Torna a l’escenari una de les coproduccions més exitoses del Grec 2024 Festival de Barcelona, la nova posada en escena d’una comèdia escrita fa més de tres-cents anys, però que, avui, explicada amb el llenguatge del nostre temps, es demostra tan efectiva i actual com el dia que va ser escrita. Veniu a veure com la companyia La Brutal us demostra que tot ha canviat, però, en el fons, segueix igual. Del 4 de desembre al 4 de gener, al Teatre Lliure Montjuïc.

El també actor David Selvas dirigeix la proposta, que es basa en una dramatúrgia de Sergi Pompermayer amb versificació de Pablo Macho Otero, un dramaturg format a la Sala Beckett amb Jordi Oriol, Paco Zarzoso o Alfredo Sanzol, entre altres, que es va donar a conèixer l’any 2014 amb Els Malnascuts. Com a intèrprets, Mireia Aixalà, fent de Célimène (a la imatge. Foto: Marc Mampel), i Pol López, com a Alceste, a més de Laia Alsina, Júlia Genís, Norbert Martínez, David Menéndez, Àlex Pereira i Albert Prat.

L’obra va ser escrita l’any 1666, quan Molière estava malalt i la dona ja l’havia abandonat i, per tant, no resulta estrany que sigui una peça teatral que s’expressa molt críticament en parlar sobre la humanitat i sobre la societat. Potser l’amor és l’únic sentiment que ens salvarà? L’autor va escriure en vers una obra en cinc actes que transcorre en un únic dia.

En la versió que podreu veure al Teatre Lliure, coproduïda pel Grec 2024 Festival de Barcelona, el protagonista no només expressa tan bé com l’original la incomoditat envers els qui l’envolten i les crítiques a una societat que considera hipòcrita, covarda i conformista, sinó que ho fa presentant-nos unes situacions que ens acosten al món actual.

Ja veureu que, en la posada en escena que ens proposa La Brutal, el protagonista treballa en una empresa discogràfica i que, quan menysprea el món que l’envolta, ho fa amb un llenguatge cent per cent d’avui. Sí, potser l’original d’aquest muntatge es va escriure fa segles, però aquí no només trobareu telèfons mòbils, cants i balls com els d’ara mateix, sinó que també us parlaran de pràctiques a les quals els hi hem posat, fa ben poc, un nom en anglès, com el “mansplaining” o el “ghosting”.

Potser és que el que ha canviat són els noms que li posem a les situacions diverses que vivim, però la naturalesa humana es manté igual que en temps de Molière o gairebé. Honestedat i hipocresia, ètica personal i vida en societat, raó i passió, els límits de la bondat i la lleialtat… Són algunes reflexions del muntatge que, sí, eren brillants el 1666 i que, avui, són igualment vigents. Com són Alceste i Célimène, en ple segle XXI? Aquí us ho expliquen.

Aquesta és l’última producció estrenada al Grec 2024 Festival de Barcelona que es torna a veure als teatres de Barcelona. Entre setembre i octubre hem vist ja en temporada muntatges del Grec que anaven des del musical Artemis, fins a Les mans (dirigit per Sílvia Munt), Poncia (de Luis Luque), Tots ocells (de Wajdi Mouawad), L’últim dia (última creació de Lluïsa Cunillé) o Em dic Josep, a més de noves versions de clàssics que, com un Tirant Lo Blanc adaptat per Màrius Serra, es va poder veure fa unes setmanes al Teatre Romea.

Si no us voleu perdre un dels muntatges que es van estrenar al Grec 2024 Festival de Barcelona i que rescaten amb el llenguatge d’avui una obra immortal amb tres segles de vida, veniu a veure El misantrop, però abans consulteu al web del Teatre Lliure la informació sobre el muntatge.