piano escriptori

És un piano que està introduït al segon calaix d’un moble en forma d’escriptori o calaixera amb la tapa superior de persiana. És rectangular i té ordres dobles de cordes obliqües. El teclat té cinquanta-quatre tecles, de Do1 a Fa 5, i funciona amb mecanisme anglès simple, sense apagadors i sense escapament. No té pedals ni registres, tot i que sota la caixa hi ha dos llistons en forma de falca del tipus de genollera, que actualment no tenen cap utilitat sonora però que possiblement abans subjectaven una sordina. nnÉs obra de Josef Martí, un reconegut constructor de pianos nascut cap al 1770. Se sap que ingressà com a aprenent al Gremi de Fusters de Barcelona el 5 de febrer de 1784, del qual va formar part fins el 1819. Tot i això, va marxar a Madrid a formar-se amb Francisco Flores en algun moment abans de 1804 i en un anunci de 1805 ja parlar d’un moble-instrument amb calaixos i escriptori que es correspondria amb aquest exemplar (Brugarolas, 2011).nnÉs un moble de caoba amb guarniments de bronze als tiradors i la taula harmònica d’avet. Al davant hi ha motius pintats en forma de garlandes de flors i la marca. El teclat duu una motllura frontal contínua a les tecles naturals, que són xapades d’os, mentre que les alterades són de palissandre. Té un pont d’una secció i descansa sobre quatre potes curtes de secció quadrada. Les cordes són d’acer i els caps dels martellets estan folrats de pell.