La història de la veu trencada d’una generació. 

Gràcies al treball documental de Ximena White, -una guionista i directora moderna i feminista-, coneixem la història vital de Paula Miró, ciberactivista que el 2024 va començar la seva particular transició cap a una imparable estupidització personal. Per deixar de patir, com més tonta millor. 

Berta Prieto, tot i la seva joventut, s’ha fet un lloc destacat en la dramatúrgia contemporània catalana. Després de l’èxit de Derecho a pataleta, i de la seva participació com a actriu i coguionista en la sèrie Autodefensa, escriu i dirigeix aquesta sàtira sobre l’overthinking de la Generació Z, que és la producció pròpia de la Sala Beckett per aquesta tardor.

Autoria i direcció: Berta Prieto 

Repartiment: Belén Barenys, Roser Dresaire, Judit Martín, Irene Moray i Laura Roig 

Escenografia: Paula González 

Il·luminació: Gabriela Bianchi 

Vestuari: Chloe Campbell 

So: Núria Barrientos i Iker Rañé 

Vídeo: Victor Diago 

Caracterització: Sandra Tosca

Fotografia: Celina Martins i Eduard Sales

Ajudant de direcció: Lola Rosales 

Estudiant en pràctiques (Màster en Disseny Escenogràfic per a Teatre, Cinema i TV – Elisava): Sofía Godoy

Una producció de la Sala Beckett