El fracàs de l'art?

Evolucionen els gustos estètics de la societat? El que en una època és bo pot perdre valor amb el pas del temps o simplement es reinterpreta? L'exposició Bad Painting?, a la Fundació Vila Casas, ens presenta una selecció d'obres fetes entre 1850 i 1950 per alguns artistes, coneguts o oblidats.

Carlos Pazos és el responsable d'aquest interessant projecte, que compta amb la col·laboració d'Eloy Fernández Porta i també del Museu Nacional d'Art de Catalunya. D'aquest museu procedeixen la majoria de les obres, algunes del mateix artista. I moltes no estaven exposades, sinó que es trobaven en els magatzems de la institució, on sens dubte s'hi troben algunes de les més estranyes i desconcertants. Bad Painting? ha comptat també amb obres cedides per la col·lecció PazosCuchillo i el Museu d’Art Modern de Barcelona.

Més enllà del valor econòmic atribuït a una obra d'art, d'una forma molt enginyosa i amb un gran sentit de l'humor, aquesta exposició ens convida a replantejar-nos conceptes que tots tenim assumits sobre l'impacte de les obres d'art, els nostres gustos particulars i la visió que de l'art té la societat en un moment determinat. El terme Bad Painting (pintura dolenta) va ser acceptat per la crítica i s'atribueix a la comissària estatunidenca Marcia Tucker, que va fer servir aquest terme per a una exposició que va organitzar ella mateixa el 1978.

Malgrat que el mateix artista s'ha plantejat que algunes de les seves obres no van ser creades en el seu millor moment d'inspiració, la veritat és que Pazos és un veterà artista que va començar a exposar el 1969 a la sala d'exposicions de l'Ateneu Barcelonès, i des d'aquell moment ho ha fet en les millors galeries i museus del món, com el MACBA (Barcelona), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia (Madrid) o el Centre Georges Pompidou (París).

Les entrades per a aquesta exposició poden comprar-se des d'aquest enllaç.