Cítric enalteix totes les llibertats corporals
L’onzena edició del festival inicia amb la dansa d’Alberto Velasco, una performance per celebrar la no normativitat.
Treballar incansablement per aconseguir un objectiu físic impossible, però socialment desitjable. L'obsessió per la bellesa, un concepte abstracte i mutable, ens atrapa com a societat i limita les nostres motivacions. Dins d’aquest constructe, el cos es transforma en una presó, en una batalla que no es pot guanyar. Perquè ni tan sols s’hauria de plantejar. L’onzena edició del festival Cítric s’inicia el 7 de febrer amb força, tot plantejant un canvi de paradigma alliberador: acceptar la multiplicitat de corporalitats reivindicant la presencialitat a l’esfera cultural i pública.
En aquest sentit, el cicle tracta de posar en perspectiva la capacitat que té la cultura com a eix transformador de la realitat, des d’una visió crítica i popular. L’edició d’enguany, que s’allargarà fins al 28 de març, cerca reflexionar sobre el cos, qüestionant les convencions estanques que semblen inamovibles. A través de la dansa, la música, les arts audiovisuals i el circ es proposa un discurs on l’acceptació de qualsevol mena de corporalitat sigui la norma i no pas l’excepció.
Cítric és el prisma de la cultura crítica i el cor de la programació impulsada per L’Ateneu que comença amb la dansa expressiva d’Alberto Velasco. Mover Montañas és un crit a través del moviment que demana variar de perspectiva i criticar la normativitat. Sobre una cançó que parla de tradició serpentegen moviments que evoquen emoció amb els que el ballarí, des d’un cos d’identitat queer i gens normatiu, convida a trencar esquemes.
Foradada és una altra de les actuacions que acull el cicle Cítric i que traspua incomoditat cap a una realitat opressora. Amb cistells de vímet i acrobàcies, la representació circense de la companyia Moll de l’Os ataca la tradició, qüestionant la identificació dicotòmica de gènere. Així, Foradada clama el dret a existir a través del cos acrobàtic que es converteix subtilment en un ritual de reflexió col·lectiva.
Completen el cartell de l’edició Lo único que verdaderamente quise toda la vida es ser delgada, Jaleo is a crime de Los Voluble i Remei de ca la fresca, actuacions que naveguen entre el teatre, la música i les arts audiovisuals per a llançar una crítica mordaç cap a esferes de la realitat que oprimeixen col·lectius invisibilitzats a l’esfera cultural. Us animeu a participar d’aquest crit motivador del canvi? Podeu consultar el programa complet i adquirir entrades a través de la pàgina web de L’Ateneu Popular de 9 Barris.