Des de Cassandra, la princesa de Troia i profetessa a qui ningú no creia, fins a la creadora contemporània Eulàlia Valldosera, passant per Josefa Tolrà, aquella artista i vident que tant fascinava Brossa. Totes, i moltes més, protagonitzen “Dones de paraula”, la nova exposició que reivindica l’ús de la paraula des de l’univers femení i ens mostra de quina manera ha estat silenciada. Del 30 de novembre al 25 de maig, les dones són les protagonistes al Museu Marès.

És una mostra comissariada per Maria Garganté, una historiadora de l’art que és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP). Podeu visitar l’exposició a la Sala 28 de la primera planta del museu.

Allà us explicaran de quina manera l’home ha tingut històricament l’ús de la paraula i com, començant per aquesta Cassandra amb dots profètics, però cap crèdit, s’ha negat l’ús de la paraula a les dones o se n’ha censurat i ocultat l’ús que en feien, tant en la tradició bíblica com en els mites clàssics. Els homes escriuen la història i elaboren discursos, però, no és cert que és de la mare de qui tot ésser humà aprèn el llenguatge?

Com a contrapartida a aquesta ocultació injusta de la paraula dita o escrita per dones, la mostra ens presenta un seguit de dones que han “pres la paraula”, des dels inicis dels temps i els primers mites clàssics, fins al món contemporani, passant pels segles XVI i XVIII. Aquesta paraula és el fil conductor que ens porta per tres àmbits expositius: Virtut o vici: llegir i escriure en femení; De santa Anna a Maria: transmissió i coneixement i, finalment, La paraula negada, oculta, qüestionada.

En el primer àmbit, us parlaran sobre l’aparició, en època moderna de les “dones sàvies”, un concepte o etiqueta que es pot aplicar a Teresa de Jesús, a la poetessa i monja Juliana Morell o l’escriptora Hipòlita de Rocabertí. Elles produeixen uns escrits que són rebuts des de l’excepcionalitat, de vegades amb condescendència, d’altres com a causa de controvèrsia o directament considerats un desafiament.

Des de la religió, el segon àmbit de la mostra al·ludeix al paper de Santa Anna, sempre representada amb un llibre, com a mestra de la Verge Maria en la infantesa, en un símbol de la transmissió del coneixement en el món femení. Així, Maria acaba convertida en símbol de saviesa i coneixement, un paper que li reconeixen, atorgant-li el patronatge, tantes universitats.

Però, i les dones silenciades? Cassandra, Maria Magdalena… Sobre elles us parla un tercer àmbit de la mostra que al·ludeix a les profetesses i a les connexions femenines espirituals amb altres mons, unes experiències heterodoxes que dones com l’artista Josefa Toldrà (una dona sense formació, autora d’unes obres hipnòtiques que, deia, li eren suggerides des del pla espiritual), convertien en creacions artístiques. Avui fan el mateix, des d’una altra perspectiva, artistes i mediadores del nostre temps com Eulàlia Valldosera.

La mostra està acompanyada d’un programa d’activitats paral·leles que tant inclou visites guiades (la primera és el 14 de desembre) com un seguit de tallers familiars que començaran el gener i ajudaran els nens i nenes d’entre 6 i 12 anys a treballar la paraula des d’una visió femenina.

Si no us voleu perdre l’exposició “Dones de paraula”, veniu al Museu Marès, però abans consulteu al web la informació sobre la mostra.