La Sala Parés dedica una exposició a l'uruguaià Joaquín Torres-García
“Torres-García. Entre el Noucentisme i les avantguardes (1891-1934)” es podrà veure fins a l'1 de febrer.
Potser és un dels autors més coneguts del noucentisme català i les avantguardes, però, de fet, Joaquín Torres-García va néixer a l'Uruguai fill, això sí, d'un pare de Mataró. Ara que fa 150 anys del naixement de l'artista, la Sala Parés li dedica una exposició que aplega prop de 120 obres, entre olis, obres sobre paper i algunes de les conegudes joguines que va crear.
L'exposició té un abast internacional, ja que aplega obres dipositades en institucions i col·leccions privades de París, Nova York, Montevideo, Madrid i Barcelona. Entre els principals col·laboradors en l'exposició, però, el Museo Torres-García de Montevideo i la Generalitat de Catalunya. Tot passa en una sala, la Sala Parés, que va ser fonamental en la trajectòria de l'artista.
Fill d'una mare descendent d'habitants de les illes Canàries i d'un pare nascut a tocar de Barcelona, Torres-García es va traslladar amb la seva família a Catalunya quan era encara jove, a causa de la situació econòmica. Després d'una primera formació a l'Uruguai, es va quedar a Catalunya entre l'any 1891 i principis dels anys trenta del segle XX, quan va decidir retornar a Montevideo.
Mentre va ser a Barcelona, va desenvolupar una obra eclèctica en la qual coincidien modernisme i academicisme, abans de submergir-se en un noucentisme que va donar com a resultat, entre altres obres, les pintures del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, que va ser un encàrrec d'Enric Prat de la Riba, aleshores president de la Mancomunitat de Catalunya.
En l'exposició (a la imatge, fragment de l'obra Sirena, de l'any 1898-1900, en aquarel·la, guaix i carbó), veureu dibuixos preparatoris d'aquestes pintures, a més de treballs preparatoris d'algunes conegudes obres murals. A més, també podreu veure obres posteriors, quan va abandonar el noucentisme i es mostrava fascinat per les noves ciutats, com veureu en obres com Entoldado, Calle de Barcelona o Estación (1917). També trobareu creacions de l'etapa parisenca de l'artista, entre les quals Café de París, Bodegón o un Retrat de Blasco Ibáñez.
Tant a Catalunya (es van veure a les famoses Galeries Dalmau de la capital catalana) com a París i als EUA, on va viure una altra de les etapes creatives de la seva trajectòria, Torres-García va produir també les conegudes joguines de fusta. Les feia com a elements desmuntables formats per peces diverses pintades de colors, en la convicció que els nens i nenes les desmuntarien, recombinarien i treballarien així el seu talent i les seves habilitats. En veureu unes quantes d'aquestes joguines en l'exposició de la Sala Parés.
La mostra, finalment, té la virtut de recordar-nos el paper fonamental que aquest espai expositiu barceloní va tenir en la trajectòria de l'artista. Joaquín Torres-García ja va participar en una mostra del Cercle Artístic de Sant Lluc organitzada a la Sala Parés i va ser present en col·lectives com ara “Joves a Can Parés". L'any 1905, va presentar en aquesta galeria les primeres obres que van ser considerades simbolistes i que, malgrat ser part d'una mostra col·lectiva, van atraure tota l'atenció del públic i la crítica del moment.
Si voleu veure totes aquestes obres de Joaquín Torres-García i entendre l'evolució de l'artista gràcies a un seguit de creacions produïdes al llarg de més de quaranta anys, haureu de venir a veure “Torres-García. Entre el Noucentisme i les avantguardes (1891-1934)”, però abans consulteu la informació al web de la Sala Parés.