Alimentació industrial i missatges xifrats a la Sala Beckett

Us han parlat mil vegades sobre el règim neoliberal en el qual vivim, però, ho han fet mai a partir de la llet que us beveu cada matí i les patates fregides ultracongelades que consumiu? Yaiza Berrocal Guevara ho fa a La cadena del fred, que podeu veure a la Sala Beckett fins al 25 de maig.

Dirigeix la posada en escena Marta Gil Polo, i interpreten la peça un equip d'actors i actrius format per Montse Esteve, Pep Planas, Manel Sans i Valèria Sorolla.

La peça va guanyar el Premio Nacional Calderón de la Barca 2020 amb la història d'una família singular. La mare s'envia missatges xifrats amb el gerent de la companyia que fabrica la llet que beuen, mitjançant els codis de barra dels bricks, mentre el pare s'està construint un país ideal en miniatura i la filla envia cartes a una empresa dedicada a la fabricació de patates fregides.

Com a presència constant, aquest màrqueting del menjar brossa propi dels anys noranta que no només alimentava la població amb menjar barat i de baixa qualitat sinó que també alimentava en els mateixos consumidors l'ideal del capitalisme sense fre.

Perquè, de vegades, els sons esdevenen malsons, com ha passat amb la conversió en negoci a qualsevol preu d'una necessitat humana com és l'alimentació i com us explicaran, a través del somriure congelat d’una patata fregida, a La cadena del fred.

És una creació de l'escriptora, dramaturga i guionista Yaiza Berrocal, nascuda a Llinars del Vallès l'any 1991, autora de muntatges teatrals com Intenta viure sense mi, La isla de los lobos, Ni temeré les feres i La croada dels infants: remake de les visions de Schwob. A més, ha publicat la novel·la Curling i ha fet de guionista del film Papallones negres, de David Baute, guanyadora dels premis Goya, Gaudí i Forqué a Millor Llargmetratge d’Animació.

Si voleu veure La cadena del fred, veniu a la Sala Beckett, però abans consulteu al web tota la informació sobre les representacions.