Zurbarán, més enllà del que es veu
El MNAC dedica una exposició a un dels grans mestres de la pintura religiosa del Segle d’or i el fa dialogar amb artistes actuals.
Un dels grans de la pintura espanyola protagonitza la nova exposició del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Es titula “Zurbarán (sobre) Natural”, ofereix la possibilitat de veure juntes i comparar pintures que poques vegades trobareu a la mateixa sala i ens proporciona una molt bona excusa per tornar a visitar l’equipament de Montjuïc entre el 21 de març i el 29 de juny.
Gran exponent del naturalisme barroc, Francisco de Zurbarán va néixer a Fuente de Cantos (Badajoz) el 1589 i va morir a Madrid l’any 1664. Durant la seva carrera, es va dedicar a pintar el que es podia veure, una estricta realitat a la qual, però, ell atorgava una dimensió espiritual i molt més profunda del que semblava a primer cop d’ull. Era la translació a la imatge pictòrica del discurs religiós del seu temps.
Ens ho mostra una exposició que és fruit de la col·laboració del MNAC amb institucions com el Museo del Prado, el Musée des Beaux Arts de Lió i el Museum of Fine Arts de Boston. Gràcies a elles, en aquesta mostra tindrem l’ocasió especialíssima de contrastar (i veure, pareu atenció, la versió restaurada del MNAC) les tres versions de La Visió de sant Francesc d’Assís pel Papa Nicolau V, datada cap al 1640. L’obra reprodueix a un episodi de la tradició en el qual el Papa és introduït a la basílica d’Assís per veure el cos momificat del sant (a la imatge, un detall de l’obra que es conserva al MNAC). Sí, la imatge és la d’una mòmia, però té tal transcendència i una presència tan prodigiosa que gairebé sembla viu, un intent de l’autor de transcendir la realitat i mostrar la dimensió espiritual de les escenes i personatges que retrata en els seus quadres.
A més de les tres versions del seu sant Francesc, al MNAC podrem comprar també dues versions més d’una obra sortides totes dues també del pinzell de Zurbarán. Són les dues Natura morta d’atuells, una del Museo del Prado i una altra que està dipositada al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Totes dues, però, són d’entre el 1635 i el 1640 i procedeixen del mateix lloc: la col·lecció d’art de Francesc Cambó. Mai uns búcars, càntirs i tasses us hauran semblat tan misteriosos i gairebé sobrenaturals.
Molts altres bodegons i imatges religioses completen la mostra, que ha estat comissariada per Joan Yeguas, conservador d’art del Renaixement i barroc del MNAC i Àlex Mitrani, conservador d’art contemporani del MNAC i que, a més de mostrar-nos les obres de Zurbarán, ens proposarà posar-les en relació amb obres d’autors contemporanis.
Així, en els diversos àmbits de la mostra veureu de quina manera dialoguen les obres de Zurbarán amb la d’autors i autores del nostre temps, com ara Antoni Tàpies, Aurèlia Muñoz, Josep Guinovart, Joan Hernández Pijuan, Alfons Borrell, Toni Catany o Marta Povo. A més, Antoni Llena i Eulàlia Valldosera han creat dues instal·lacions per a la mostra.
Si no us voleu perdre l’exposició “Zurbarán (sobre) Natural”, veniu al MNAC, però abans consulteu al web tota la informació sobre la mostra.