Com era el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes en el moment, durant el segle XIV, en qué el recinte ja estava construït i les primeres monges començaven a fer-hi vida? Qui vulgui tenir una idea de com devien ser aquells primers cinquanta o seixanta anys del monestir i conèixer una història protagonitzada per dones faria bé de no perdre de vista les tasques de recerca que han començat aquest últim terç de l’any 2024, que continuaran durant el 2025 i que començaran a oferir resultats visibles durant l’any 2026, coincidint amb el set-cents aniversari del recinte monàstic.

La reina Elisenda de Montcada i de Pinós va ser la fundadora del Monestir (edificat l’any 1326) amb el seu espòs, el rei Jaume II. Ella, però, és la figura central del recinte i aplega l’essència dels temps medievals, de l’espiritualitat de l’època i del caràcter femení. Va viure i està enterrada al mateix Monestir. I la seva (a la imatge. Foto: Monestir de Pedralbes) serà una de les tombes del segle XIV que els investigadors examinaran en detall pròximament, igual que altres sepulcres de la mateixa època i situats dins l’església o bé al claustre.

En aquests sepulcres, se seguirà una metodologia d’investigació que comença amb una endoscòpia, continua amb una excavació arqueoantropològica i amb els estudis antropològics al laboratori i acaba, finalment, amb la restauració. 

Els treballs afecten els ossos de les persones sepultades, que s’encarregarà de conservar i classificar Javier Chillida, cap de conservació preventiva i restauració, però dins de les tombes apareixeran també elements tèxtils o d’algun altre tipus, segons explica Josep M. Vila, cap de la secció d’arqueologia del projecte.

Un cop al laboratori, Carme Rissech, responsable d’antropologia física analitzarà les restes per descobrir la morfologia de les persones a les quals corresponien, les patologies que patien, les característiques dentals, l’alimentació i tota la informació que aportin les anàlisis d’ADN que es realitzaran.

Així, la tomba de la reina Elisenda de Montcada, una curiosa sepultura que està entre l’església i el claustre i es pot veure des de tots dos espais, i la de les seves companyes dels primers anys de vida monàstica rebran en les millors condicions els actes del set-cents aniversari.

“Volem reivindicar la vida de les dones que varen construir el Monestir”, explica Anna Castellano i Tresserra, directora del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes i també “recuperar les restes d’aquesta primera comunitat per saber qui eren aquestes dones, com vivien, com era la societat del moment, què menjaven, quina era la seva salut i com era el món femení fa set-cents anys.” 

És, doncs, un gran estudi multidisciplinari, dirigit per Anna Castellano i Carme Aixalà, que aportarà informació sobre aspectes diversos de la societat medieval catalana com la vida en un monestir medieval, l’alimentació, la vida quotidiana, la mort, la cort de la reina, l’envelliment, el matronatge, la dona com a promotora i el poder, la influència i la imatge de la dona en l’Edat Mitjana.

Si voleu conèixer el resultat dels estudis, haureu d’esperar a l’any 2026, però abans podeu visitar el recinte i participar en les moltes activitats que aquests dies de Nadal s’organitzen al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes.