mig canó

És una cítara fabricada per Nelly van Ree Bernard, Gunther Karnstein i Martin Sassmann. Nelly van Ree Bernard (1923-2012) era una musicòloga i constructora d’instruments musicals originària dels Països Baixos i criada a Barcelona. Després de formar-se en diferents instruments i viatjar, es va centrar en la música ibèrica del segle XVI i la formar el conjunt instrumental i de veu Música Ibérica. Va ser en aquest moment que va començar a redissenyar instruments antics (tipus saltiris i clavicordis), que reproduí i construí a partir de plànols de diversos constructors d’Alemanya i Holanda. Va reconstruir la interpretació d’aquests instruments, enregistrant-ne diversos aspectes en discs i cassets. Va deixar el llegat dels seus instruments, plànols i textos al Museu de la Música de Barcelona (Viquipèdia).

La cítara és de dotze cordes simples individuals (una per afinar), en dotze clavilles senzilles. La taula harmònica és trapezoïdal i presenta quatre obertures acústiques, una de gran al centre i tres de petites al voltant. La taula està lleugerament bombada i el fons és pla. Pel que fa a l’afinació, el La3 = 435/415 Hz (pitagòrica). Té dos ponts continus i dos ponts mòbils. Quant a la decoració de la taula harmònica, els únics elements que hi trobem són els tancaments de les quatre obertures acústiques amb puntes de ganxet calades.