Sota les pedres. Quatre mirades als museus de Barcelona

De Pedro Azara

2020-10-15_10.47.06_0.jpg 2020-10-15_11.22.29_0.jpg 2020-10-15_12.38.46_0.jpg 2020-10-15_13.19.49_1.jpg

2020-10-15_14.15.25_1.jpg

Sota les pedres hi sol haver humitat i insectes, arrels, ossos… i a la ciutat, clavegueres, tubs de gas o el metro. Però també hi trobem tombes, jaciments i tresors. Així que, de què parlem quan parlem de Debajo de las piedras?

L’ICUB, en col·laboració amb Pedro Azara, ens proposa un recorregut insòlit, focalitzat en els museus i equipaments culturals de l’àrea metropolitana de Barcelona, per descobrir-los a través dels objectes, les obres d’art i els documents que contenen. Tant els que hi estan exposats com els que romanen invisibles als nostres ulls.

Debajo de las piedras és un viatge en quatre vídeos que ens va desvetllant part del patrimoni comú. I ens l’ofereix sota una mirada diversa per suggerir nous significats. Què hi trobem exposat? Què se’ns oculta? D’on prové? Quins efectes ens causa? Quins afectes ens provoca?

Endinsa’t sota les pedres. Hi trobaràs elements patrimonials que es veuen a ull nu, però també descobriràs moltes peces que resten amagades. Deixa’t portar per la curiositat. L’itinerari, enriquit amb entrevistes als professors universitaris Enrique Granell i Roger Sansi, la veu de l’actriu Lina Lambert i la dansa de la ballarina i coreògrafa Sau-Ching Wong, col·laboradora de La Veronal, et fascinarà.

Sinopsis dels vídeos

Primera part: Las nuevas catedrales

En aquest primer vídeo s’inicia el recorregut pels museus municipals de Barcelona des de l’origen de la paraula museu: la casa de les muses, filles de Mnemòsine, deessa de la memòria. Deixa’t portar i descobreix la història d’aquests espais, temples moderns de culte al record.

Segona part: El coleccionismo

Què hi trobem dins els nostres museus? Objectes de tot tipus. Triats, seleccionats, elegits… Molts, provinents del col·leccionisme privat a l’estil dels museus nord-americans, d’altres, fruit d’adquisicions públiques. Aquest segon vídeo explica com la influència obsessiva per col·leccionar de tot ha enriquit el nostre patrimoni.

Tercera part: El don

De mi a tu, per a tothom. Així podríem resumir les donacions que han format part de les col·leccions dels nostres museus. Aquest vídeo mostra com el gest del do converteix un bé privat en un bé públic a canvi de la seva conservació i exposició, i permet que la comunitat pugui gaudir d’allò que restava ocult.

Quarta part: A través del espejo

Un museu ens trasllada a altres mons, reals o imaginaris, però versemblants. El que és segur és que no en sortim amb la mateixa mirada que teníem abans d’entrar-hi. D’aquesta nova percepció adquirida ens parla el quart vídeo que tanca aquesta sèrie dedicada als museus municipals de Barcelona.

Entrevista a Pedro Azara

Què et va impulsar a iniciar aquest viatge?

Sorgeix d’una reflexió sobre possibles propostes per reactivar l’interès per visitar i descobrir el patrimoni dels museus de Barcelona després de la primera gran onada de la pandèmia.

Com vas decidir-ne les etapes o els centres per visitar?

Ens vam centrar en museus de la ciutat que encara no són gaire coneguts, com és el cas del Museu Etnològic i de Cultures del Món, el Gabinet Salvador o el Museu de les Arts Escèniques.

Com t’ho has fet per no perdre’t en un laberint?

Les visites es van fer sense un pla preconcebut, sense esperar res, intentant estar atent a allò que cada museu ofereix, al poder de captació de certes obres, disposat al fet que m’atraguessin o sorprenguessin.

Què té Debajo de las piedras d’arqueologia sentimental?

Es vol retornar la primacia a certes obres que poden passar desapercebudes, salvant-les de l’oblit o la indiferència, i així despertar el nostre interès o els nostres records.

Què t’agradaria que descobríssim de la nostra ciutat, a través de la teva mirada, els barcelonins i barcelonines?

Els vídeos voldrien mostrar obres, no sempre conegudes, de gèneres artístics que no sempre pertanyen a les “belles arts”, de cultures que no són necessàriament del present ni de les nostres latituds però que poden entrar en contacte amb nosaltres fent-nos la sensació que són properes, que podem apreciar-les i gaudir de la seva presència.

Al teu parer, l’esforç que ha fet i fa Barcelona per posar en relleu el seu alt valor patrimonial, històric i artístic, és prou reconegut internacionalment?

Les col·leccions de Picasso i Miró són prou conegudes internacionalment. En canvi, d’altres com les d’instruments musicals o del gabinet de curiositats Salvador, que també tenen molt de valor, són desconegudes fins i tot per la mateixa ciutadania. Això mateix passa amb els antics museus de zoologia i geologia, propis del segle XIX, que es mantenen en l’oblit malgrat el seu caràcter victorià, que els dota de personalitat i un gran atractiu.

Parla’ns de com ha estat la implicació de tot l’equip.

A més de la disponibilitat i els suggeriments de les institucions, que han facilitat l'accés i la filmació a àmbits restringits, els vídeos s’han fet amb un esforç extraordinari de tot l’equip humà. S’ha treballat amb Lucas Dutra en la filmació i postproducció d’imatges. Amb Dolors Magallón, que ha mitjançat amb les institucions i s’ha ocupat dels textos en català. Felipe de Ferrari ha filmat als museus, i ha escollit què es mostra, com i amb quina durada. Quim Pintó i Montse Fabregat han desenvolupat la part gràfica i Gerard Ribera ha compost breus temes musicals.

A més, hem comptat amb la veu de l’actriu Lina Lambert, i amb la ballarina i coreògrafa Sau-Ching Won, que ha dansat una composició d’Enric Granados (la partitura de la qual es conserva a Barcelona), filmada i muntada per Irene Cervera i Marina Bernal, una peça exclusiva. Alhora, els quatre vídeos han donat lloc a nou creacions breus per a les xarxes socials, gràcies a Guillem A. Chaia.

2020-10-16_10.18.51.jpg 2020-10-16_16.05.35.jpg 2020-10-17_10.10.50.jpg 2020-10-17_11.37.26.jpg