'Madama Butterfly' porta el públic del Liceu al Japó de finals del segle XIX

La de Cio-Cio San és, possiblement, una de les històries més tristes de la història de l'òpera, un drama amb el qual el compositor italià Giacomo Puccini va abordar un tema relacionat amb la cultura japonesa, que s'havia posat de moda a Occident a finals del segle XIX i principis del segle XX. Voleu que us expliquin la història del seu amor no correspost? Doncs haureu de venir al Gran Teatre del Liceu abans del 28 de desembre per veure Madama Butterfly, en una posada en escena del teatre barceloní i de la Royal Opera House de Londres.

Al teatre de la Rambla us presenten una posada en escena clàssica firmada a quatre mans per Moshe Leiser i Patrice Caurier i amb una escenografia de Christian Fenouillat, entre altres. La soprano búlgara Sonya Yoncheva interpreta la protagonista, igual que Saioa Hernández i Ailyn Pérez, en la resta de repartiments, mentre que l'inconscient Pinkerton va a càrrec del tenor Matthew Polenzani, o bé de Fabio Sartori i Celso Albelo, segons les funcions.

Tots i totes us expliquen una història que té molt a veure amb el moment en què va ser escrita. A mitjan segle XIX, la fins aleshores tradicional política aïllacionista del Japó va quedar trencada quan els EUA van forçar l'obertura de dos ports comercials al país.

Per tant, en les exposicions universals que es van celebrar a París i a Londres els anys 1862 i 1867, es van poder veure molts productes i moltes obres d'art que venien del Japó. Aquest fet no només va influir significativament en els artistes del moment, sinó que va deixar pas a històries com la novel·la de Pierre Loti Madame Chrysanthème (1887), una de les fonts d’inspiració de Madama Butterfly, o com el musical The Mikado (1885), de Gilbert i Sullivan. També va inspirar un autor nord-americà, John Luther Long, que va escriure el conte Madame Butterfly, a partir dels records reals d'una germana missionera que havia estat una llarga temporada vivint al Japó.

D'aquesta última història, convertida en una obra de teatre que es va veure a Londres, procedeix directament la inspiració per a l'òpera de Puccini, els autors del llibret de la qual van ser Luigi Illica i Giuseppe Giacosa.

L'obra explica el destí cruel d'una jove geisha japonesa seduïda per Pinkerton, un oficial nord-americà. Ella creu que s'hi casarà, però per al nord-americà ella no és més que una aventura. I, un cop ell ja no hi sigui, Cio-Cio San es quedarà sola, amb un fill i menyspreada pels seus.

El tràgic final del personatge constitueix, com us dèiem, un dels moments més dramàtics i punyents de la història de l'òpera, i Madama Butterfly ha acabat sent una de les creacions més interpretades, conegudes i estimades pel gran públic.

Si voleu acompanyar la jove Cio-Cio San en el tràngol tristíssim que viu (porteu un mocador, que plorareu si no és que sou de pedra), no us perdeu Madama Butterfly, però abans de venir consulteu al web del Gran Teatre del Liceu tota la informació sobre les representacions.