La dramatúrgia de Víctor Català puja a escena a la Sala Àtrium

Quan us parlin de Víctor Català, és a dir, de l'escriptora de l'Escala Caterina Albert, potser us vindrà al cap Solitud, la novel·la més coneguda, però ella va ser també una dramaturga destacada, com veurem en les dues peces que porta a escena, a la Sala Atrium, la companyia Centaure Produccions, del 12 de novembre a l'1 de desembre.

Albert Arribas dirigeix una funció que interpreten Paula Blanco i Oriol Genís. En escena, esdevenen personatges d'una autora que es va avançar a la seva època, d'aquí que no fos reconeguda en el seu temps tant com ho és actualment. Caterina Albert es va dedicar especialment a la narrativa, però abans de decidir-se per aquest gènere va escriure també obres de teatre. L'any 1902, quan va editar el volum de contes Drames rurals, ja n'havia escrit una dotzena i n'havia començat unes quantes més, tot i que en vida únicament va publicar quatre monòlegs. L'any després de morir es van editar quatre peces escèniques més.

Són obres que estan entre el sainet popular i els elements renovadors propis de la dramatúrgia del segle XX, als quals s'avança. Ho veureu mentre seguiu uns personatges que viuen episodis de la vida quotidiana, però, a la vegada, s'enfronten a grans qüestions existencials. S'enreden sobre l'escenari en una pluja de paraules que, com una teranyina, els emboliquen i els cobreixen impedint-los ser ells mateixos.

Ja veureu que la mirada que projecta l'autora sobre els personatges en aquests textos d'alta qualitat literària és totalment pertorbadora. Són dues peces molt poc conegudes que, tot i això, són un exemple perfecte de la mirada dura i desencantada de l'autora cap al món que l'envolta que ja mostraven altres obres com el monòleg interior en vers La infanticida, un escàndol en el seu temps.

Si voleu conèixer l'aspecte més teatral de Víctor Català, no us perdeu Verbigàlia i La tieta, però abans d'anar-hi consulteu al web de la Sala Atrium tota la informació sobre les representacions.