Es duen a terme actes institucionals, com la presa de possessió de l'alcalde, lliurament de distincions municipals, actes ciutadans, consells de participació, casaments civils els caps de setmana entre moltes d'altres.
Aforament: 252 persones
Dies de casaments: Caps de setmana, excepte l'últim de cada mes.
Flors: En cas que la parella vulgui posar flors al saló de Cent, anirà a compte d'aquests, i haurien de ser dos centres de flors blanques i d'una alçada de 1,20 mts. aproximadament.
Aparcament de cotxes: La parella tindrà l'autorització d'aparcament per a dos cotxes a la Plaça Sant Miquel.
La celebració del casament al Saló de Cent comporta unes despeses obligatòries, que s'han d'abonar a l'empresa contractada, pels serveis audiovisuals de música i assistència tècnica així com de dues hostesses/os per l'atenció als nuvis i convidats, essent el preu total vigent per a l'any 2024: 123,57 €, iva inclòs, pel servei d'hostesses/os i 71 €, iva inclòs, pel servei del tècnic de so.
Aquesta sala, que havia de servir per a les reunions dels membres del Consell de Cent, va ser encarregada al mestre d'obres Pere Llobet el 1369. Una làpida situada al fons de l´estança ens informa que el rei Pere III celebrà aquí el seu primer Consell dels Cent Jurats, el 17 d´agost de 1373. Inicialment es dissenyà una sala de planta rectangular coberta per un sostre pla amb bigues, dividit per dos arcs de pedra.
La llum hi entrava a través d'una rosassa de grans proporcions i tres més petites. El gran saló patí diverses reformes al llarg del temps i la seva fesomia original fou modificada amb nous elements o bé restauracions, com passà després del bombardeig de 1842, que hi va produir importants destrosses . L'ultima reforma és dels primers anys del segle XX, quan es van construir el cadiram d'estil gòtic i el retaule d'alabastre, que s'encarregà a Enric Monserdà (mostra l'escut de la ciutat custodiat pels macers i les escultures de Joan Fiveller, sant Andreu, La Mare de Déu de la Mercè, santa Eulàlia, els llibres de privilegis i Rafael Casanova).
A les parets trobem el rei Jaume I i sant Jordi, escultures de Manuel Fuxà, i a les rajoles del terra, motius relacionats amb els gremis i l'escut de la ciutat. Al fons, la porta del Trentenari mostra una esplèndida decoració.
Funcionalitat actual del Saló de Cent
Es duen a terme actes institucionals, com la presa de possessió de l'alcalde, lliurament de distincions municipals, actes ciutadans, consells de participació, casaments civils els caps de setmana entre moltes d'altres.
Aforament: 252 persones
Dies de casaments: Caps de setmana, excepte l'últim de cada mes.
Horaris: Divendres: 17h. 18h. 19h.Dissabtes: 11h. 12h. 13h.
Flors: En cas que la parella vulgui posar flors al saló de Cent, anirà a compte d'aquests, i haurien de ser dos centres de flors blanques i d'una alçada de 1,20 mts. aproximadament.
Aparcament de cotxes: La parella tindrà l'autorització d'aparcament per a dos cotxes a la Plaça Sant Miquel.
La celebració del casament al Saló de Cent comporta unes despeses obligatòries, que s'han d'abonar a l'empresa contractada, pels serveis audiovisuals de música i assistència tècnica així com de dues hostesses/os per l'atenció als nuvis i convidats, essent el preu total vigent per a l'any 2024: 123,57 €, iva inclòs, pel servei d'hostesses/os i 71 €, iva inclòs, pel servei del tècnic de so.
https://ajuntament.barcelona.cat/ca/casaments-civils-al-salo-de-cent
Història del Saló de Cent.
Aquesta sala, que havia de servir per a les reunions dels membres del Consell de Cent, va ser encarregada al mestre d'obres Pere Llobet el 1369. Una làpida situada al fons de l´estança ens informa que el rei Pere III celebrà aquí el seu primer Consell dels Cent Jurats, el 17 d´agost de 1373. Inicialment es dissenyà una sala de planta rectangular coberta per un sostre pla amb bigues, dividit per dos arcs de pedra.
La llum hi entrava a través d'una rosassa de grans proporcions i tres més petites. El gran saló patí diverses reformes al llarg del temps i la seva fesomia original fou modificada amb nous elements o bé restauracions, com passà després del bombardeig de 1842, que hi va produir importants destrosses . L'ultima reforma és dels primers anys del segle XX, quan es van construir el cadiram d'estil gòtic i el retaule d'alabastre, que s'encarregà a Enric Monserdà (mostra l'escut de la ciutat custodiat pels macers i les escultures de Joan Fiveller, sant Andreu, La Mare de Déu de la Mercè, santa Eulàlia, els llibres de privilegis i Rafael Casanova).
A les parets trobem el rei Jaume I i sant Jordi, escultures de Manuel Fuxà, i a les rajoles del terra, motius relacionats amb els gremis i l'escut de la ciutat. Al fons, la porta del Trentenari mostra una esplèndida decoració.