orgue saltiri

És un orgue saltiri fabricat per Josep Pujol, un constructor d’orgues manresà que, veient els inconvenients que representava haver d’afinar constantment el saltiri, el 1768 va inventar un saltiri en què les cordes eren barretes de fusta que accionaven tubs d’aire. No va tenir gaire èxit, ja que en aquesta època el saltiri ja començava a estar en desús i l’exemplar del Museu de la Música és un dels pocs que es conserva (Vilar, 1983).

El moble és de fusta envernissada amb quatre potes i coronat amb unes talles de fusta daurada en forma de rocalla. A la part superior, dues portes deixen veure el conjunt de tubs de la façana emmarcats amb els mateixos motius tallats i daurats. Els tretze tubs (d’8a 4′; Fa#3,Mi3-Re3-Do3-Sib2-Sol# 2-Sol2-La2-Si2-Do#3-Re#3-Fa3-Sol3) estan disposats en forma de mitra i són de metall amb relleus i el bordó de fusta. El teclat està format per tres grups de dotze varetes de fusta que imiten la disposició i l’ordre de les cordes d’un saltiri: 55 fs”’ – Fa#5; 37 cs ”- Do #4; 35 ais’-La#3; 53 e”’-Mi5; 47 ais”-La#4; 33 gs’-Sol#3; 51 d”’-Re5; 45gs” -Sol#4; 49 c”’-Do5; 42 f”-Fa4; 49 c”’-Do5; 42 f”-Fa4; 32 ds’-Re#3; 48 h”-Si4; 40 ds”-Re#4; 31 fs’-Fa#3; 44 g”-Sol4; 37 c”-Do4;29 c’-Do3; 43 fs”-Fa#4; 36 h’-Si3; 27 d’-Re3; 41 e”-Mi4; 34 a’-La3; 25 c’-Do3; 41 e”-Mi4; 34 a’-La3; 25 c’-Do3; 39 d”-Re4; 32g’-Sol3; 24 h-Si2; 23 b/as-Sib/La#; 30 f-Fa3; 22a-La2; 21 gs-Sol#2; 28 ds’-Re#3; 20 g-Sol2. Les manxes són al peu, sota de l’instrument i pel que fa als registre, té tres corredores al costat dret, sense retolar: bordó 8′, 8a 4′, 5a 2 2/3, terça 1 3/5. Consta d’un regulador al peu, sota l’instrument i no té pedaler.