Les qüestions de gènere segueixen ocupant un espai important en el propòsit d’analitzar i qüestionar el món inestable d’avui i de demà. Les raons per les quals configuren un debat inesgotable són diverses, però es poden apuntar algunes consideracions que ajuden a explicar-ho. La més evident probablement és que és una dimensió que travessa tots els aspectes de la vida: des de la llar fins a la feina, l’educació o la salut. D’altra banda, també es constata que, lluny de ser una perspectiva monolítica, les veus del feminisme són molt heterogènies. Sovint es demostren complementàries però també en no poques ocasions hi ha friccions entre elles.

Aquests punts de vista, com és natural, no són quelcom envasat al buit, aïllat de la resta de qüestions que clivellen les societats, sinó que s’hi encavalquen. La mirada decolonial hi convergeix amb certa recurrència i en la present Biennal tampoc passa desapercebut. En aquesta cruïlla la professora nigeriana Oyèrónké Oyèwùmi exerceix de veu autoritzada i influent a l’hora d’incloure una perspectiva africana en les reflexions occidentals entorn de les identitats de gènere. És una de les dues protagonistes de la sessió Feminismes; l’altra, la filòsofa italiana Chiara Bottici sobrevola particularment la intersecció entre feminisme i (anti)capitalisme i és coneguda per l’ús del concepte anarcofeminisme, amb el que denuncia que el capitalisme ha necessitat la dona per dur a terme tasques no assalariades.

Si cerquem un complement per la sessió anterior, o millor dit a l’inrevés, perquè se celebra unes hores abans, Capitalisme, cures i temps evidencia des del títol que aborda qüestions limítrofs. La professora nord-americana Joan C. Tronto aboga a Democràcia i cures (Raig Verd, 2024) per concebre la llibertat i la igualtat des de la perspectiva de fer les cures més justes, combatre la desviació que hi exerceixen encara ara el gènere, la raça i la classe. Al seu costat seurà el professor suec Carl Cederström, per a qui qüestions com les creixents aspiracions de benestar individual es veuen pervertides per un sistema que les encoratja al mateix temps que esprem la capacitat productiva de les persones.

De vegades, les reflexions públiques i els debats es mantenen a l’exterior de l’esfera íntima, però qüestions com el consentiment han fet que diversos aspectes de la sexualitat femenina trobin els seus espais per a la discussió. El desig és un concepte riquíssim en ressonàncies filosòfiques, polítiques i morals i no poques pensadores i creadores hi ha donat voltes recentment: a la conversa Les insubordinacions del desig, la cineasta Elena Martín, la pensadora Clara Serra i la periodista Anna Pazos acceptaran la seva complexitat i el seu potencial contradictori.

Poder i espai: violència, queer i discapacitat planteja interseccions menys habituals de les qüestions de gènere gràcies a la presència de Jasbir Puar, professora nord-americana que duu anys a l’avantguarda de la investigació i el pensament sobre els vincles entre l’espai, la violència i la sexualitat. La seva conversa amb Nacho Elpidio, antropòleg centrat en estudis queer, de ben segur ampliarà els nostres horitzons de reflexió.

Com a substrat d’activitats de caire més artístic, les consideracions sobre assumptes de gènere també apareixeran de manera protagonista a Humor Negra, el monòleg afrofeminista d’Asaari Bibang (espectacle recomanat per a majors de 14 anys) on desplega les seves dots còmiques per parlar des de la seva condició de dona, migrant i negra. O a THEBADWEEDS, espectacle coreogràfic creat per Rocío Berenguer amb un grup musical transespècie que en realitat és una oda a tot allò que està en transició.

Per a més informació, consulteu el web de la Biennal de Pensament.