Xiula el vent i fa molt fred. És una nit tancada. Les notícies parlen d’una gran ona de fred, neu i pluja. No es pot sortir de casa. La dona està avorrida i contrariada. Mentre escalfa la seva tassa de cafè es queda abstreta mirant per la finestra. Absorta comença a dibuixar amb el dit índex sobre el baf de la finestra. La finestra canvia de color. Entre les ombres blaves de la nit sorgeix la silueta d’una nena ballant delicadament. El vent xiula més fort i es transforma en una dolça simfonia d’instruments de vent. Un preciós univers de peixos i crancs, envoltats d’un bosc d’anemones i estranyes plantes. L’espai es transforma en un cosmos marí. Un món vegetal nàutic s’obre davant nosaltres com a braços florents que ballen a llum de la lluna. A través del joc, el públic iniciarà un viatge que recorda a la construcció i desconstrucció d’imatges en els primers anys de vida, recreant un imaginari màgic i fantàstic. Des de les ombres a la llum, des de l’abstracte al figuratiu, un conjunt d’imatges canviants crearan un joc d’imatges sorprenents i oníriques.