fídula contralt

És una fídula de quatre cordes simples construïda al segle XX a partir de models medievals. És obra d’Ignacio Fleta, (1897-1977), un lutier originari de Huesa del Común (Terol) i pertanyent a una família d’ebenistes. Es va traslladar a Barcelona amb els seus germans on estudià la construcció de violins, violoncels i contrabaixos amb Benito Jaume i Étienne Maire Clarà. Després d’un període de formació a França al taller de Philippe Le Duc, tornà a Barcelona per instal·lar, juntament amb els seus germans, un taller dedicat a la construcció de violins i violoncels. Més tard, cap el 1955, va decidir dedicar-se exclusivament a la fabricació de guitarres aconseguint molt d’èxit. Va copiar una guitarra Torres que havia estat de Francesc Tàrrega i del seu taller van sortir un bon nombre d’instruments inspirats en models antics, productes d’un encàrrec de l’agrupació musical Ars Musicae, col·lecció que es conserva pràcticament íntegra al Museu de la Música de Barcelona. També va construir instruments dedicats a Andrés Segovia, John Williams i Jorge Morel, entre d’altres (Viquipèdia).

La taula harmònica, bombada i amb forma de vuit, és d’avet i està decorada amb incrustacions de marqueteria de diferents fustes en forma de quatre elements geomètrics romboïdals decorats distribuïts per tota la superfície. Té dues obertures acústiques allargades i no té ànima. El fons, també bombat, els riscles i el mànec són d’auró i el claviller és pla. El batedor, amb trasts mòbils, i el cordal són de palissandre, amb marqueteria de palissandre i d’auró. La superfície està envernissada amb alcohol.