Humberto Rivas va néixer a Buenos Aires l’any 1937, però la seva trajectòria està lligada de manera íntima a Barcelona, la ciutat que el va acollir des del 1976 juntament amb la seva companya, l’artista María Helguera (a la imatge, en una fotografia de l’any 1978), i la seva família. Molts anys després, el fotògraf ha adquirit la categoria de mite de l’art del nostre temps, d’aquí que l’Ajuntament de Barcelona hagi adquirit ara el fons fotogràfic de l’artista, que quedarà dipositat a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Rivas va arribar a Barcelona fugint de la dictadura argentina i va crear un primer estudi de fotografia publicitària en un moment en què el país vivia la Transició i l’escena fotogràfica assajava l’experimentació. En aquest context, les imatges d’Humberto Rivas, de caràcter objectiu, es van fer un forat ràpidament en l’escena de la ciutat i els seus retrats van ser molt ben acollits pels fotògrafs del moment. L’artista va guanyar guardons destacats: des del Premi Nacional de Fotografia l’any 1997, fins al Premi d’Arts Plàstiques de l’Ajuntament de Barcelona (1997) i la Medalla d’Or al Mèrit Artístic, que li va ser concedida pocs dies abans que morís, l’any 2009.

Amb una vis pedagògica notable, Humberto Rivas va passar per centres docents de la ciutat relacionats amb la fotografia com el Centre Cívic Can Basté, d’aquí que la plaça situada al darrere de l’edifici porti avui el seu nom. És just, ja que la seva presència a Barcelona va contribuir notablement a la renovació del llenguatge fotogràfic, mirant-se la realitat amb mirada avantguardista i sense necessitat de limitar-se estrictament al documentalisme.

Testimoni d’una època, la seva obra inclou molts paisatges (alguns dels quals, com els de la sèrie Huellas, mostren les empremtes de la Guerra Civil Espanyola) en els que ens parla d’absències i presències a partir d’uns espais urbans decadents i buits.

A més, però, va fer molts retrats. I a les fotografies de personalitats lligades a la política i a la cultura catalanes, que avui conformen el retrat d’una època de la història de Catalunya, va afegir moltes fotografies de personatges anònims o directament marginals que ens parlen d’una altra Barcelona, més enllà de l’oficial. És el cas del retrat que li va fer a Violeta la Burra l’any 1978 (a la imatge), que és un dels més coneguts de l’autor.

Totes aquestes imatges formen part del fons que l’Ajuntament acaba d’adquirir, i que inclou 23.193 negatius, plaques i diapositives de diferents mides, així com els contactes; sis maquetes de fotomuntatges; dos-cents tiratges originals realitzats per Humberto Rivas que representen els temes que caracteritzen l’obra de l’autor (des de personatges coneguts  fins a bodegons i paisatges urbans nocturns i diürns…) i un lot de documentació. L’Arxiu Fotogràfic, on ja es conservava provisionalment part del fons, es farà càrrec ara de conservar i promoure l’obra d’Humberto Rivas i facilitar-ne l’estudi.