‘El principi d'Arquimedes’: entre la tendresa i la por
Espai Texas rescata aquesta obra de teatre que qüestiona els límits de les relacions humanes i els prejudicis contemporanis.
Quan un objecte se submergeix totalment o parcial dins un líquid, genera una força de flotació i desplaça una quantitat d’aigua proporcional al seu volum. Aquesta és la definició d’un dels principis més coneguts de la física, i ara el títol d’una obra de teatre que no us deixarà indiferents. El principi d’Arquimedes arriba a Espai Texas per plantejar numerosos interrogants sobre les pors contemporànies, els prejudicis i les relacions humanes.
Un dels moments crucials a la vida de qualsevol nen o nena és quan aprèn anar en bici sense rodetes, perquè simbolitza l’adquisió d’una nova habilitat i l’arribada d’una etapa vital per explorar. Similar és el fenomen que ocorre a la piscina, quan els petits deixen de banda la bombolla i comencen a confiar en les seves capacitats per nedar sense ajudes que els facin surar. Per al grup de natació infantil Cavallets de mar ha arribat aquest dia.
Però, és clar, a vegades les coses noves i desconegudes fan massa por i un dels nens es nega a llançar-se a l’aigua sense la seva apreciada bombolla. En Jordi, interpretat per Marc Tarrida Aribau, és el monitor i entrenador d’aquest grup i assegura que ha tractat amb molta paciència i delicadesa a aquest infant, intentant que perdés la por sense renyar-lo, ni espantar-lo. Els pares, però, veuen amb inquietud i certa preocupació la forma com en Jordi ha tranquil·litzat al nen: amb una abraçada i un petó. La queixa arriba a la directora de les instal·lacions, l’Anna, i així comença El principi d’Arquimedes.
L’obra torna després de tretze anys de la seva estrena a Catalunya i d’haver conreat un gran èxit a nivell internacional. Aquest cop, a més, el text de Josep Maria Miró respira d’una forma diferent sota la direcció de Leonardo V. Granados i el muntatge produït íntegrament pel Teatre Texas. Es tracta, doncs, d’una aposta per recuperar el ric patrimoni escènic contemporani català que, molts cops, les dinàmiques del mercat precipiten a desaparèixer de cartellera abans d’hora.
Una obra que funciona com una radiografia de la por que podreu gaudir fins al 27 d’abril i que, tal com afirma el director, proposa una pregunta: “Preferim un model social en què un gest de tendresa cap a un nen encara sigui possible, malgrat el risc d’obrir escletxes a possibles abusos, o un en què s’activin tots els mecanismes de seguretat, tot i que això impedeixi mostres afectuoses i no garanteixi l’eliminació total de potencials abusos?”. Aquesta és la paradoxa que presenta de forma molt directa El principi d’Arquimedes. Trobareu més informació i entrades a la pàgina web d’Espai Texas.