El teatre més negre

Potser us pensàveu que el terror, el suspens i les situacions inquietants són més pròpies de la literatura o el cinema que del teatre, però la companyia Breu Teatre Estratègic us demostra que no. Ho fa portant un cop més a l'escenari, el diumenge, 12 de febrer, una obra que possiblement us provocarà Esgarrifances.

El muntatge adapta de manera brillant un seguit de contes i relats d'autors com Roald Dahl i Max Aub, que porten a l'escenari unes històries de monstres quotidians d'aquelles que generen calfreds. L'obra es va veure ja al Calàbria 66, un equipament de gestió veïnal situat a l'adreça que li serveix de nom, però ara es torna a programar en el mateix espai com una activitat paral·lela de BCNegra, la trobada internacional de novel·la negra de Barcelona que se celebra aquests dies.

Aquí veurem en acció les integrants de Breu Teatre Estratègic, una agrupació dirigida per Elisenda Seras que s'adreça a públics de tota mena. En escena, Mònica Sánchez, Mariantònia Navarro, Montse Gurri i Rosa Furró, que s'encarreguen de representar La patrona, un text adaptat de Roald Dahl, i quatre històries basades en textos o microrelats de Max Aub: Feia un fred de mil dimonis, La mecanògrafa, Paraules sostingudes i El ball. Mariantònia Navarro, Rosa Furró i Montse Gurri s'han fet càrrec de les adaptacions d'aquests textos, que tenen en comú el seu caràcter fosc.

Les diverses històries que formen part d'aquest muntatge ens mostren que el mal no sempre té com a origen éssers monstruosos i malèfics sinó que moltes vegades són individus d'aparença i vida normal, que no es consideren botxins, sinó víctimes, els qui cometen els actes més terribles.

Hi ha monstres, doncs, o només actes monstruosos d'aquells que ens provoquen Esgarrifances? Us responen les actrius responsables del muntatge en un viatge als racons més foscos de la ment.

Si voleu veure Esgarrifances, veniu al Calàbria 66, però abans consulteu al web d'aquest equipament de gestió veïnal tota la informació sobre les representacions.