La Furia converteix el feminisme en hip-hop a la sala Wolf
Ella mateixa diu que és feminista abans i tot que rapera, però totes dues facetes són inseparables en la trajectòria de l'artista navarresa.
Va néixer el 1983 a Cascante i encara que els seus documents d'identitat diguin que es diu Nerea Lorón Díaz, tothom la coneix com La Furia (a la foto), i no per casualitat. Veniu a veure per què a la sala Wolf Barcelona el divendres, 18 de març, quan la sentireu interpretar els temes de Post mortem.
És el quart disc d'una artista que es va donar a conèixer l'any 2013 amb No hay clemencia, un disc de hip-hop que presentava en una escena musical en la qual les dones havien d'inventar els seus propis codis i llenguatges. Ella ho va fer aplicant aquesta poesia tan pròpia del rap a una visió política de les coses. I és que ella, lluitadora i combativa des de la infantesa, es declara feminista abans de res, però expressa també amb uns versos esmolats tota la ràbia, la frustració i la incomprensió que ens provoca el món d'avui.
Amb Post mortem, La Furia ens recorda que hem nascut per viure i gaudir de l'existència, una idea que ens transmet convidant-nos a destruir el poder coercitiu del patriarcat. Llança el seu missatge acompanyat d'un rap que inclou les bases musicals més diverses: des d'una cançó de bressol al techno, sons punk o industrials o fins i tot moments de swing o de reggaeton.
Amb La Furia, completa una nit cent per cent feminista a la sala Wolf la periodista basca Irantzu Varela, una dona que, de tant parlar de feminisme, ha acabat donant al seu discurs la forma d'un monòleg amb molta mala intenció en el qual diu aquelles coses que moltes altres callen per no semblar massa dolentes, però que, en la seva veu, mouen al riure... per no plorar.
Si voleu viure una nit feminista de dalt a baix, no us perdeu la cita amb La Furia i Irantzu Varela a la sala Wolf, però abans de venir consulteu tota la informació al web d'aquest espai musical del Poblenou.