Panoràmiques de Barcelona

L'Arc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere. Va ser construït arran de l'Exposició Universal de 1888 i era la porta d'accés al recinte firal.

És obra de l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas. La decoració escultòrica va ser a càrrec de Josep Reynés, Josep Llimona, Antoni Vilanova, Torquat Tasso, Manuel Fuxà i Pere Carbonell. Aquesta obra està inscrita com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) a l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/1053. D'inspiració neomudèjar, l'Arc té una alçada de 30 metres, i està decorat amb una rica ornamentació escultòrica, obra de diversos autors: Josep Reynés va esculpir al fris superior l'Adhesió de les Nacions al Concurs Universal; Josep Llimona va realitzar al revers de la part superior La Recompensa; al costat dret Antoni Vilanova va confeccionar les al·legories de la Indústria, l'Agricultura i el Comerç; a l'esquerra, Torquat Tasso va elaborar les al·legories a les Ciències i les Arts; en darrer lloc, Manuel Fuxà i Pere Carbonell van crear dotze escultures femenines, les Fames, i Magí Fita s'encarregà de les majòliques que decoren l'Arc.

A diferència d'altres arcs de triomf de marcat caràcter militar, el de Barcelona té un major component civil, caracteritzat pel progrés artístic, científic i econòmic. L'Arc de Triomf ha estat utilitzat com a meta a vegades per a algunes de les curses pedestres populars més importants de Barcelona, com la Jean Bouin o la Marató de Barcelona. El monument va ser restaurat el 1989.

(font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Triomf_de_Barcelona)

(Mèdia original: https://www.barcelona.cat/arxiusoberts/ca/arxiu/arc-de-triomf-panoramica/)

La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.L'estructura urbanística del barri és un bon exemple del tipus d'urbanisme del període de la Il·lustració, amb carrers de traçat rectilini i illes de cases regulars. La tipologia d'habitatge en origen fou d'unifamiliars de planta i pis amb accés a dos carrers per tal que tinguessin una ventilació òptima. Malauradament, amb els anys i a causa de l'especulació urbanística els habitatges d'aquesta estructura han anat desapareixent i en canvi hi trobem edificis d'alçades molt superiors a les que foren establertes en origen i, a més, els habitatges originals han estat dividits en meitats i quarts de pis. Els terrenys on s'assenta actualment el barri estaven negats d'aigua fins a mitjan segle xviii. La història de la Barceloneta està lligada al creixement i desenvolupament del port. El sòl que avui ocupa el barri s'ha anat creant lentament a partir de la construcció d'un primer dic a mitjan segle xiv i del primer port creat el 1687, que juntament amb l'illa de Maians (on més tard hi hauria la Duana i on actualment hi ha el Rellotge), van servir per a anar retenint i que s'anés afermant la sorra aportada pels corrents marins que ressegueixen la costa de nord a sud.

Quan es va crear aquest barri la ciutat es trobava en un moment de reactivació econòmica gràcies al desenvolupament de les manufactures cotoneres i el redreçament del comerç amb Amèrica, la qual cosa permeté que la població de la ciutat es dupliqués en 40 anys (1718-1758). Per aquesta raó es va voler endegar el port i els seus entorns, que s'havien anat omplint de barraques i magatzems desordenadament. Es va crear, doncs, una Junta d'Obres del Port i es decidí primer d'ampliar el port i tres anys més tard, el 1753, es va construir la Barceloneta per a resoldre els problemes d'habitatge de la ciutat. El rescabalament dels antics veïns de la Ribera mai no es va portar a terme.

Durant el segle xix la Barceloneta, com altres barris de Barcelona, tingué un desenvolupament industrial notable. S'hi instal·laren indústries metal·lúrgiques i mecàniques importants: la Maquinista Terrestre i Marítima (1856), els Tallers Nou Vulcà (1836), els Gasòmetres (1840), els Tallers Alexander (1849) i els Tallers Escuder (1872). Les fàbriques i tallers es feren al nord del barri, cosa que n'impedia en part l'expansió fins al Poblenou. Actualment aquest sector està ocupat per habitatges i instal·lacions construïdes per als Jocs Olímpics de 1992.

(font: https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Barceloneta)

(Mèdia original: https://www.barcelona.cat/arxiusoberts/ca/arxiu/barceloneta-panoramica/)

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona. La catedral es va construir durant els segles xiii al xv al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana, d'estil neogòtic, és moderna (segle xix). L'edifici és Bé d'Interès Cultural i, des del 2 de novembre de 1929, Monument Històric Artístic Nacional.

La catedral està dedicada a la Santa Creu, la seva advocació principal, i a santa Eulàlia, patrona de Barcelona, una jove verge que, d'acord amb la tradició cristiana, va sofrir el martiri durant l'època romana. La dedicació del temple a la Santa Creu, molt poc habitual, és una de les més antigues del món cristià i probablement es remunta a mitjan segle vii. La dedicació a santa Eulàlia es coneix des del 877, quan el bisbe Frodoí va localitzar les restes de la santa i les va traslladar solemnement a la catedral.

La serra de Collserola és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana. La major part de la seva superfície constitueix el Parc Natural de Collserola des de l'any 2010.

Conté una ampli ventall d'ambients naturals mediterranis, predominantment boscos, que juntament amb formacions de vegetació baixa, acullen una variada fauna. Gairebé totes les espècies animals del bosc mediterrani hi són presents.

L'empremta humana és present a la Serra, no només pel que fa a la modificació del paisatge, sinó també per la quantitat de restes arqueològiques i construccions que s'hi troben, les quals constitueixen un patrimoni molt valuós.

El nom de Collserola ve de «Coll (de) s'Erola» ('erola' és un pla petit al cim d'una muntanya), amb un ús arcaic de l'article salat, que és l'antiga denominació del coll de l'Erola, entre el Tibidabo i el Turó de Santa Maria, per on passa actualment la carretera de l'Arrabassada.

(fonts: https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Barcelona; https://ca.wikipedia.org/wiki/Collserola)

(Mèdia original: https://www.barcelona.cat/arxiusoberts/ca/arxiu/catedral-panoramica/)

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella, a Barcelona. Durant molts anys va ser l'únic parc públic de la Ciutat Comtal. Va ser traçat en els antics terrenys de la fortalesa de la Ciutadella —d'aquí el seu nom—, a imatge i semblança del jardí de Luxemburg de París. Va ser dissenyat per Josep Fontserè i Mestre i inaugurat el 1881. Pocs anys després, el 1888, va acollir l'Exposició Universal de Barcelona.

Està situat al barri de la Ribera, en el triangle comprès entre l'estació de França, l'Arc de Triomf i la Vila Olímpica. Està delimitat per quatre vies principals: el passeig de Pujades, el passeig de Picasso, el passeig de Circumval·lació i el Carrer de Wellington. Disposa de deu accessos i té una extensió de 17,42 hectàrees (31 amb el Zoo de Barcelona). És el parc urbà més gran de Barcelona després del de Montjuïc.

Al parc es troba l'antic Arsenal de la Ciutadella, actual seu del Parlament de Catalunya, a més de equipaments del Museu de Ciències Naturals de Barcelona com el Museu Martorell (seu històrica del Museu de Ciències Naturals des del 1882 encara que va fer de Museu de Geologia del 1924 al 2010) i el Castell dels Tres Dragons (Museu de Zoologia del Museu de Ciències Naturals del 1920 al 2010). L'Umbracle i l'Hivernacle, dedicats a la conservació d'espècies botàniques, també fan part del Museu de Ciències Naturals. El Parc de la Ciutadella també alberga el Zoo de Barcelona i diversos edificis que inclouen una església i un col·legi (IES Verdaguer). En el seu terreny es troba una extensa col·lecció d'art públic que el converteix en un museu d'escultures a l'aire lliure.

El 1951 el parc va ser declarat monument històric-artístic i figura en el registre de Béns Culturals d'Interès Nacional del patrimoni català i en el registre de Béns d'Interès Cultural del patrimoni espanyol amb el codi RI-52-0000030.

(font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_la_Ciutadella)

(Mèdia original: https://www.barcelona.cat/arxiusoberts/ca/arxiu/ciudadella-panoramica/)