L’art dissecciona la competitivitat com a signe identitari del segle XXI
‘Citissimum Altissimum Fortissimum’ qüestiona l’obsessió per l’èxit a través de la mirada d’artistes que exploren els esports de competició i de masses.
La competició s’escola a l’àmbit laboral, a les xarxes socials i, fins i tot, en petites decisions domèstiques, disfressada de rendiment. Constantment comparem el nostre ritme amb el dels altres, mesurant l’èxit com si es tractés d’una medalla immaterial. Una dinàmica que amaga dues cares de la mateixa moneda: l’una ens impulsa a créixer i a millorar, mentre l’altra genera tones d’ansietat que ens desconnecten del valor personal.
La viciosa competició que s’amaga a la quotidianitat es fa exposició al centre d’arts Santa Mònica amb Citissimum Altissimum Fortissimum, una oda a l’anhel de millora i progrés constant del segle XXI. Una experiència que exposa el fenomen actual de la competició d’altes esferes i que s’ha convertit en un símptoma de la comunicació de masses que forma part de la identitat d’una era. Així, l’esport de competició entra en estreta connexió amb l’expressió artística, desvetllant conceptes com el cos, la mesura, el rendiment i la competitivitat.
A partir del treball d’artistes com Curro Claret, Cabosanroque, Joan Fontcuberta, Paula Artés o Realmente Bravo, entre altres, Citissimum Altissimum Fortissimum aconsegueix desconstruir els esports de masses, transformant cada peça artística en una indagació sobre l’espectacle i la competitivitat que es respira en qualsevol esfera social del món contemporani. Podeu trobar més informació sobre l’exposició a la pàgina web del centre d’arts Santa Mònica.