L'aigua del Park Güell

Potser sí que l'arquitectura gaudiniana és la gran protagonista al Park Güell de Barcelona, però també ho és la vegetació. Com és que una muntanya pelada, sense vegetació, va acabar convertida en un jardí urbà? Us ho expliquen el diumenge, 6 d'octubre, durant la visita El Park Güell i l'aigua. De muntanya pelada a jardí de la ciutat.

Construït a partir de l'any 1900 per encàrrec d'Eusebi Güell, el recinte havia de ser un petit paradís per als seus habitants burgesos, però de fet l'espai en el qual se situava era una muntanya sense vegetació, tot i que amb algunes fonts. Per convertir-la en jardí, calia dotar aquell espai, d'una xarxa de distribució de l'aigua que s'alimentés de tots els recursos possibles, entre els quals una aigua de pluja que s'acumulava en un gran dipòsit situat sota la Sala Hipòstila.

Gaudí va haver d'apostar per maneres noves de fer arribar l'aigua a cada espai, ja que els sistemes tradicionals d'abastiment d'aigua propis de l'edat mitjana que es feien servir fins aleshores havien demostrat les seves limitacions i els seus perills. De fet, en els últims anys del segle XIX i primers del segle XX es van produir epidèmies de malalties com el còlera la febre groga o com el tifus, que va afectar Barcelona el 1914 a causa d'unes conduccions contaminades.

Com s'ho va fer Gaudí per crear un sistema d'abastiment d'aigües per al Park Güell? Quines fonts hi havia al recinte? Ho veureu durant un recorregut en el qual us faran notar la presència de reixes i trapes que donen a accés a antigues fonts i deus o que oculten espais destinats a recuperar i reconduir l'aigua de pluja.

Si voleu fer una passejada diferent pel Park Güell i descobrir tots els secrets que amaga el seu sistema de distribució d'aigües, veniu a la visita El Park Güell i l'aigua. De muntanya pelada a jardí de la ciutat, però abans consulteu la informació que hi fa referència i reserveu la vostra entrada al web del MUHBA.