Tornar

De la ciutat neolítica al so del Mediterrani

17/11/2023 - 13:30 h

Ajuntament de Barcelona

L'artista Rossella Biscotti inaugura a Fabra i Coats: centre d'art contemporani l'exposició 'Cable City Dance Cable City Sea'. Veniu, si voleu saber d'on surt aquest títol.

 

Presentar al públic relats no oficials de la història que construeixin un discurs al marge dels relats normatius. A això aplica la seva pràctica artística Rossella Biscotti, la creadora a la qual està dedicada la nova exposició de Fabra i Coats: centre d’art contemporani. Podeu veure Cable City Dance Cable City Sea del 18 de novembre al 25 de febrer.

Rossella Biscotti és una artista nascuda a Itàlia l’any 1978 i que treballa actualment entre Brussel·les i Rotterdam. Fa servir en la seva pràctica llenguatges que van des del cinema fins a la performance, passant per l’escultura. Amb aquests elements, reconstrueix fragments de la vida social i política, als quals de vegades afegeix experiències personals o narracions.

A Fabra i Coats: centre d’art contemporani, veureu dues instal·lacions de l’autora repartides en dues plantes, cadascuna acompanyada d’una escultura, i una última peça que posa en relació les dues instal·lacions. Les fotografies que veieu són obra d’Alexandra Pace i es van fer durant el Kunstenfestivaldesarts de Brussel·les. L’exposició ha estat comissariada per Joana Hurtado.

Primer, veureu The City, projecció multipantalla que ens parla sobre una ciutat neolítica. Aquí, l’autora es fixa en les dimensions temporals de la història i busca possibles connexions amb el present. La ciutat neolítica era a Konya (Turquia), es creu que va ser un dels primers nuclis urbans del món i acollia una comunitat de treballadors els costums i anades i vingudes dels quals han quedat documentades. I si les comparem amb el moviment i l’activitat d’un col·lectiu contemporani com el dels arqueòlegs actuals? La peça parla d’història, d’historiografia alternativa i del moment polític en què es va tancar el jaciment, poc després d’un intent de cop d’estat al país. Acompanyen la instal·lació un conjunt de ceràmiques creades amb cendra d’olivera i argila, Trees on Land (2021). Al·ludeixen a la crema d’arbres per evitar l’extensió d’una plaga vegetal i ens parla sobre el buit que deixen aquests arbres cremats.

Al segon pis, trobareu una obra sonora, The Journey (2022). Ens parla sobre el mar Mediterrani i està formada per un conjunt d’enregistraments realitzats en espais diversos, entre els quals un vaixell mercant, i diversos objectes creats amb la col·laboració d’Attila Faravelli (Aural Tools). Tot és part d’una experiència en la qual l’artista va dur un bloc de marbre de Carrara des de la pedrera fins al mig del mar, aquest Mediterrani on moren pescadors i, especialment, milers de persones migrants. Ens mostra així, mitjançant registres sonors, els matisos que uneixen les pedreres de Carrara amb un nus essencial per a les comunicacions marítimes entre Àfrica i Europa.

Amb aquests enregistraments, podrem veure Drifting (2023), una sèrie escultòrica feta amb vidre de Murano i làmines de metall que evoca el plàncton, un dels principals productors d’oxigen del nostre planeta.

Una darrera obra, A conductor, posa en contacte totes dues instal·lacions. Consisteix, de fet, en un cable de 192 metres de llargada que procedeix d’una central nuclear i que transporta tota l’energia que requereixen les instal·lacions que haureu vist. És un símbol dels interessos ocults darrere assumptes com la guerra energètica, l’energia nuclear, la regulació ambiental i el reciclatge.

Com explica la mateixa artista, a Cable City Dance Cable City Sea les grans i petites dimensions queden enllaçades en un exercici que mostra “la naturalesa subjectiva de l’arqueologia i la història, així com els interessos geopolítics que s’amaguen darrere d’un tros de terra, el mar o un material reciclat, desencadenant capes de significat i xarxes relacionals d’interès polític”.

Teniu curiositat per veure les obres que mostra Rossella Biscotti a Cable City Dance Cable City Sea? Doncs veniu a Fabra i Coats: centre d’art contemporani, però abans consulteu al web tota la informació al respecte.