Ara fa cinquanta anys que apareixia a Montjuïc un nou equipament artístic marcat per la més absoluta modernitat arquitectònica, un edifici firmat per l’arquitecte Josep Lluís Sert que havia d’esdevenir el gran centre de referència sobre l’obra d’un artista imprescindible. Era la Fundació Joan Miró que, aquesta temporada, celebra els primers cinquanta anys de vida amb exposicions diverses, una de les quals ens porta als EUA.

Avui, l’edifici racionalista de trets mediterranis (a la imatge, un aspecte de l’equipament amb una escultura de l’artista. Fotografia: Pep Herrero) que fon arquitectura i paisatge i té una estructura amb pati central, terrat a la coberta i lluernes, celebra mig segle de vida. I ho fa projectant-se com un espai d’experimentació artística que ens mostri i ens ajudi a comprendre la creació actual amb una atenció especial a l’art emergent. Perquè l’aniversari se celebrarà amb una programació que mira al món, però també amb artistes de generacions diferents que es miren Miró amb ulls diferents i, per tant, n’aporten lectures noves a la llum de la contemporaneïtat.

Propostes multidisciplinàries, de la performance a la música, serviran per reflexionar sobre l’art i la creació actual a la llum de les obres de Miró. La celebració del cinquanta aniversari té com a lema la llegenda “Per a la gent del demà” i es desenvoluparà entre el 10 de juny del 2025 i el 10 de juny de 2026. S’intenta, amb aquestes celebracions, connectar el llegat de Miró amb les inquietuds i les visions creatives del present i del futur.

Les commemoracions comencen doncs el juny del 2025 amb la mostra “Pintar el cel. 50 anys d’històries de la Fundació Miró”. En aquesta exposició es parlarà de les circumstàncies d’una època en la qual Joan Miró, el galerista Joan Prats i arquitectes com Josep Lluís Sert volien establir a la ciutat un espai de creativitat i llibertat, progressista i internacional.

Ara bé, entre les mostres més espectaculars de la temporada del cinquanta aniversari, la que posa en contacte l’obra de Miró amb les creacions d’artistes nord-americans com Louise Bourgeois, Helen Frankenthaler, Lee Krasner, Arshile Gorky, Alice Trumbull Mason, Jackson Pollock i Mark Rothko, entre molts altres. Les veureu a “Intercanvis. Miró i els Estats Units”, la mostra que organitzen la Fundació Joan Miró i The Phillips Collection (Washington). I si situem els Estats Units, i no França, com es fa habitualment, com un dels eixos en l’evolució artística de Miró? Aquí veureu obres de moltes dones artistes, algunes influïdes pel llegat mironià. En total, veureu prop de 160 obres de Miró i dels artistes americans esmentats.

La col·lecció permanent de la Fundació Miró també celebra l’aniversari amb tres mostres que posen l’accent en aspectes diversos de l’obra de Miró. La primera, “Miró: una investigació científica” (abril de 2025) ens parlarà sobre els diferents tipus de pigments que l’artista va utilitzar; “Joan Miró: galeria d’antiretrats” (juliol de 2025), és una tria de gravats de gran format i pintures de la darrera època de Miró; i, finalment, a “Miró: suports improvisats” s’analitzarà la diversitat de materials que va fer servir.

En aquest any del cinquanta aniversari en el qual el Tokyo Metropolitan Art Museum dedicarà una exposició a Miró, també s’han programat noves exposicions a l’Espai 13, entre les quals reconstruccions de mostres que ja es van fer els anys setanta i vuitanta del segle passat (“Paisatges”, de Fina Miralles, 1979; “Escultures i dibuixos”, de Susana Solano, 1980 i “Arenes”, d’Eva Lootz, 1986) o una mostra dedicada als “Nous talents del videoart asiàtic”.

Si voleu més informació sobre la pròxima temporada de la Fundació Joan Miró Barcelona, consulteu el web d’aquest equipament de la muntanya de Montjuïc.