Humor i nostàlgia en el retorn a l'EGB de Jordi Merca
El monologuista recorda alguns dels referents col·lectius dels que varen cursar d'Educació General Bàsica.
Fa ja algunes temporades que Jordi Merca passeja el seu monòleg Yo sobreviví a la EGB pels escenaris. A Barcelona ha visitat diferents teatres, i ara torna a ser a la cartellera, en concret a La 9 del Bosque, on romandrà fins al 27 de maig. I és que el seu xou combina les dosis precises d'humor i nostàlgia per atraure milers d'espectadors, en especial, esclar, aquells que van ser estudiants en temps de l'EGB, l'Educació General Bàsica. Per a qui no sàpiga de què parlem, potser per la seva joventut, l'EGB era el període de vuit anys d’educació obligatòria que van rebre a Espanya tots els infants de 6 a 14 anys —de 1r a 8è d'EGB— entre 1970 i el desplegament de l’actual sistema educatiu, iniciat el 1990. Acabat aquest període, els i les adolescents cursaven o bé Formació Professional (FP) o bé el Batxillerat Unificat Polivalent (BUP). Merca beu dels referents col·lectius d'aleshores per nodrir el seu monòleg, sobretot dels de l'escola, però també d'altres d'externs que quedaven al cap dels infants. No s'està tampoc de fer referències al món de la televisió i als èxits musicals dels setanta i vuitanta.
Merca convida a un viatge al passat en què molts i moltes s'hi veuran reflectits encara que ho faci a partir d'anècdotes i vivències personals, una caricatura d'un temps, d'una manera d'educar i d'un país, però al mateix temps amb una mirada entranyable i que també porta l'espectador a observar com ha canviat (i ens ha canviat) la vida i el dia a dia des d'aleshores.
Per a més informació i entrades, cliqueu l'enllaç.