectes artístics i la desvirtualització del missatge que es vol donar.
16. Associació Sociocultural de Circ Capicuas
Nüshu
Aquesta nova creació la protagonitzen cinc dones artistes de circ, fet que no és casual. Partim de la convicció que necessitem espais feministes de creació que enforteixin els nostres vincles i que posin en valor les nostres necessitats, curiositats, anhels, carències... l’espectacle gira entorn al tema de la costura i a un taller de confecció. Aquestes dones són les sastresses d’aquest taller i creen noves peces de vestir, amb un caire original, creatiu, nou a partir de roba texana reciclada.
17. Pol López Insa
La dramatúrgia legal del contracte
La dramatúrgia legal del contracte vol ser una escena sobre un procés d’investigació col·lectiva on es posarà en qüestió la relació entre les arts visuals, escèniques i cinematogràfiques. Explicitant els seus fonaments i prejudicis a través dels seus protagonistes, la peça és una reflexió sobre el valor –simbòlic, econòmic i social– que poden tenir avui tals disciplines artístiques, posant la conceptualització, investigació i experimentació col·lectiva al centre.
18. Esther Westermeyer Jiménez
Sotabosc
Sotabosc és un espectacle familiar visual, de música (basada en joc de veus i sons orgànics) i moviment per la primera infància. Amb aquest volem acostar a les famílies tant a les arts escèniques (cura de l'ànima) com als nostres boscos (cura de la terra). La beca ha servit per ajudar al procés d'investigació i creació d'aquest.
19. Ciclicus Espectacles SL
Circular en el temps
Aquest projecte sorgeix de la necessitat d’investigar i aprofundir en la realitat dels artistes de circ en diversos moments de la seva trajectòria vital i presentem com a projecte el procés de conceptualització, investigació i escriptura de la dramatúrgia de l'espectacle de circ contemporani "Circular en el temps" (nom provisional). “Circular en el temps” es basa en el contrast entre l’experiència de professionals veterans del circ que han estat més de 50 anys girant per el món amb la realitat dels artistes joves actuals.
20. Silvia Batet Lladró
Jiva
Jiva és un projecte que neix directament de l'observació i percepció del cos com element central de la nostra pràctica física, vital, afectiva, artística, i fins i tot, espiritual. És un projecte en el que voldria posar el cos (amb les seves possibilitats, limitacions, tensions i riscos) en el centre de l'escena, allunyant-ho de tot ornament, reconectant amb la seva fisicalitat.
21. Ricard Soler Mallol
Ali
Ali és una òpera de nova creació a partir de la història real d'Ali Abdi Omar, un noi de 17 anys nascut a Qoryoley, Somàlia. El 2016, Ali va fugir del seu poble per escapar d'Al-Shabaab, i , com tants d'altres, va acabar en mans del traficants de persones, en un viatge que el va dur, 2 anys més tard, al centre d'Europa. Aquesta òpera proposa als espectadors un viatge èpic seguint els passos de l'Ali.
22. La Utopica SCCL
Després de tot
La proposta consisteix crear i presentar una saga escènica de circ generant un nou format, creant un llenguatge innovador i promovent nous circuits i noves sinèrgies entre agents culturals de les arts escèniques. Volem explorar el gènere de les sagues en un context escènic. La saga està formada per 4 episodis i un pel·lícula.
23. Associació Cultural Criatures
Solar
Espectacle-ritual immersiu de 1h i 20 minuts oficiat per 3 intèrprets/músics sobre el negoci de la instal·lació de plaques fotovoltaiques en camps de cultiu de zones rurals deprimides provocant la pèrdua d’identitat del món rural i de la sobirania alimentària. Un acte litúrgic on col·lacionaran dos mons en conflicte: blat i làser, veu i mirall, memòria i cables.
24. Xantal Gabarró Morales
A Banda i Banda (i no endebades)
Serà un procés artístic i un espectacle amb vocació innovador a i de transformació social a través del teatre. Partint de les mirades de dones de classe treballad ora del barri del Raval, a Barcelona, i del Camp de Refugiades de Jenin, a Palestina, aquest projecte pretén establir un diàleg intercultural i amb perspectiva de gènere que permetrà conèixer i posar en relació les realitats socials que travessen els seus respectius territoris i cossos.
25. Neus Pàmies Juárez
La Roig
LA ROIG vol prendre la figura de l’escriptora i periodista Montserrat Roig com a punt de partida per a la creació d’un espectacle de teatre musical contemporani, polític, que posi llum en el sorgiment del moviment feminista a Catalunya i sobretot Barcelona, en el post-franquisme immediat. Un espectacle pensat per reivindicar la figura de Montserrat Roig sobretot entre la gent jove. En l’època actual, on el “purple washing” sovint banalitza el moviment feminista, on la divergència de discursos és utilitzada recurrentment per afeblir-lo i on les desigualtats entre sexes segueixen sent una realitat massa present, és un bon moment per escoltar les “nostres” primeres veus femenines que van llançar-se al carrer i van parlar de drets, d’igualtat. Aquelles adúlteres que van prendre els carrers i van començar a sacsejar-ho tot.
26. Clara Poch Masià
LLEIXIU O LA DAMA IMMOBIL
El LLEIXIU és un producte que dissolt, transforma i elimina: Qué passa quan en el CIRC li elimines la proesa i la t tècnica específica? El CIRC que abordo no te vincles perquè es només una noció de PRESA DE RISC quotidiana. Una fórmula coreogràfica que sorgeix d'una essència circense primària i que al mateix temps és una deserció directa d'aquesta mateixa.
27. Pedro Diniz Bennaton
Joan I João
Joan I João és un projecte de creació dramatúrgica d’un espectacle de teatre a ser fet per cap col·lectivitat veïnal a través de la realització d'una investigació sobre el tema de l'amistat entre Brossa I Cabral de Melo Neto, ambdós poetes. Per aquesta investigació es proposa a llegir les correspondències, i poemes, entre els dos artistes, per a través d’observacions al carrer fer una recerca sobre les possibilitats d'amistat comunitària.
28. Lautaro Reyes Sáez
Exercicis coreogràfics
És un dispositiu pràctic que pretén generar una relació horitzontal entre les persones que són dins d’un context escènic, un lloc perquè les persones coexisteixin sense rols definits per l’aparell teatral, i des d’aquesta línia d’interès pensar com convidar a compartir aquesta experiència abstracta i indefinida de cossos en moviment en un espai.
29. Àngel Duran Muntada
COWARDS
COWARDS (covards), és una peça de dansa i teatre físic. Fa referència a la càrrega sociocultural adquirida per tal d’amagar la veritable identitat darrera conductes preestablertes. La peça qüestiona, en part, els mandats de la masculinitat contemporania i com els homes se senten interpel·lats per altres homes per confirmar públicament la seva virilitat i la seva identitat.
30. Las Huecas
Cada forma de pensar l'univers
Projecte que es gesta com un tríptic sobre l'amistat. En un món on els vincles entre les persones es deterioren per manca de temps, espai i cura, ens plantegem pensar en l'amistat com una relació que defuig, necessàriament, els interessos i les lògiques mercantilistes que ens governen. Per això volem investigar sobre les formes d'entendre l'amistat que s'han esdevingut en la cultura occidental i que formen part de tot un corpus literari, des de Plató fins a Simone Weil.
31. Iván Morales
El dia del Watusi
Adaptació dramatúrgica de la novel·la de Francisco Casavella.
32. Riikka Laakso i Marina Mascarell
Rèquiem de la llum
La proposta parteix del Rèquiem en re menor de Gabriel Fauré. La investigació indaga en els matisos compositius subtils d’aquesta obra coral composta a finals del segle XIX, alhora que examina la percepció sobre la mort que transmet Fauré en aquest rèquiem. Finalment, prova de confeccionar una posada en escena de caràcter multisensorial fent servir elements corporals, espacials, lluminosos i sonors.
33. Jan Vilanova Claudín
Els colors vius
Un bon amic m'ha convocat a casa seva perquè llegeixi una escena que ha escrit. És una escena aparentment quotidiana. Però el meu amic està malalt i finalment s’ha atrevit a parlar de la seva malaltia. I ho fa a través d’aquesta història de parella gastada, que es coneix de fa molt i que no té més opció que conviure.
34. Circo Eia S.L.
La pedra de fusta
Abans d’encarar el procés de creació d’un nou espectacle ens veiem davant la necessitat d’una reflexió sobre el moment en el qual ens trobem ara, com a artistes i com a acròbates. Per a un artista de circ arriba un moment en què les habilitats tècniques comencen a escapar-se a poc a poc del seu abast i s’enfronta a la decisió de si vol perseguir un model que ja no és sostenible o si vol transformar el seu llenguatge i enriquir-lo amb les capacitats que l’experiència artística i humana han aportat durant els anys. Volem prendre’ns un temps d’estudi i recerca prèvia per generar un material original, creat sota les noves preguntes artístiques, que tingui la influència del nostre repertori i que sigui conforme al nostre moment actual.
35. Alícia Gorina López-Dóriga i Albert Arribas Queralt
Precària
Arran de la constatació del malestar emocional que pateixen innombrables professionals de les arts escèniques, Alícia Gorina i Albert Arribas s’interroguen sobre el concepte d’artista tal com s’entén avui dia, tant en l’àmbit emocional com en l’institucional, posant especial atenció en la importància que tenen els “indicadors” que el defineixen amb relació a la seva precarietat paradigmàtica.
36. Queralt Riera Molar
El gripau i la llum del matí
Escriptura del text, preproducció de l’obra i elaboració de materials pedagògics. El 19 d’abril del 2020, al pic de la primera onada de la covid va néixer la meva filla Artés. El 13 de gener del 2022, al pic de la sisena (i desitjo que darrera) onada de covid, va morir la meva mare Ma Jesús. La meva mare va ser una gran inventora de jocs i històries per a infants que els meus germans i jo hem tingut la sort de gaudir. Aquesta obra que em plantejo escriure ara, és l’inici d’un llegat que vull transmetre a la meva filla, que tal com em va dir ma mare sempre: l’amor i la imaginació han de tendir sempre a l’infinit. L’amor és el punt de partida d’aquesta obra. L’amor a l’art n’és el seu marc.
37. Beatríz Fernández González
Tengo un problema contemporáneo
Una investigación que a través de varios estudios de movimiento y discurso independientes especula sobre el trabajo presencial de los intérpretes, duda del sentido de la escena, rechaza el retrato autobiográfico y huye del concepto de espectáculo. El discurso que se pretende introducir desde el cuerpo y la palabra atiende a lo particular del trabajo presencial en la escena como intérpretes y artistas, razonando y accionando desde la idea de que no tenemos o no podemos compartir nuestro presente contemporáneo y sí una realidad extemporánea. Esta extemporaneidad, este lugar fuera de lugar es la idea y el campo de acción donde los performers sostienen la imposibilidad de escaparse de la historia porque lo que hacen también es historia.
38. Mireia de Querol Duran
Procés de recerca per al projecte plata
Plata és el nou projecte del Col·lectiu Big Bouncers, que s’estrenarà al 2023. Es tracta d'un dispositiu escènic pensat per a espais de trànsit, espais urbans, espai públic. Durant aquest procés volem desenvolupar un marc investigatiu previ, que s'articuli en diferents contextos, moments i formats, per a poder realitzar una recerca en profunditat sobre: tractament de la temàtica; contexts d'articulació, eines coreogràfiques e investigació de llenguatge de moviment que nodriran el procés de creació de la peça.
39. Mola Produccions, s.l.
Instruccions per fer-se feixista
Adaptació teatral de l’assaig homònim de Michela Murgia en forma de conferència performativa. En aquest text, Michela Murgia es posa en la pell d’una feixista per explicar-nos les excel·lències d’aquest sistema enfront la democràcia, i el mecanisme de funcionament del seu argumentari. D’una manera irònica i intel·ligent, l’autora ens confronta amb nosaltres mateixos. Instruccions per fer-se feixista és el que sembla: una defensa del feixisme. I també el contrari: una denúncia del feixisme. I l’exposició clarivident dels mecanismes que utilitza per instal·lar-se en les actituds i el discurs públic.
40. Sergio Escalona Robles
PR1NC3SA
PR1NC3SA és un peça creada a partir de diverses disciplines escèniques (teatre, dansa i música en viu) on es parla dels perills que s'amaguen darrere de les expectatives de gènere que es transmeten socialment de manera acrítica. Un diàleg de la protagonista amb si mateixa, desconstruït en tres elements de manera simultània: emocions, cos i subconscient.
41. Última vèrtebra
Sembla que vol ploure quan plouen granotes
Un projecte d'investigació i agitació escènica a través dels espais públics de la ciutat de Barcelona. A partir d'una estructura buida d'acer i quinze cadires, Última vèrtebra planteja tot un seguit de dinàmiques artístiques i comunitàries organitzades en diferents contextos de la ciutat per iniciar un procés d'investigació escènica sobre l'acció col·lectiva del deixar de fer.
42. Gisela Saló Vallespin
Barris que parlen - El Poblenou
Barris que parlen és un projecte artístic i comunitari de creació, a cavall entre les arts escèniques i les arts visuals i instal·latives, sobre els espais que habitem i transitem al nostre barri, així com sobre les persones que hi viuen, que ocupen, habiten o transiten aquests espais. A partir de diferents tallers participatius de mediació comunitària es recolliran diferents relats de vida i es generaran materials textuals, sonors, visuals... que seran els eixos d'una peça d'arts vives.
B - Creació en arts visuals
1. Mercedes Mangrané
Lipsanoteques
Lipsanoteques és un projecte artístic que pren la forma d'assaig poètic, pictòric i audiovisual entorn de diferents tipologies de capses situades a diversos museus de Barcelona, entre altres el Museu Etnològic de Barcelona i el MNAC. Les topografies de la curiositat i el mite de Pandora són posats en qüestió per una mirada curiosa.
2. Paula Bruna Pérez
La forêt noire
Establint un paral·lelisme amb la femme fatale, estudio allò de la vegetació que interpretem com a amenaça per no sotmetre’s a la dominació, utilitarisme i cosificació imposats per la societat patriarcal. Busco una manera estètica d’aproximar-nos al bosc i les plantes, no per la seva bellesa, docilitat o el benestar que ens proporcionen, sinó des del seu ésser-en-el-món més enllà de l’antropocentrisme.
3. Observatori de la Vida Quotidiana
L'Arxiu Fotogràfic del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona: una mirada decolonial
Investigar, contextualitzar i fer públics, des d'una perspectiva decolonial, els fons fotogràfics del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona, corresponents a les antigues colònies espanyoles, del Marroc i Guinea Equatorial, on entre el 1952 i el 1961 es van organitzar expedicions orientades a l'adquisició directa d'objectes etnogràfics, conservats actualment al museu.
4. Rosa Llop
Atles d’estètiques possibles per a una poètica de l’anticipació.
El punt de partida del projecte és una reflexió sobre la representació contemporània del temps com a quelcom escàs i accelerat. L’objectiu és desenvolupar una poètica de l’anticipació construint, de manera col·lectiva i mitjançant accions d’entrepensament, un glossari que explori noves conceptualitzacions del temps i expliciti les tensions polítiques implícites en la representació del temps com a mercaderia mesurable. Aquest lèxic es condensarà en un llibre d’artista, un llibre de sorra que, com deia Borges, no tingui ni principi ni fi, i que ens permeti definir el temps com a allò realment infinit que admet tota possibilitat.
5. Homesession (Associació cultural Homesession arts visuals)
Exlibris, art a la biblioteca pública
La biblioteca pública, institució, fet social, xarxa de coneixement, paradigma històric i espai de sostenibilitat, esdevé l'objecte d'una recerca artística. La residència dels artistes Roc Domingo i Joana Capella a la Biblioteca Francesc Boix permet, gràcies a la intervenció artística, una relectura d'aquests espais i de tots els seus vessants, implicant, en el procés de creació, entitats i col·lectius del territori.
6. Sofia Montenegro Bolín
Un període d’esplendor
“Un període d’esplendor” serà una exposició amb caràcter immersiu la intenció de la qual és intervenir la mirada i la imaginació a fi que operin d’una altra manera. El projecte s’exposarà a Can Felipa del 5 d’octubre al 21 de desembre de 2022 com a mostra individual. Mitjançant diverses intervencions a l’espai i dues peces de so, es pretén generar les condicions perquè alguna cosa succeeixi en els sentits. L’objectiu és transformar la percepció del que s’observa i produir una sensació fictícia de l’espai expositiu durant el temps de la mostra.
7. Fuga. Centre de fotografia SCCL
Aprenentatges en fuga
El projecte que presentem investiga els processos d'acompanyament en la creació d’arts visuals i fotografia contemporània. La proposta defensa unes certes maneres d'acompanyar que promoguin l’emergència del que anomenem artista com a aprenent constant. La investigació es basa en l’experiència del projecte Fuga, Centre de Fotografia, espai actiu en el teixit cultural de Barcelona des de fa més de deu anys, i es proposa una mirada crítica i atenta a la imatge fotogràfica.
8. Marcelo Expósito Prieto
La tregua que no tenemos
És una obra sonora i visual concebuda per ser reproduïda a les fosques en sales de teatre o cinema o en format d’instal·lació en espais d’exposició artístics. Es tracta de la segona part d’una sèrie, “La pandemia en germinal”, que consisteix en una llarga "elegia global de la quarantena", que pren com a base converses amb intel·lectuals, artistes o activistes que des de diversos llocs del món comparteixen experiències i anàlisis de la pandèmia i de les restriccions globals.
9. Julia Gorostidi
Memòries híbrides
Memòries híbrides és un projecte d’investigació artística que s’interessa per les narracions de tradició oral i els seus efectes sobre la memòria col·lectiva d’una ciutat i dels seus habitants. A través del desenvolupament de laboratoris interculturals i feministes, el projecte utilitza el diàleg, l’autoria compartida i els (d)efectes de la llengua parlada per explorar el potencial de la tradició oral com a pràctica adaptativa, de creació, cohesió i resistència social i col·lectiva.
10. Consol Llupià García
15%
A “15%” es vol indagar en altres formes de recerca artística des del meu posicionament com a malalta crònica d'endometriosi; una aproximació del que significa ser cos malalt sota el capitalisme, capacitista i masclista, partint de la performativitat invisibilitzada a causa de la dependència a medicaments hormonals, psicològics i pal·liatius, mil efectes secundaris i l'apropament popular cultural digital a la malaltia.
11. Carlota Juncosa Fenech
L'impacte de la ciutat en els seus habitants i en l'entorn
En aquest projecte es pretén investigar sobre els criteris arquitectònics que s'han emprat històricament a Barcelona a l’hora de construir habitatges, i l'impacte psicològic i físic que té el teixit urbà sobre els seus habitants i el medi ambient. Partint de la idea que la manera com ens definim en el món el configura, en forma d'assaig gràfic i en un llenguatge clar i directe, s’explora la visió occidental de l'habitatge i es confronta amb altres tipus de visions mitjançant testimonis.
12. Camila Cañeque
Purgatoris
Revisió dels 33 cants del Purgatori de Dante a través d’un projecte híbrid que combina vídeo, performance i instal·lació. Una adaptació actual d’aquest espai intermedi, liminar, habitat per una temporalitat en bucle, en una espera agònica on rares vegades es mostra l’esperança.
13. Daniel Gasol Señorón
Herència imperialista: grup de vídeo Wad Ras
Considerant la presó com a marc regulador d’ordre judicial i legislatiu que respon a una ètica determinada emprant la feina com a forma de reinserció, obligant les internes a fer tasques de producció amb beneficis per a la classe capitalista, es proposa desenvolupar un taller de formació de vídeo a les internes en el marc dels tallers del centre, amb l’objectiu que registrin de manera quotidiana les seves vides, així com les preocupacions sobre el seu futur laboral. Així, doncs, i en el marc del taller de formació i mitjançant la pràctica, les participants elaboraran un assaig en vídeo que mostra les problemàtiques i preocupacions a què s'enfronten com a mares, treballadores, immigrants, dones i futures exinternes amb relació a la feina en el marc regulador moral de dones proletàries amb un passat condicionat pel seu origen familiar i nacional.
14. Associació Cultural Sitesize
Aigües dobles. Metallenguatge referencial de les conques metropolitanes de Barcelona
El projecte explora la relació de la Barcelona metropolitana amb els rius Llobregat i Besòs, proposa un intercanvi recíproc entre els rius i l'obertura creativa que les seves aigües comuniquen. Es considera els rius com a entitats vives articuladores de llenguatge i del vincle de mutualitat que s'estableix entre éssers vivents, en un equilibri que determina la supervivència de l'ecosistema.
15. Txe Roimeser Xirgo
Si no passen 5 segons
“Si no passen més de 5 segons es pot menjar”: un espai/temps de possibilitat, un joc amb allò que creiem conèixer, que no tingui a veure amb temporalitats antropocèntriques, que tingui a veure amb altres subjectivitats, amb altres esdevenirs, amb dificultats i amb el fet de canviar el lloc d’anunciament: mirar a terra sense por que facin mal les cervicals.
16. Ingrid Blanco Díaz
De contraarxius i consums: la representativitat de les imatges en la construcció del cos negre a l'Estat espanyol entre el 1886 i el 1939.
El projecte és una proposta de recerca que analitza, de manera crítica, l'eficàcia de les imatges provinents dels anuncis publicitaris creats i difosos entre el 1886 i el 1939 a l'Estat espanyol, i que es constitueixen com a agents significants per expressar, activar i cristal·litzar representacions particularment racialitzades del cos negre.
17. Mònica Planes Castán
Hacia con el brazo (muro)
Hacia con el brazo (muro) és un projecte escultòric sobre les relacions afectives amb l’entorn, sigui animat o no, que s’articula al voltant del mur i la tècnica del formigó armat.
18. Alexandra Laudo
La nit incandescent
En els darrers anys, un dels temes que ha estat més present en la meva recerca i en el meu treball comissarial ha estat el de la mesura del temps. He investigat qüestions que tenen a veure amb la història dels rellotges, el moviment d’estandarització horària i les convencions i les estratègies que, al llarg de la història de la humanitat, han permès definir i organitzar socialment quelcom tan abstracte i intangible com és l’experiència de la temporalitat.
19. María Natalia Carminati
La contrarevolució violeta
La contrarevolució violeta és un projecte d’investigació i creació emmarcat en l’artivisme ecofeminista. Aborda les principals externalitats del sistema agroalimentari hegemònic implantat amb la revolució verda, per evidenciar l’emergència de lluites antiextractivistes liderades per dones que reivindiquen els drets humans i la justícia ambiental i de gènere. La investigació es formalitzarà en una cartografia digital i un videojoc.
20. Eladio Aguilera Hermoso
Les vapeurs de l’absinthe
Aquest projecte estudia directament la genealogia i idiosincràsia de l’interior del que es concep com un bar, un bistró o un cafè. Aquesta infraestructura és de tots i de ningú. Per això, el projecte es basa a crear una ficció expositiva amb l’objectiu de convertir-lo en un lloc d’intervenció artística.
21. Felipe García Salazar
Monument, mercaderia i les noves colonitzacions
El projecte es compon d’un conjunt de peces que barregen la simbologia indígena precolombina i la cultura popular contemporània.Escultures que recontextualitzen monuments precolombins, que alhora funcionen com a objectes de col·lecció que responguin a necessitats de mercat i capitalització. Un punt de trobada on es creuen els discursos reivindicatius de cultures colonitzades amb la banalització i apropiació cultural d’aquells discursos en favor d’una identitat capitalista contemporània.
22. Marcela Jacarilla
Las cosas: una historia del siglo XXI
Aquesta obra proposa una reinterpretació en clau de vídeo de la novel·la Les choses: Une histoire des années soixante, de Georges Perec. En aquest cas, les enumeracions i descripcions que componen el text de Perec són substituïdes per converses entre els protagonistes sobre la societat de consum, el capitalisme i la necessitat de l'ésser humà d'adaptar-se a un sistema que l'exclou constantment.
23. "Francesca Llopis, Neus Masdeu, Pape Alioune, Montserrat Aguijano, Roman Catafalc, Josep Comas, Roger Badia, Ana Sam i Ivette Serral"
S. T. 2023
S. T. 2023 té com a objecte d’estudi les fàbriques en desús, espais intervinguts per persones que provenen de països colonitzats en segles passats, sobre les quals es van construir moltes fortunes. Degut a la complexitat d’S. T., actualment, s’ha format un equip de treball que enriqueix el projecte amb aportacions diverses. Hem començat a rodar!
24. Diego Paonessa
La condición armónica
És un projecte d’investigació que aborda el cos arquitectònic amb relació a la física del so i el principi d’harmonia. L’harmonia de tota la música que escoltem té les seves arrels en els càntics dels monjos medievals. Els primers exemples d'aquests càntics no es considerarien música segons els estàndards actuals. Amb el temps, el registre vocal es va expandir i els càntics es van desglossar en dues o més línies vocals separades per diversos tons.
25. "Marta Sesé Fuentes, Ricardo Pérez-Hita Carrasco iJara Rocha"
Infras antifas
Sabem reconèixer les estructures microfeixistes en els àmbits quotidians? Què defineix una infraestructura, i en quina mesura el seu ús o assimilació inclou lògiques feixistes? Infras antifas és una recerca al voltant d'aquestes preguntes amb la finalitat d'elaborar una sèrie d'eines que ens permetin identificar les derives microfeixistes en els nostres hàbits tecnològics i oferir-hi respostes.
26. Miquel García Membrado
Silver Spikes (claus de plata)
Silver Spikes trasllada una metodologia geològica (Golden Spike) —utilitzada per assenyalar llocs on es veuen les capes que marquen els canvis geològics— a les pràctiques artístiques, amb la intenció de rescatar uns fets, com els del cop d'estat militar del 1936 i la Guerra Civil, que van canviar abruptament els esdeveniments socials, polítics i culturals del país fins a l'actualitat.
27. Lunachiara Coppola
Mum's Confessions
Mum’s Confessions és una investigació en format d’entrevistes virtuals que activa una plataforma en línia, un espai obert i compartit, una xarxa cultural col·laborativa de suport mutu dedicada a investigar l’estat de la qüestió de la relació entre art, maternitat i infància. S’impulsa per una ètica que apunta a la innovació i a l’impacte sociocultural dels territoris. Reflexiona sobre els prejudicis de gènere en les arts, en concret, i en el sector cultural en general, i utilitza tècniques i metodologies que provenen del món de la innovació tecnològica.
28. Enric Farrés Duran
L’assaig d’un contracte
“L’assaig d’un contracte” és una instal·lació espacial en transformació constant d’investigació col·lectiva i practicada on es posarà en qüestió la relació entre les arts visuals, escèniques i cinematogràfiques. Explorant-ne els sentits i prejudicis a través dels protagonistes, analitzarem el valor —simbòlic, econòmic i social— que poden tenir avui, en el context de Barcelona, posant la conceptualització, la investigació i l’experimentació col·lectiva al centre.
29. Ariadna Guiteras
Monstre, cabanya
Ursula K. Le Guin ens recorda la importància de la bossa de transport (la que recull llavors i fruits) en contraposició a les llances (la fletxa que mata mamuts) i de com n’és, de difícil explicar un bon relat de la primera (història circular, mundana) en contraposició a la segona (història lineal, heroica). Moyra Dayvey, després de parir el seu primer fill i davant l'ambivalència que és ser artista i mare, es pregunta on són els relats en primera persona sobre aquesta experiència i recopila el llibre d'assajos Mother Reader. Diu Andrea Long Chu: “Everyone is female and everyone hates it”. Mai em vaig sentir tan female com quan vaig gestar i vaig parir. L'estereotip de mare és tan estret que no hi cap ningú, jo no vull ser dona, no vull ser mare, prefereixo ser quimera, engendro, monstruositat. MareMonstre, o millor: Mmonstre. La recerca d’aquesta proposta parteix d'aquest malestar, a més de les complexitats entre els treballs artístics i materns, i la urgència de la seva visibilització. “Mmonstre, cabanya” es materialitzarà en una instal·lació tèxtil i en la construcció col·lectiva d’un reader.
30. Mariona Moncunill Piñas
Animals actors: violència i simulacre
Projecte de recerca entorn de l'ús de diferents éssers vius no humans com a actors per a la indústria cinematogràfica i audiovisual com a forma d'extractivisme però també des del punt de vista de la interpretació en la ficció i el simulacre.
C - Creació musical
1. Carolina Bartumeu Rocamora
Penélope
Aquest projecte és la presentació d’una performance musical basada en el mite de Penélope, el format del qual en permet la representació en qualsevol espai de la ciutat i convida a reflexionar sobre el paper de la dona i l’opressió. La Penélope que proposem és una versió aliena a les múltiples interpretacions culturals, socials i religioses que n’han aparegut al llarg dels segles. Amb Penélope volem presentar la música clàssica d’una manera diferent i en espais diferents.
2. Ivó Jordà Álvarez
Re·Romanç
Re·Romanç és un espectacle interdisciplinari que s’articula en tres eixos d’igual rellevància escènica: música, poesia i visuals fets en directe, que parteix de l’obra etnomusicològica i de recerca del músic Felip Pedrell, el centenari de la mort del qual es commemora el 2022.
3. Roc Jiménez de Cisneros
Com plegar un cercle
“Com plegar un cercle” és un projecte de recerca per desenvolupar una sèrie de composicions musicals i tallers pràctics concebuts a partir de l’obra de l’antropòloga nord-americana Mary Catherine Bateson (1939-2021).
4. Eli Gras
Wad-Ras
“Wad-Ras” és un projecte musical que pretén explorar la llibertat i la manca d'aquesta com a concepte, mitjançant el treball del so i les paraules, amb la intenció d'expressar el sentiment de qui no la pot gaudir, per exemple qui viu reclòs en un centre penitenciari, i també la que ens autoimposem.
5. Francisca Casas-Cordero y Naiara Armendáriz
Colaboratorio Sincronía
Espai de creació musical basat en una ètica de la col·laboració i en la posada en comú de la diversitat cultural, dirigit a dones i dissidents, migrants o racialitzades amb interès en la música, sense necessàriament una formació musical prèvia. Per mitjà de sessions d’improvisació, conversa i experimentació es creen peces musicals d’autoria col·lectiva. També és un projecte de reflexió-experimentació política: creiem en formes no colonials i no patriarcals de creació musical. @colaboratorio.sincronia
6. Domènec González de la Rubia, Estela Barrientos, Adriana Aranda, Judit Gallardo, Stanislav Stepanek, Albert Torrebella, Ferran Saló i Marc Renau.
Esperit de dones
Aquest projecte vol retre homenatge a quatre representants del feminisme i de l'ocultisme a Barcelona (maçoneria, espiritisme, teosofia). Aquestes quatre representants són Amalia Domingo Soler, Isabel Vilà, Àngels López d'Ayala i Josefina Maynadé. La performance constarà de música per a soprano, quartet de corda amb projecció d'imatges i actuació (per part d’una actriu), a més d'un vestuari dissenyat expressament per a l'ocasió.
7. Míriam Trias i Cañizares
De l'arxiu al mercat. Un "oratori Burlesch" del XVIII
De l’arxiu al mercat. Un “oratori Burlesch” del XVIII busca recuperar repertori musical del manuscrit M 776/11 (s. XVIII, arxiu de la Biblioteca Nacional de Barcelona), propi de la ciutat de Barcelona i en català, per apropar-lo al públic actual amb la creació d’una comèdia musical teatral de nova creació. Amb la finalitat que pugui ser representat en punts emblemàtics de la ciutat, per exemple als mercats, fent que el seu contingut entri en la quotidianitat de la societat barcelonina i a la vegada transporti el públic a un escenari versemblant respecte de l’esperit original de l’obra.
8. Dídac P. Lagarriga
Atlàntic negre, nocturns
Exploro el diàleg sonor i experimental geogràficament situat en el que s’anomena el “triangle atlàntic” (Amèrica-Àfrica-Europa) a partir de gravacions de camp i del treball amb músics africans, brasilers i europeus i de l’aplicació d’un mètode de treball que explora altres possibilitats de la composició musical i fa èmfasi en la innovació estilística característica del meu treball.
9. Gregory Todd Eifert Marine
Ali, composició per a òpera de nova creació
Ali és un projecte d’òpera innovador basat en la història real d’Ali Abdi Geedh. La història d’un noi somali de 12 anys nascut a Qoryoley que, el 2016, va fugir del seu poble d’Al Shabaab, va passar per Kènia, Uganda, Sudan del Sud i Etiòpia, va passar tres dies corrent per creuar la frontera del Sudan, va ser tancat més d’un any a Líbia, va creuar el mar Mediterrani, va ser rescatat per un vaixell de SOS Mediterranean, es va traslladar a Malta i finalment va arribar a Brussel·les, Bèlgica, amb 14 anys.
10. Álvaro Imperial Caballero
Laboratori Col·lectiu d’Experimentació en Jazz
El Laboratori Col·lectiu d’Experimentació en Jazz és un projecte per fomentar la trobada entre artistes, que advoca per la diversitat, dona suport a la creació més enllà dels cànons del jazz a Barcelona, i permet el temps i l’espai per a l’exploració i experimentació. Fomentem la dinamització del sector amb la mirada posada en la multiculturalitat i buscant minvar l’escletxa de gènere.
11. Carola Ortiz Rodó
La Nova Dona Folk
La Nova Dona Folk és el quart projecte personal de Carola Ortiz com a creadora. En aquest cas proposa un recull de cançons extretes de la tradició oral femenina de la península Ibèrica, en què s'utilitzen instruments de percussió, tradicionalment tocats per dones, revisitades amb una mirada contemporània, fusionant les sonoritats del folk amb elements de jazz i música electrònica.
12. Anaïs Oliveras Calvo i Emiliano Pérez Riveroll
500è aniversari de Francisco Guerrero
Som Vox Harmonica (conjunt vocal especialitzat en música del Renaixement) i Dichos Diablos (conjunt instrumental). Fa temps que ens dediquem a investigar i reproduir les sonoritats de la música en la seva època, revisant tota la bibliografia que trobem, per fer-les tan fidedignes com sigui possible. Amb aquest bagatge, ara proposem preparar la celebració del 500è aniversari de Francisco Guerrero (1528-1599), un dels músics més importants de la música sacra espanyola del Renaixement.
13. Carlos Rojo Díaz
Somorrostro
"Aquest projecte és un homenatge al barri del Somorrostro de Barcelona i a la figura de Carmen Amaya. La peça pretén diluir fronteres estilístiques i socials, agermanant el món del flamenc i la música clàssica contemporània. S'ha escollit la figura de Carmen Amaya com a exemple de persona que va transcendir barreres al terreny artístic i social."
14. Lucas Delgado
Songbook-Cançoner
Songbook-Cançoner és el nom del darrer àlbum del músic, compositor i productor barceloní Lucas Delgado. Situant la veu com a element principal, recull el resultat de tres anys entregats a la immersió en cadascuna de les veus que protagonitzen les cançons escrites en català, castellà i anglès, un total de setze cançons inspirades per setze personalitats diferents.
15. Fundació Privada Manuel Blancafort
Diàleg musical a cent anys vista: sis composicions de compositors contemporanis inspirades en Blancafort
El projecte commemora el 125è aniversari de Manuel Blancafort, donant vida a una obra primerenca inacabada, fent-ne sis variacions per a sis compositors contemporanis joves. A més, amb la idea de perpetuar la idea de pont amb la generació de 100 anys enrere, els compositors n'establiran un altre amb la generació del futur segle, introduint obres inacabades a una "caixa del temps”.
16. Marc Vilajuana i Llorente, Alejandro Serrano Martinez i Francesc Xavier Arqué Roca
GregoTechno
GregoTechno és la unió entre cant gregorià i electrònica contemporània. Acabarà constituint un àlbum i essent una proposta musical escènica amb pes històric, ambient de ball i projeccions de microbiologia en directe. A la posada en escena volem generar un diàleg interdisciplinari en directe entre música, gestualitat, vestuari i ciència amb música històrica extreta de fonts locals, microbiologia del barceloní i inspiració electrònica minimalista d'artistes japonesos.
17. Delirium Asociación España
Open Sources
Open Sources està concebut com una interacció entre música electrònica, música en directe i elements visuals. Amb aquest projecte, Delirium Ensemble reflexiona sobre el paper dels sistemes de codi font obert a través de la música actual, tant pel que fa a la manera en què els compositors utilitzen material d’altres fonts per crear noves obres com quant al significat que aquestes obres adquireixen i la seva influència en la societat.
18. Daniel Ariño Fernández
Agatmah
Agatmah és un gran cicle interdisciplinari de nova creació per a soprano —Mercedes Gancedo— i piano —Daniel Ariño—, basat en prosa breu i poesia de J. Cortázar i J. L. Borges, on s'intercalen cançons i textos recitats. Agatmah vol explorar les polaritats de la vivència humana, anant des del pastitx irònic o el clown fins a la melangia o l`experiència mística.
19. José Fernando Calderón Salazar
Beat Pambelé
Beat Pambelé és un col·lectiu musical-visual de colombians residents a Barcelona format durant la pandèmia del 2020. Musicalment, exploren sons del trip-hop i el hip-hop amb ambients de dub i downtempo i influències de músiques del Carib; un equilibri entre les rimes ben cuidades de Zé Fuga (MC) i les produccions instrumentals riques en matisos de Dito-sin (productor i beatmaker), Luigi Méndez (percussionista) i Nixer (DJ). Quant al vessant visual que planteja el projecte, La Murga Visual s’encarrega de portar a la pantalla i els projectors la proposta del col·lectiu.
20. To Be Confirmed Prod.
La Colomoscòpia
La Colomoscòpia és una obra de teatre musical i documental, una posada en escena on cantarem les reflexions íntimes d’en Joan Colomo a través de cançons escrites especialment per a l'ocasió, un espectacle musical que ens interpel·la a totes i tots nosaltres, intentant analitzar i donar una mica de sentit al nostre món modern —o el que en quedi— des de la visió còmica, pessimista i hipocondríaca de l'univers de l’artista.
21. Nuria Piferrer i Dani Espasa
La meva reina, va dir.
"La meva reina, va dir" és un espectacle de la Névoa i en Dani Espasa, de fado, amb acompanyament de clavicèmbal, amb la ciutat de Barcelona com a protagonista. Amb aquest repertori explorem les capacitats expressives del clavicèmbal, tant les que són pròpies de l'instrument, com les que ens permet l'aplicació de tecnologia (microfonia, reverbs, loops, distorsions, efectes.... Fados tradicionals, noves composicions i poemes en català per homenatjar la nostra ciutat. El nom d'aquest espectacle és una frase de La plaça del Diamant, de la Mercè Rodoreda.
22. Meritxell Lanau Mas
Impostores
Impostores és un projecte musical de transformació social, que té com a finalitat visibilitzar i col·lectivitzar, a través de la música i l'art, la “síndrome de la impostora”, que viuen diàriament les dones dels nostres barris, i totes les conseqüències que els comporta en tots els àmbits de la seva vida.
23. Absit Duo. Carla Obach Esteban i Elisabet Iserte López.
Trencadís
Trencadís neix de la necessitat física d’ampliar el ventall d’obres de la formació, juntament amb la necessitat de l’ànima d’homenatjar Barcelona. Així mateix, el projecte engloba sis composicions de compositors i compositores nascudes a Barcelona que busquen expressar la seva visió de la ciutat a través de la música. Cadascuna de les composicions rep el nom d’un barri, un monument o una obra artística característica de la ciutat.
D - Creació audiovisual
1. Albert García Boté, Joan Alarcón Carlin, Maria Laura Luque i Alba Vila Lopez
The Sweetest Side
The Sweetest Side és un curtmetratge d'animació 2D tradicional que explica el suïcidi des del punt de vista d'un noi que pateix solitud i depressió. L'autoconvenciment per posar fi a la seva vida li fa no ser fidel a la realitat i, sense adonar-se'n, cada vegada s'està acostant més a la mort.
2. Damián Sainz Eduardo
Els fantasmes són éssers assedegats
Els fantasmes és una peça audiovisual que proposa una immersió sensorial en una Barcelona distòpica, a través de les veus d’homes gais/bisexuals que lluiten per trobar-se a les ruïnes del capitalisme rosa. La peça busca recuperar els elements disruptius de la comunitat LGTBIQ+ i posar-los en relleu davant la maquinària opressora que és el capitalisme homonormatiu neoliberal.
3. Christina Schultz
Excavar Les Rambles
"“Excavar les Rambles” proposa una reflexió sobre la privatització de l’espai públic de la Rambla i la transformació d’aquest espai en propietat corporativa. El projecte es desenvolupa des de i amb les veus dels veïns i les veïnes i dels usuaris habituals i esporàdics que donen vida als seus carrerons i aixoplucs. El projecte es formalitza a partir de diferents pràctiques col·laboratives: l'escriptura transversal, el microassaig visual i la intervenció a l'espai públic."
4. Cecilia Hernández Molano
El plec
El projecte és un documental-assaig que treballa sobre la idea de plec com a estructura simbòlica de la depressió. Establir un diàleg atípic que té en compte el cos màquina i que es proposa investigar les condicions socials del trastorn depressiu, com les pressions que genera aquest plec en les persones.
5. Núria Campabadal Turmo
Projecte documental La persistència
La persistència és un projecte de llargmetratge documental centrat en El Lokal, una llibreria anarquista al cor del Raval, que des de fa més de trenta anys funciona com a lloc de trobada i referència tant per al barri com per als moviments socials de Barcelona i més enllà. Lloc de trobada de veïnes, vells anarquistes, estudiants, ocupes i altra fauna contracultural, és regentat des dels seus inicis per l'Iñaki, un històric activista a qui ara arriba l'edat de la jubilació i que vol assegurar la continuïtat tant econòmica com humana del projecte.
6. Aldemar Freitas Matias Junior
Dark Room
Dark Room és un projecte de llargmetratge que utilitza eines pròpies del cinema documental, de la ficció, de la psicologia i de la performance. Els personatges de la pel·lícula són persones que comparteixen les seves històries reals i viuen una mena d'alter ego de si mateixes. El guió es construeix entre totes a partir de les seves experiències. En una cambra fosca, guiats per una psicòloga, el quartet medita, s'escolta, es desfoga i viu una catarsi.
7. Anna Altés Trenchs
Raval es mou
"Raval es mou” és un projecte interdisciplinari i participatiu, amb persones arrelades al barri del Raval, en què, a través de la dansa-teatre, es generen espais d'investigació-creació que desemboquen en un guió documental crític i sensibilitzador sobre moviments socials que permeten la subsistència al barri. En aquest procés artístic s’exploren conceptes com les dependències en estructures capitalistes, d'opressió i de poder, eines d'autogestió, i el rol de xarxes comunitàries en el context de pandèmia. A través d’aquest projecte s’experimenta amb un gènere encara inexplorat com és la dansa-teatre documental.
8. "Rita de la Puente Rakosnik i Marga Almirall Rotés"
Com un mirall propi
Servint-se del found footage i amb l’esperit del remix, Com un mirall propi és un assaig audiovisual experimental que busca obrir preguntes i reflexionar al voltant de la construcció de la identitat en femení partint d’un objecte concret, el mirall, leitmotiv que actua com a mecanisme d’enfocament i desenfocament de tota la peça.
9. Júlia Girós Menéndez
No ni ná, la triple negació a les dones barraquistes del Carmel/p>
Retrat de generació d’àvies barraquistes del Carmel. Setmanalment, s’agrupen per teixir i així mantenir la memòria històrica, i generar un espai d’acompanyament emocional on fugir del dia a dia, de famílies travessades per la cultura patriarcal. Actualment, l’Ajuntament de Barcelona pretén privatitzar la zona de les barraques i desplaçar el que queda de la comunitat. Què implica que es repeteixi aquesta història?.
10. Laura Llevadot Pascual
Sin ti no soy nada
La proposta té per objectiu la preparació de la recerca documental, audiovisual, així com la posterior anàlisi crítica del material, per a la realització d'un assaig audiovisual. Aquest assaig consistirà en una crítica audiovisual de l’amor “romàntic”, com a forma d’amor hegemònica, a partir d'una anàlisi estructural i desconstructiva.
11. Sarai Rua Fargues
Fora dels meus somnis / Hasta en mis sueños
Documental sobre l’impacte dels problemes d’habitatge en la salut de les persones, una representació audiovisual que aprofundeix en els imaginaris més íntims i en les emocions per donar pas a l'emancipació, l’agenciament, les cures i l’autocura.
12. Nina Amat
Una vaca reposa enmig de la carretera
Retrat contemplatiu dels autobusos que transporten masses de turistes als llacs de Covadonga. Un retrat en què les històries s'entrellacen i s'exploren conjuntament més enllà dels límits del gènere documental. Una meditació en moviment, submergint-nos en l'ordinari (però també insòlit) negoci dels autobusos i aquest paisatge únic transitat per humans i altres animals. El projecte és, així mateix, una recerca de la integració de la màquina dins el paisatge, que fomenta també l'atenció a les moltes dimensions del món que difícilment poden expressar-se amb paraules. Tot això des d'una perspectiva sensorial i poètica, traçant paisatges sonors i visuals misteriosos i a la vegada emocionals a mesura que serpentegem les corbes muntanyenques, amb el fi de crear un pont entre l'estètica i l’etnografia.
13. Gala Diaz Fernandez
Murs
Curtmetratge que explora les presons en clau de gènere, l’explotació de dones en mans d’homes abusadors i com aquests traumes porten a témer la llibertat. Com a contrapunt, la sororitat de les companyes pot ser un refugi i un al·licient per continuar endavant dia rere dia i poder suportar els moments més difícils.
14. Nami Gradol Giner i Adriana Nez Alfaro
67 graons
La Soledad té 83 anys i cada dia ha de recórrer 67 graons per baixar al carrer. Es proposa un projecte audiovisual que documenti la situació social generada per la falta d'ascensors al 58% dels edificis existents als barris de la Prosperitat, el Verdun i les Roquetes. La peça busca evidenciar la relació directa que existeix entre l'escala (com a barrera física entre la casa i el carrer) i les situacions d'aïllament social i solitud que afecten majoritàriament la gent gran i les persones amb mobilitat reduïda en aquest context.
15. Irene Baqué de Puig
Gladys
Gladys és un curtmetratge protagonitzat per una noia d’origen cubà de 26 años, que viu amb la seva mare i la seva germana petita en un pis senzill a Nou Barris. El curt es contextualiza en els dies del mes en què la Gladys menstrua, i retrata els tripijocs de tècniques per poder seguir la seva vida sense accés a productes higiènics com compreses o tampons.
E - Cultures populars
1. Esbart Maragall
Recercant
“Recercant” és un projecte d'elaboració del nou espectacle de l'Esbart Maragall, que posa el focus en el procés creatiu amb la voluntat de descobrir noves metodologies de treball amb les quals tenim ganes de jugar i navegar. D’aquesta manera, queda en segon pla un motiu central com a motor de l’espectacle per donar pas a un seguit d’idees que ens guiaran en cada sessió de creació. El diàleg entre diferents disciplines artístiques és un element clau per connectar-nos amb l’arrel. És a dir, no volem que la dansa tradicional sigui l’únic i principal vehicle per arribar al nostre discurs, sinó que volem incorporar vestuari, dramatúrgia, música, text i altres expressions per aconseguir-ho.
2. Esbart Ciutat Comtal
EN5D
Dansa i música d'arrel tradicional. Un espectacle conjunt de l'Esbart Ciutat Comtal i Criatures Dansa, música, llum, espai, vestuari, olors, sensacions, gent… Una forma polièdrica en la qual hi ha un encaix d’un tot en perfecta harmonia i conjunció. A EN5D, la conjunció de la dansa i la música ocupa una quarta dimensió: un contrapàs, una bolangera, un fandango, un ball pla, la farandola, la sardana, unes corrandes… Una dimensió que el moviment del cos, la melodia i el ritme de la música encaixen com si es tractés de les formes d’un calidoscopi.
3. Roser Blanch Gallego
Iconografia de la dansa tradicional de nova creació
Una proposta de feina d’investigació inspirada en el treball d’Eadweard Muybridge i en col·laboració amb l’Esbart Sant Martí. La proposta que presento pretén investigar les fases del moviment de la dansa popular de nova creació, congelant les fases successives del moviment a través d’una seqüència fotogràfica, com si es tractés d’un estudi de Muybridge. A través del seu mètode, la cronofotografia, i amb la tecnologia d’avui dia, sortiran a la llum moviments que estaven en el mateix ball però invisibles als nostres ulls, i que documentaran i aportaran una nova iconografia de la dansa popular, i més concretament la de nova creació.
4. La Satànica de Sant Andreu
Posem música a Els Tres Tombs Infernals
Els Tres Tombs Infernals és un acte que fa 30 anys que s’escenifica a Sant Andreu de Palomar. Combina la representació teatral de carrer, música, llum i pirotècnia. Les temptacions de Satanàs a Sant Antoni ja són esperades per tothom, la pirotècnia és la nostra eina de treball, la llum depèn del guió... ara volem enriquir l'espectacle amb una música pròpia que entonin tots els assistents.
5. Comissió de Festes del Carrer Llibertat
Compartim la cultura dels guarniments al carrer
L'objectiu és compartir la tradició de guarnir els carrers amb entitats d'altres barris de Barcelona i promoure i fomentar les tradicions populars, posant el focus en el guarniment com a fet diferencial. Es farà organitzant tallers en què participi gent vinculada a diferents entitats.
6. Fundació Privada Festa Major de Gràcia
Tres dones. Tres estels. Tres continents
Projecte que vol fer la ideació i creació de dos tipus d’espectacles que ens ajudin a fer difusió d’aquestes tres dones sàvies i contribuir a la introducció de la seva figura en l’imaginari col·lectiu. Gràcies a l’ajuda de la present beca volem fer la creació, d’una banda, d’un espectacle dirigit a les escoles gràcies al disseny d’un seguit de retallables que es podran descarregar al nostre web i, d’altra banda, un espectacle per a tots els públics en format mitjà per interpretar als carrers.
7. Mariona Sagarra i Trias
El cant de la Sibil·la a l'església del Pi: ahir i avui
Proposta d’actualització d’El cant de la Sibil·la des d’un punt de vista musical i també conceptual. A partir de l’experiència dels últims anys interpretant El cant de la Sibil·la a l’església del Pi de Barcelona, vull continuar investigant aquest cant amb l’objectiu de desenvolupar una nova forma de presentació del cant a la basílica i propiciar-ne la divulgació.
8. Pau Vinyoles Romo
Festes 360
“Festes 360” és un projecte que vol captar la realitat sonora i visual de festes de cultura popular catalanes. Una visió en primera persona del que significa, en l’àmbit visual i sonor, una festa determinada. Un enregistrament immersiu amb vídeo i so 360º que permetrà que qualsevol persona pugui viure la festa com si estigués allà mateix i de manera interactiva.
F - Creació literària i traducció
1. Maria Misse Sanchez
La política de la contradicción
La creació literària que es proposa és l’escriptura d’un assaig polític, el tema principal del qual és una reflexió sobre les tensions entre les polítiques trans i les polítiques feministes des d’una perspectiva crítica i, a la vegada, pedagògica. El format d’aquest treball, a més, vol incorporar la il·lustració com a llenguatge per divulgar algunes de les idees que es proposen dialogant amb el text escrit i innovant en el camp d’aquest tipus de literatura mitjançant la fórmula d’assaig polític il·lustrat. La proposta consisteix a publicar un llibre.
2. Bel Olid
La mare incompleta
El projecte investiga com són els dols gestacionals. Viure a Barcelona, ciutat capdavantera en reproducció assistida, és un avantatge per a qualsevol que en vulgui fer ús? Tècniques més avançades significa menys risc de patiment? Si la sanitat pública posa límits clars als tractaments, per què les clíniques privades no? S’informa dels costos ocults dels tractaments (econòmics, físics i psicològics)?
3. Elm Puig Mir
La secreta vida de l'incendi
Un rastreig sobre les correspondències entre la ciutat de Barcelona i Al Berto —poeta portuguès de l’alteritat i dels marges de l’amor—, i traducció al català dels llibres de poemes Horto de incêndio i A secreta vida das imagens, del mateix autor.
4. Georgina González Rabassó
Traducció catalana dels Exercicis espirituals sobre l’eternitat, de Juliana Morell
Primera traducció catalana de l’obra més important de la humanista i monja dominicana Juliana Morell (Barcelona, 1594 - Avinyó, França, 1653): Exercicis espirituals sobre l’eternitat, publicada a Avinyó l’any 1637. La traducció del francès del segle XVII al català és a càrrec de Georgina Rabassó i Rosa Rius Gatell i serà publicada per Edicions de la Universitat de Barcelona. Aquest llibre forma part d'un projecte integral de recuperació de la figura, l'obra i el pensament d'una de les dones referents a Barcelona i Catalunya, cèlebre per haver estat la primera dona en la història que va defensar públicament tesis en filosofia.
5. Jorge Carrión Gálvez
Escriptura CYBORG
Una investigació sobre les universitats i agències de Barcelona que estan treballant en la generació de llenguatge natural mitjançant intel·ligència artificial, amb l'objectiu d'escriure un llibre en col·laboració amb una xarxa neuronal. Es tracta de l'evolució natural del projecte literari que va començar amb les ficcions Membrana (Galaxia Gutenberg, 2021) i Todos los museos son novelas de ciencia ficción (Galaxia Gutenberg, 2022).
6. Cloe Masotta Lijtmaer
Corporalitats sòniques. La veu com a llindar matèric
“Corporalitats sòniques. La veu com a llindar matèric” vol aproximar-se a una sèrie d’artistes catalanes que fan de la veu matèria de les seves creacions. La investigació se centra en obres en què la veu, el cant, el refilet... esdevenen un llindar amb quelcom d'inefable, directament relacionat amb una experiència estètica que fa que el cos de qui escolta vibri amb el de qui canta, parla, crida, xiuxiueja o balbuceja.
7. Llorenç Bonet Delgado
Indicadors per valorar les arquitectures lleugeres i autoconstruïdes
En urbanisme, l’ecòleg Salvador Rueda (l’ideòleg de les superilles de Barcelona i de l’ecologia urbana) ha implementat els indicadors urbanístics per valorar, de manera objectiva, l’estat i la millora dels barris, una metodologia innovadora que recull tant les qualitats físiques de les obres com la sensació dels usuaris (sempre basat en dades objectives).
8. Andrea Valdés Vigil
El camí menys transitat
La meva proposta d’investigació se centra en la renúncia o deserció com una elecció política i personal, tema que em proposo desenvolupar a partir d’una sèrie d’artistes que, estant en el seu millor moment, van abandonar la seva producció o la van portar a un altre camp, com van ser els casos de Lee Lozano, Lygia Clark, Charlotte Posenenske o Delphine Seyrig. La renúncia, al cap i a la fi, pot expressar-se de moltes maneres si del que es tracta és de refutar una imatge, un llenguatge, un rol o tot un sistema.
9. Golda van der Meer Quixal
Antologia poètica de Debora Vogel
Aquest projecte pretén ser el primer pas per introduir la poesia ídix a la població de parla catalana amb l'obra de Debora Vogel (1900-1942), una poeta ídix polonesa d’avantguarda. Fins ara, no s'ha fet cap traducció de la seva obra al català, i aquest projecte presentarà la seva obra poètica amb l'objectiu de mostrar com les traduccions poden ajudar a fer visibles obres que han quedat en un segon pla.
10. Pau Sabaté Marqués
Traducció poètica del llibre Vetlla, de Iannis Ritsos, al català
El projecte consisteix en la traducció del llibre Vetlla, de Iannis Ritsos. Es tracta d'una de les obres majors del poeta. Ritsos (1909-1990) és un dels autors més rellevants de la literatura grega moderna. La seva poesia es caracteritza per l'experimentació i el desplegament poderós d'imatges, per l'arrelament i, al mateix temps, la transformació de la tradició poètica pròpia, així com pel compromís polític.
11. Albert Fuentes Sánchez
Il·legible a l'original / Le dur désir de durer
El projecte neix d’una clivella entre memòria intrafamiliar i història. L'objectiu és construir un text híbrid amb les etapes d’un viatge literari al passat des de la Barcelona d’avui fins a la vila marroquina de Larache l’any 1936. S'hi abordarà un espai extraterritorial (el Marroc) on la persecució política a la Guerra Civil no s’ha traduït en espais de memòria.
12. Àlex Tarradellas Gordo
Traducció de Florbela Espanca al català
Florbela Espanca és una de les autores més destacades de la literatura portuguesa. La seva vida convulsa i la seva obra han inspirat pel·lícules, novel·les, biografies i moltes cançons. Amb la traducció del llibre de contes Les màscares del destí, dedicat al seu germà mort, i els set sonets escollits, Edicions del Cràter ha contribuït a omplir un buit inexplicable.
13. Sion Serra Lopes
Solitud
El projecte oferirà al públic catalanoparlant, en format paper i àudio, l'obra autobiogràfica Solitud, de l'escriptora i pedagoga portuguesa Irene Lisboa (1892-1958), publicada en dos volums: el primer, sota el pseudònim João Falco (1939); el segon, pòstum (1966). Solitud, que presenta paral·lelismes significatius amb l'obra homònima de Víctor Català (Caterina Albert), té la forma d’un dietari on es fa palesa una identitat singular que fa vessar els límits del gènere i l’orientació sexual. Els escriptors coetanis més importants van celebrar l'obra de Lisboa com una de les més originals i visionàries, tot i l'acollida freda per part del públic. Avui, aquest testimoni brutal i delicat alhora de l'estranyesa del temps se'ns imposa amb una actualitat inusual. Una edició de Lleonard Muntaner.
14. Eugènia Manzanares Mestre
La sang de la iaia Patrocina
Text teatral al voltant de les idees de sacrifici, deute social i revenja, per "capes de realitat"; una autora escriu un espectacle sobre un sacrifici que va fer la seva àvia durant la postguerra per tirar endavant la família. Un deute que encara no ha estat saldat, malgrat que el sacrifici ha servit per fer multimilionària una gran farmacèutica.
15. Marta Soldado
Els animals que escrivim
Un assaig literari sobre algunes formes en què la ficció literària i cinematogràfica ha provat d'escriure els animals no humans, lluny de la clàssica separació radical dels éssers humans o de l'antropoformització de la faula. S'exploren mirades singulars al voltant del domèstic i el salvatge, l'empatia vers el patiment animal, els éssers híbrids, la convivència urbana d'animals no humans i animals humans o els animals invisibles que cooperen per reproduir la vida.
16. Hara Kraan Basté
Edició en català del llibre Cohousing Inclusive
Dur a terme la traducció de l’anglès al català del llibre sobre cohabitatge Cohousing Inclusive (https://cohousing-inclusive.net/the-book/), editat originalment en edició bilingüe anglès/alemany per l’Institute for Creative Sustainability, escrit per Michael LaFond i Larisa Tsvetkova i publicat per l’editorial Jovis Verlag el 2017.
17. Núria Martínez Vernnis
Anar errant
Us presentem un joc literari de lectura compartida en rigorós directe. Un llibre lliure de llom físic, gravat amb salsa selfie al perfum d’escena. Una veritat cada dia més nova i nous camins forjant la ciutat. Un embolic rere l’altre, un anar errant, peregrinant. L’error ben aprofitat. On ens portarà aquest recorregut erràtic? Només la Vernis (testimoni i còmplice de la bella ciutat) ho sap. Escoltem-la (que ho té tot al cap).
18. Marta Angelat Grau
Els meus pares
Llibre narrat en primera persona on explico, d'una banda, la sobtada mort del meu pare, Josep M. Angelat, l'any 1992 a Formentera, quan hi érem de vacances, el dia que la meva mare, Florència Grau, morta sis mesos abans, n'hauria fet 70. Aquestes dues pèrdues tan seguides i la sensació de soledat davant la vida, m'obliguen a recuperar la infància, a fixar-la.
19. Gemma Ruiz Palà
Les nostres mares
Les nostres mares és una novel·la de personatges que homenatja les dones nascudes als cinquanta i que, malgrat ser denigrades pel franquisme a ocupar només espais domèstics, van desplegar unes vides dignes de ser reconegudes, i més encara per la meva generació —les seves filles—, perquè nosaltres sí que vam poder triar ser gràcies a la seva força i valor.
20. Jordi Casanovas
Protocol
Ficció documental sobre els protocols de la vergonya a la primera onada de covid, que van prohibir la derivació als hospitals de les persones que vivien en residències de gent gran.
21. Marina Rodriguez Brià
Per Barcelona amb el piano al cap
Per Barcelona amb el piano al cap és una proposta que vol narrar, de manera amena i per a tothom, aspectes diversos del món del piano a Barcelona, tant la vida d'alguns instruments concrets, com espais, barris on es fabricaven, on se segueixen reparant o la seva relació amb la societat de l'entorn i la seva activitat. La proposta inclou dos textos en català: un text narratiu (llibre) i un text itinerari (guia) per Barcelona per als visitants.
22. Marià Veloy
Leverkusen 88
La final de la copa de la UEFA que l'Espanyol va jugar contra el Bayern Leverkusen l’any 1988. Aquesta és l'excusa per reflexionar sobre els llegats. Els valors sentimentals de les generacions anteriors no són un dret natural, sinó un acte de responsabilitat. Aleshores, quines estratègies ens permeten donar sentit als valors heretats?
23. Marta Nieto Postigo i Oliver García Mancebo
Sustentar i castigar. La cuina a les presons de la Transició
Sustentar i castigar. La cuina a les presons de la Transició no vol ser només una publicació assagística, sinó també un petit manual d'enginy, tècniques de resistència i lluita a través de la cuina. Un recull d'experiències que van fer del menjar una pràctica política a les presons de la ciutat durant la Transició. Un esforç per no oblidar, i que els presos i les preses formin part d'aquella història que se'ls ha negat, a través del coneixement de la seva experiència. El menjar i l'alimentació com a pretext per reflexionar i fer un exercici de memòria que ens serveixi per pensar i actuar sobre el present i el futur.
24. Pau Vadell Vallbona
Una ciutat escrita
A través de la poesia, recorrem la vida dels poetes de la ciutat de Barcelona i els seus espais més amagats, els físics i els de l'ànima. Tot això ho escampem amb versos amb diferents formats.
25. Yaiza Berrocal Guevara
Segona oportunitat
El text es proposa com una reflexió sobre la institució educativa, un dépaysement de l’escola, una posada en escena dels dispositius de poder i les violències subjacents als relats benintencionats de la integració social, a través de la producció de presència per part de cinc actants, quatre exalumnes de la dramaturga que prenen ara una posició d’agents de la seva pròpia història, i la mateixa dramaturga, que forma part del text per qüestionar també el dispositiu artístic del qual forma part.
26. Gregor Siles Molina
La xarranca de Barcelona
Un conjunt de relats sobre la història de Barcelona que impliqui el lector pel que fa a com seguir-ho, en un camí que s’anirà construint a mesura que s’escriu i es llegeix. Com quan saltem en el joc de la xarranca. Narracions diferents però lligades en un fil històric i sentimental. En un assaig d'història, no de ficció, inspirat en part per la novel·la Rayuela, de Julio Cortázar.
27. Alba Gomez Gabriel
L'ocell que habita. Cap a una cartografia literària no gentrificada
El projecte creatiu que presentem vol explorar, mitjançant l'escriptura d'una novel·la, la relació que s'estableix entre la manera d'escriure i llegir un llibre i la manera d'escriure i llegir el món. O, dit amb altres paraules, ens conjurem a fer un exercici doble: escriure una obra al mateix temps que reflexionem sobre el substrat ideològic de l'artefacte narratiu. L'ocell que habita vol demostrar que rere una obra literària com una novel·la s'hi amaga un urbanisme tan ideològic com el que dibuixa les ciutats on vivim.
28. Ramon Bech Batlle
Barcelona, bressol del 9CIRC
La història del circ a Barcelona, del segle XVIII a l'any 1979, coeditat per Viena Edicions i l’Ajuntament de Barcelona (2015). Barcelona, bressol del 9CIRC és la continuació d’aquesta laboriosa investigació en què el mateix autor vol analitzar el paper destacat que la ciutat comtal ha tingut al llarg de la història de l’art del més difícil encara. Barcelona i París són considerades pels historiadors com les ciutats progenitores del Nou Circ, una nova manera d’entendre les arts de la pista, sorgida arran del teatre experimental català i les revoltes estudiantils del maig del 68.
29. David Busquets Palomares
Cinecomic
Assaig que repassa les més de tres-centes adaptacions audiovisuals que s'han fet exclusivament del còmic nacional en cinema, series i curtmetratges, la gran majoria dels quals han estat projectes concebuts a la ciutat de Barcelona.
30. Max Hidalgo Nácher
Cosmopolitismes de la perifèria: Haroldo de Campos, les xarxes intel·lectuals i la traducció com a creació
Assaig sobre el poeta, crític i traductor brasiler Haroldo de Campos (São Paulo, 1929-2003) a partir de l’estudi de la seva biblioteca, les seves xarxes intel·lectuals i la seva teoria i pràctica de la traducció com a “transcreació”. De Campos va actuar a les fronteres dels llenguatges artístics, de les disciplines i de les tradicions nacionals, posant en pràctica una teoria antropofàgica i un pensament transculturador per fer emergir la diferència llatinoamericana.
31. Antoni Marquez de la Nogal
365 rpm
Un anuari de 366 esdeveniments musicals dels temps moderns lligat a 366 esdeveniments mundials del dia per tractar de donar un marc cronològic a la feina artística. De Kurt Weill a Igor Stravinsky, d'Elvis Costello a Frankie Knucles, dels Beatles als Beach Boys, la seva repercussió històrica en un dia qualsevol confrontada amb un fet notori.
32. Imma Avalos Marqués
L'habitació dins la veu
Aquest assaig novel·lat explora noves rutes narratives a la immersió abismal al més proper, amb el concepte d'intimitat com a lent. La intimitat representa un espai d'encreuament del que és afectiu, corporal, sexual, identitari i espiritual; cada vegada més es relaciona amb allò tecnològic i polític.
33. Ricard Vela Pàmies
Traducció de Rebel·lió al desert, de Thomas Edward Lawrence (Lawrence d'Aràbia)
Traducció, per primera vegada en català, de l'obra Revolt in the Desert, la versió abreujada i més narrativa, feta pel mateix autor, el famós Lawrence d'Aràbia, de la seva obra documental i monumental Seven Pillars of Wisdom, que recull les seves experiències amb el poble àrab en el decurs de la Primera Guerra Mundial.
34. Kira Bermúdez
Territori diàspora
Creació d'un llibre, mestissatge d'històries singulars, fruit d'una investigació col·lectiva entre dones creadores de múltiples diàspores arrelades a Barcelona i d'arreu. Trajectòries vitals personals i les seves juxtaposicions socials, culturals, polítiques i històriques. Cartografia literària de microhistòries i experiències encarnades d'una gran originalitat. Territori diàspora és un diàleg híbrid entre textos artístics de ficció, poesia, diari, assaig, opinió, entrevista, fotografia, entre altres.
G - Creació de guions audiovisuals
1. Ona Anglada Pujol i Marta Vivet Montagut
Ja hem estat aquí
Ja hem estat aquí és una sèrie de ficció que planteja tres línies temporals diferents: una l'any 1977, una altra el 1997 i la darrera el 2017. En elles, les vides quotidianes de tres joves queer s’entrellacen pels carrers de Barcelona en un tapís de la història recent de la dissidència sexual a la ciutat.
2. Tariq Porter Astorga
Pu Erh
Pu Erh és la història desconeguda del cineasta català més prolífic del segle XXI. Un retrat apassionat, a les fronteres de la realitat, sobre una singularíssima personalitat, cineasta d'ascendència xinesa i passat circense que, amb la seva mort, misteriosa i prematura, va deixar un llegat tan estimulant com enigmàtic. Una història d'art, enganys i salut mental i el descobriment d'uns films oblidats que van canviar el panorama cultural barceloní i català.
3. Anna Solanas Santacana
Mater Benefacta
És un projecte de guió audiovisual per a un curtmetratge d’uns quinze minuts de durada per realitzar en animació stop-motion. La protagonista de la història és una monja que es dedica a robar nadons de les mares que ella (i tota la resta d’autoritats polítiques, socials i religioses) no considera aptes, per treure’n, a part, un benefici econòmic. La història la volem situar a l’interior d’un convent i d’un hospital a la dècada dels setanta.
4. Andrea Lamount
Exploradors sonors
Exploradors sonors és un viatge sonor i musical a contrarellotge per protegir l'equilibri del nostre planeta en format llargmetratge documental. Narra el viatge genuí de tres exploradors científics ecoacústics que, a través del so, busquen conèixer la salut dels nostres ecosistemes naturals i investigar sobre com es pot mitigar el canvi climàtic. Un viatge sonor que ens fa formar part d'expedicions pioneres úniques, alhora que ens uneix amb el fascinant món de la indústria musical, on reconeguts artistes formaran part d'un moviment d'activisme musical envers aquests sons per crear la banda sonora del planeta. Una campanya de sensibilització internacional per reconnectar-nos amb les àrees més vulnerables de la terra i entendre com podem coexistir-hi.
5. Noon Films S.L.U.
Rita y los vikingos
La Rita cuida la família perfecta d’un futbolista islandès que acaba d’arribar a viure a Barcelona. Tot esclata quan li sembla que sent un forcejament entre la seva cap, Saga, i el seu sogre, Ronald. Però, és real? O és el seu passat a Bolívia, el que la persegueix?
6. Marta Polo Ysalgué
Rara avis
El diumenge 10 de juny de l’any 1990, va aparèixer al diari La Vanguardia, l'escrit d'un veí del barri de les Corts en què informava de l'albirament nocturn d'un ocell estrany i gegantí a la ciutat de Barcelona. El dia que en José, un home que ha perdut tot propòsit vital, llegeix la carta al diari, la seva vida fa un gir.
7. Silvia Espín González i Ainhoa Bolaños Alonso
Ariadna y las posibilidades muertas
Serie de ficció de 8 capítols de 35 minuts basada en la novel·la Ariadna y las posibilidades muertas, de Paula Peralta, editada per Copelia Ediciones el 2020. Ariadna (22) està a punt d'acabar la universitat quan esclata una apocalipsi zombi. El que semblava el final es converteix en el lloc on troba les ganes de viure que li mancaven.
H - Creació en art i ciència
1. Mariona Bros Ardevol
Les comunitats del gel
Les tecnologies de reproducció assistida han estat sovint celebrades com a garants de l'accés als drets reproductius (LGTBIQA+, dones majors de 40 anys, etcètera). Estem vivint un canvi del paradigma reproductiu humà a les complexes raons socials del qual s'hi està responent principalment des de la iniciativa privada: clíniques de reproducció assistida inscrites en les lògiques dels biomercats globals on Barcelona té un rol central.
2. CGC Media Associació
Estudi modular sostenible Dublab Bcn
La proposta té com a eix estructurador el disseny d’un estudi de ràdio modular sostenible, a partir de materials reciclats i operat amb energia verda. La investigació es durà a terme dins el marc de l'estada de Dublab Bcn a Hangar com a col·lectiu resident i anirà acompanyada d'una sèrie de pòdcasts.
3. Estampa
Dicroics
"Dicroics" és un projecte d'art i ciència que se situa en el camp de l'òptica, i que agafa com a objecte d'investigació i creació els vidres dicroics. Aquests materials tenen la propietat de dividir la llum, i deixen passar certes longituds d'ona (colors) i reflecteixen les altres. S'investiga aquests materials i les seves possibilitats des d’un punt de vista físic, històric i cultural.
4. Mónica Rikić Fusté
Hipertèlia
Projecte de recerca amb l’objectiu d’il·lustrar com la investigació artística és una manera vàlida de repensar i col·laborar amb l'avenç del coneixement tecnocientífic. La recerca es focalitza a trencar el domini monotecnològic de l'aprenentatge automàtic (ML) com a tècnica líder per a la IA, utilitzant la filosofia, la programació creativa i l'electrònica artesanal per crear sistemes cognitius artificials alternatius.
5. Paloma Peñarrubia, Azael Ferrer, Jose J. Reina Pinto, María Vergara, Julian Calvo Orquín, Pablo Macías
CRISPR The Pattern that brought life
BROMO és un col·lectiu d’art digital i noves tecnologies per a la divulgació científica. La nostra línia d’investigació per a aquest nou projecte és la nova era d’enginyeria genètica basada en l’eina d’edició genètica CRISPR. A través d’un vídeo VR, un espectacle de música i visuals i un documental, aproparem la biotecnologia a un públic no especialitzat.
6. Andrés Sánchez Galeano
El pes dels núvols
Com podem visibilitzar i comptabilitzar els grams de CO2 que produïm amb les nostres imatges a internet? "El pes dels núvols"és una reflexió sobre el núvol virtual d’internet i l’impacte mediambiental que té en forma d’emissions de diòxid de carboni, responsable directe de l’escalfament global. Aquest projecte artístic vol fer visible aquest núvol invisible, mesurar-lo i donar-li forma i cos amb la finalitat de sensibilitzar-nos per fer un ús més responsable i sostenible dels dispositius digitals que tenim a l’abast.
7. Azahara Cerezo
La intensitat de milions de sols minúsculs
"La intensitat de milions de sols minúsculs" aborda la materialitat de les infraestructures telemàtiques partint de la transformació d’un solar en centre de dades a la Zona Franca de Barcelona. Mitjançant diferents tècniques de captura volumètrica i de reutilització en fabricació digital, la recerca vol obrir reversos per imaginar els bits que s’encarnen com a electrons.
8. Carles Marigó i Jaume Sangrà
Bach to the future 1.0
Bach to the future 1.0 és un espectacle interdisciplinari de música i teatre físic que ens transporta a un nou univers generat per la col·lisió entre Johann Sebastian Bach i la intel·ligència artificial. La música de Bach ens convida a reflexionar sobre la humanitat i la seva capacitat de creació artística, l'ego, el concepte de transcendència i la fe. En l'espectacle s'hi integra ai-muso, el programari d'intel·ligència artificial desenvolupat per Matthew Yee-King i Mark d’Inverno, professors de la Goldsmiths, University of London. En el procés de creació s’ha tingut la complicitat de les beques “Barcelona crea” 2021, El Bachcelona Festival, el Festival Grec, Barcelona Music Lab, Artifícia i la Goldsmiths, University of London.
9. Albert García-Alzórriz
Motor Motor
Motor Motor és un projecte d’investigació audiovisual sobre la relació entre el cos humà i la tecnologia automobilística d’última generació, centrat en les situacions en què es fonen allò real i allò representat.
10. Associació Hamaca
Com si fos una pel·li
Projecte de recerca, formació i documentació que posa en diàleg els llenguatges i la historiografia del vídeo experimental amb les perspectives des de les quals les ciències (socials, ambientals, humanitats i tecnologia) estan abordant la crisi climàtica i l'especulació de futurs. Per a això, proposem el desenvolupament d'un seminari d'estudis especialitzats guiat pel filòsof i investigador Toni Navarro, complementat per un treball d'anàlisi i catalogació de peces de vídeo vinculades específicament a la qüestió climàtica, pertanyents a tota la història del vídeo.