Barcelona Cultura

Tuman

Autor del mèdia

Informació

La butaca Tuman respon a la necessitat que va sorgir a Espanya durant la dècada dels anys 60, quan força mobles que es trobaven en el mercat eren de caire historicista i alguns arquitectes no els consideraven adients per als interiors “moderns”. Aquesta intenció és la que va prevaldre en el disseny de la Tuman, així com que fos còmoda i relativament econòmica, aspecte que s’aconseguí amb l’ús d’escai en lloc de pell i amb una producció seriada. De fet, s’arribaren a produir cinquanta unitats diàries amb possibilitat d’augmentar el nombre si la demanda ho requeria.

La butaca Tuman pren el nom i el gest formal de l’ocell Tucuman. Està construïda amb una estructura d’acer pintat negre i les diverses parts que composen les potes, els braços, el respatller i el seient estan unides per cargols. Una peça gran d’escai negre cobreix tota la butaca, a la manera d’un gran coixí que amaga, al seient, uns fleixos d’acer en forma de ballesta que li donen una gran elasticitat i confortabilitat. Durant els anys 60 i 70, l’escai va ser sinònim de modernitat. N’és un exemple el Premi Skay Diseño 1974 que va rebre la Tuman al concurs de mobles entapissats amb aquest material.

L’any 1991 el seu autor, Pep Bonet, la va redissenyar introduint-hi alguns canvis, com l’alçada del seient, 5 cm més alt. Des d’aleshores la produí BD, Ediciones de Diseño amb les versions de coixí en policuir o cuir. El Museu conserva una segona Tuman (MADB 136.767) fabricada als anys 90 i amb aquestes variacions.

Principal

Títol:

Tuman

Id Repositori:

H587802

Autor/Creador:

Bonet Bertran, Pep, dissenyador, 1941.Levesta, SA, productor, Granollers: 1969-1990.BD. Ediciones de Diseño, SA, productor, Barcelona: 1991-2007, 1972, 2007.

Mijtà:

mobles seients, arts decoratives.

Adicional

Data de la creació:

1969, 1969.

Format:

visual

Materials:

cuir sintèticacer

Forma part de:

madb, Museu de les Arts DecorativesMDB, Museu del Disseny de Barcelona.

Enllaç al recurs original

Aquest Mèdia és una contribució de