La tardor sempre s’ha considerat un període de canvi de cicle vital i per això és el moment ideal de recordar els qui ja no hi són. De fet, retre culte als morts és un tret comú en gairebé totes les cultures del món. En el nostre cas, Tots Sants forma part d’un grup de festes, juntament amb el Dia dels Morts i Halloween, que tenen un origen comú: el sistema de creences dels antics celtes, que tenia una part fonamental basada en el record dels difunts.

Segons les cultures cèltiques, el cicle de l’any es dividia en dos períodes: el temps clar i el temps fosc. El temps clar començava l’1 de maig, amb el floriment de la natura i la sortida dels ramats a pasturar, i el fosc l’1 de novembre, amb l’arribada del mal temps i el tancament del bestiar. En una societat ramadera com la celta, la celebració de la festa del Samhain, pels volts del primer de novembre, era una festa clau perquè encetava el període de letargia hivernal.

L’arribada del cristianisme en terres cèltiques va acabar expandint la festa a tots els territoris cristians i esdevingué el dia oficial de remembrança dels difunts. Això sí, el pas va ser molt lent –va durar aproximadament tres-cents anys: del segle VIII a l’XI– i la festa s’alterà notablement, perquè va adoptar connotacions religioses tot i haver mantingut detalls pagans. Així i tot, el Semhain encara se celebra avui dia en alguns indrets que tradicionalment havien estat sota influència cèltica, com ara Galícia.

Segles més tard, amb l’expansió del cristianisme en terres americanes, la festa de Tots Sants va entrar en contacte amb les creences indígenes de culte als morts. D’aquesta manera va néixer el Dia dels Morts, un conjunt de festes autòctones procedents d’uns quants punts de l’Amèrica Llatina que aquests darrers anys s’han fet molt populars ací. Una de les més espectaculars és la que es fa a Mèxic i que va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat l’any 2008.

Trobaràs tota la informació sobre Tots Sants i la Castanyada 2023 clicant aquí.