Un mite del noucentisme gironí
El MNAC dedica una exposició a l'artista Adolf Fargnoli, que es va fer especialment famós a principis del segle XX per les talles de fusta que produïa.
Unes arquetes per a joieria decorades amb el màxim detall i refinament van fer famós l'artista Adolf Fargnoli, igualment autor d'un seguit de peces de bijuteria. Es va convertir en tot un exponent del moviment noucentista a Girona. Ara, una exposició al Museu Nacional d'Art de Catalunya rescata les seves creacions. És "Adolf Fargnoli. Del Noucentisme a l’avantguarda" que es pot veure entre el 14 de juny i el 15 de setembre (a la imatge, Capseta 1920. Amb inscripció "La capseta d'un amor que naix". Palau Antiguitats, Barcelona).
El noucentisme va ser un estil que, a Catalunya, comença a partir del 1906 i que reivindicava l'ús de l'estètica clàssica amb un sentit de modernitat. Va ser un arquitecte noucentista, el també gironí Rafael Masó (un precursor del noucentisme que va projectar i construir S'Agaró com a imatge d'una Costa Brava moderna), qui va descobrir un artista d'origen italià nascut a La Bisbal, Adolf Fargnoli, i va contribuir a donar a conèixer les seves creacions i les d'altres artistes del moment com l'escultor Fidel Aguilar o l'escultor i pintor Jaume Busquets.
A Girona, i després a Barcelona, Fargnoli (germà d'un conegut fotògraf que va copsar imatges dels pobles gironins d'aquell temps) es va donar a conèixer com a creador d'unes arquetes de joieria (a la imatge, de Jordi Puig, se'n pot veure una d'oberta i tancada) que tallava en fusta, que treballava amb foc i que duien unes incrustacions de ceràmica, marfil, pedres o metalls. Els interiors estaven folrats i decorats amb seda.
Aquestes capses que ell produïa es van veure en exposicions i centres d'art de Catalunya, de la resta de l'Estat i fins i tot en ciutats diverses d'Europa i d'Amèrica. Cadascuna tenia un nom poètic que l'artista li buscava curosament. Creava també altres peces, com cofrets diversos i creus d'evangelistes.
El disseny gràfic (un camp en el qual va demostrar una modernitat sorprenent) , la ceràmica i la bijuteria van ser les tècniques amb els quals l'artista es va reinventar en els últims anys de trajectòria, ja instal·lat a Barcelona. L'estètica pròpia de Hollywood, la meca del cinema que es donava a conèixer aleshores, va influir en les últimes èpoques de l'artista.
La comissaria i historiadora de l'Art Pilar Vélez va rescatar la figura de Fargnoli en una monografia fa uns anys i ara porta al Museu Nacional aquesta exposició, que ens acosta a les creacions i les obres d'un artista d'una sensibilitat extrema.
Si voleu veure l'exposició "Adolf Fargnoli. Del Noucentisme a l’avantguarda", veniu al Museu Nacional d'Art de Catalunya, però abans consulteu al web tota la informació al respecte.