"Si un arbre cau al bosc" o el paisatge inexistent

Fins a quin punt l'existència d'una realitat depèn que algú la percebi? Sembla que parlem de física quàntica, però ens referim a una exposició en la qual cinc artistes es pregunten si hi ha paisatge quan ningú no se'l mira. Voleu respostes? Veniu a la Sala Parés abans del 31 d'agost.

Allà us trobareu la mostra "Si un arbre cau al bosc", formada per obres dels i les artistes Marc Ávila Català (Barcelona, 1992), Ana Císcar (València, 1993), Núria Farré (Barcelona, 1992), Federico García Trujillo (Tenerife, 1988) i Nil Safont (Barcelona, 1995). Tots i totes han estat convocats a reflexionar entorn de la percepció i el món que ens envolta.

L'any 1883, la revista The Chaurauquan, portaveu d'un moviment social i d'ensenyament d'adults nascut a finals segle XIX als EUA, es plantejava una qüestió com a mínim curiosa. Què passaria si un arbre caigués en un bosc, però no hi hagués cap ésser al voltant que pogués sentir el soroll produït? Produiria algun so aquest arbre en aquest supòsit? Un any després, una altra publicació, Scientific American (a casa nostra s'edita encara com a Investigación y ciencia) proposava una resposta. Quan cau l'arbre, un aire provoca una vibració en l'aire i aquesta vibració és el que capten les nostres orelles o les de qualsevol ésser que tingui la capacitat de copsar-la, transformada en so. Per tant, si no hi ha a prop un ésser capaç de copsar aquesta vibració, el so, simplement, no existeix.

Què passa, doncs, amb un paisatge que ningú no es mira? Algunes teories de la física quàntica expliquen que, en absència d'un observador, una partícula no determina el seu estat quàntic. Potser passa el mateix amb el paisatge i no existeix tret que no hi hagi alguna persona o algun ésser que se l'estigui mirant.

Com s'explica tot això amb el llenguatge de l'art? Ho veureu en creacions com la de la foto (a la imatge, un fragment del Paisaje furioso, mama, 2023; acrílic i oli sobre tela, 116 x 89 cm, de Núria Farrés), que us demostren que el paisatge està lligat a la percepció des d’un “jo” i un “nosaltres”. De fet, no està lligat només a la nostra percepció, sinó també a les influències culturals i personals a les quals hem estat sotmesos i que alteren la nostra percepció de la realitat.

La mostra és, doncs, una exploració del territori comprés entre l'individu i l'entorn. Si voleu veure com han entès el paisatge els cinc artistes que mostren les seves creacions a "Si un arbre cau al bosc", veniu a la Sala Parés, però abans consulteu al web tota la informació al respecte.