'Expulsió' o les il·lusions perdudes d'una ciutat, segons Pau Miró

Teniu il·lusions? Alguna utopia en ment? I la ciutat en la qual viviu? Penseu que a Barcelona hi ha, ara mateix, espai per a les il·lusions i els somnis o que tot és una pura qüestió de fantasia i aquí... anem per feina? Aquestes preguntes se les fa Pau Miró en una nova creació escènica que s'estrena a la Sala Beckett i que podeu veure del 5 de març al 6 d'abril.

Expulsió ha estat dirigida per Toni Casares, el director d'escena i dramaturg que fa de director de la Sala Beckett, d'aquí que no es prodigui tant com voldrien els espectadors i espectadores firmant una posada en escena.

Aquest cop dirigeix Anna Alarcón, Montse Germán, Xavi Sáez i Mia Sala-Patau en la història d'una arquitecta que s'ha enfrontat amb l'Ajuntament, ha marxat uns dies de la ciutat i s'està a la casa familiar. El pare, també un urbanista de prestigi, ha mort no fa gaire. L'han vingut a veure el seu germà i germana i una neboda adolescent.

En una conversa sobre les causes de la mort del pare es combinaran els records i els sentiments, les contradiccions en les relacions familiars i, especialment, les que tenen a veure amb el respecte als ideals amb els quals han crescut.

És possible que la ciutat en la qual vivim, la Barcelona en la qual s'ambienta el muntatge, però potser també tantes altres, les il·lusions hagin quedat limitades al terreny de la fantasia? Com és que ja no ens plantegem petites utopies en el nostre dia a dia?

Us respon un autor que sovint ha fet de la ciutat el seu escenari, que ha firmat textos com Plou a Barcelona o Victòria, entre molts més, i que amb un estil "naturalista, intimista i poètic" i uns diàlegs que diuen tant amb les paraules com amb els silencis, ha fet pensar molts en una mena de Txékhov català dels nostres dies.

Si no us voleu perdre Expulsió, veniu a la Sala Beckett, però abans consulteu al web de l'espai tota la informació sobre les representacions.