El debut en solitari d'una premi Nacional de Dansa

Ha fet una carrera en solitari que va començar amb aquesta peça l'any 2021, però ja aleshores era una artista amb una trajectòria impressionant que l'ha dut a formar part de La Veronal, una de les companyies imprescindibles de l'escena europea de la dansa. Voleu veure tota sola la Lorena Nogal (a la imatge. Foto: Paolo Porto)? Doncs us proposa una coreografia breu, però especialment intensa que es titula El elogio de la fisura.

Lorena Nogal va guanyar aquest any 2024 el Premi Nacional de Dansa del Ministeri de Cultura en la modalitat d’interpretació. Potser ja la coneixeu, perquè es va formar a l’Institut del Teatre de Barcelona, va treballar amb la companyia IT Dansa, i, des de fa més de deu anys, és un dels grans valors de la companyia La Veronal, on treballa amb el coreògraf Marcos Morau com a assistent i ballarina, de vegades en coreografies pròpies de la companyia i de vegades en creacions externes. A més, però, ha pujat a l'escenari amb altres companyies igualment prestigioses, entre les quals Gelabert Azzopardi, Lanònima Imperial i Plan B i ha creat els seus propis treballs (va guanyar un dels Premis de la Crítica de Catalunya 2016) amb coreografies com la que podrem veure el 29 de novembre al Centre Cívic Urgell i el 20 de desembre al Centre Cívic Tomasa Cuevas - Les Corts.

És El elogio de la fisura, que es va veure ja fa uns anys en festivals com Temporada Alta i el Sismògraf d'Olot i que pren com a tema el canvi i la transformació, el procés de mutació i de recerca d’una nova versió de nosaltres mateixos que tots vivim en algun moment. En clau de dansa, l'artista us parla d’autoacceptació i, especialment, d'aquella bellesa que neix, precisament, de la imperfecció, l’asimetria i la irregularitat.

El solo de Lorena Nogal és curt, així que es presenta en un programa doble del qual forma part també la coreografia de Júlia Godino i Alexa Moya Picnic on the Moon, el retrat de dos personatges que gaudeixen d'un pícnic a la llum reconfortant del sol i amb una brisa suau que els acarona els cabells i amb música de l'Édith Piaf. I si de cop i volta s'adonen que aquest sol i aquest vent són només una bombeta i un ventilador?

Si voleu gaudir de dues mostres excepcionals de dansa contemporània, no us perdeu la sessió doble d'El elogio de la fisura i Picnic on the Moon, però abans de venir consulteu al web de Barcelona Districte Cultural la informació sobre les representacions.