Llums i ombres de la intel·ligència artificial, al CCCB

Se l'anomena amb només dues lletres, IA (o, en anglès, AI), però aquest nom tan curt i concís anuncia tot un canvi planetari. La intel·ligència artificial ha arribat per quedar-s'hi, però, quines possibilitats ens ofereix i quins reptes ens planteja? Us parlen de la cara amable i de la més fosca d'aquesta tecnologia en la mostra IA: Intel·ligència artificial, que podem veure al CCCB des del 18 d'octubre i fins al 17 de març.

L'exposició procedeix del Barbican Centre de Londres, amb comissariat barceloní de Lluís Nacenta i assessorament científic de Jordi Torres, i coincideix en el temps amb una fita científica de gran importància per a Barcelona. I és que arriba al Barcelona Supercomputing Centre (BSC) el MareNostrum 5, un nou supercomputador finançat per la Generalitat, el govern espanyol i països que van des de Portugal i Turquia fins a Croàcia, ja que el nou enginy donarà servei a estats diversos. Aquest supercomputador podrà entendre i predir fenòmens en els quals intervenen milions de variables.

Tota mena de recerques, mèdiques, biològiques o físiques, avançaran ràpidament amb un supercomputador que és un pas més cap aquest nou planeta en el qual comencem a viure. Ja fa uns mesos que tots i totes podem fer provatures amb la IA, plantejar-li preguntes, demanar-li redactats, traduccions o fins i tot doblatges amb una altra llengua amb la mateixa veu del personatge doblat...

Sí, ho heu endevinat. L'aplicació d'aquestes tècniques és tota una revolució, farà molt més fàcils algunes coses, però convertirà en prescindibles professions que avui fan éssers humans i, a més, ens plantegen greus problemes per distingir la realitat de les creacions fictícies.

En aquesta exposició veureu de quina manera la IA afecta i afectarà la vida humana, els avenços biomèdics i de molts tipus més que representa, però també el buit que presenta la legislació actual davant d'un canvi de paradigmes com el que impulsa aquesta nova tecnologia o bé els biaixos racistes o sexistes que es poden detectar en una IA.

Aquí veureu instal·lacions artístiques interactives i creacions de referència per a les quals s'ha utilitzat la IA. Trobareu representats i representades artistes pioners i emergents com Universal Everything, Robert del Naja (de Massive Attack), Anna Ridler, Memo Akten, Mario Klingemann, Justine Emard, Steve Goodman (Kode 9), Espronceda, el poeta Eduard Escoffet o la música Maria Arnal, a més de centres de recerca i innovació com el BSC o el Music Technology Group de la UPF, entre altres.

Si voleu saber què és la IA i com us canviarà la vida, veniu a veure l'exposició del CCCB, però abans consulteu el seu web, on trobareu tota la informació sobre la mostra.