escó

Escó d’estil neogòtic en noguera tallada on l’estructura arquitectònica serveix de marc per fer lluir animals fantàstics amenaçants, de gran qualitat tècnica, i transmetre missatges en el llenguatge propi de la Renaixença.

L’alçada converteix aquest seient en un moble imponent, i la manera de treballar la talla amb cantells marcats i deixant molts espais llisos li dona un aire fred i poc acollidor. Es va dissenyar per a un rebedor, i per aquesta raó a la seva estructura no s’han incorporat els entapissats.

Tres fotografies del començament del segle XX situen l’escó al rebedor del pis principal de la casa Lleó Morera, del passeig de Gràcia, 35, edifici renovat per Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), que en va acabar les obres el 1905. Dues de les fotos estan fetes el 1907, cosa que fa pensar en aquesta data com a última possible de la seva construcció.

Els animals tallats en braços, capitells i coronament semblen amenaçar a tot el qui entri amb males intencions a la llar, mentre que els missatges “fe, pàtria i amor” donen la benvinguda i deixen clara constància dels valors principals de la família.n

Atribuïm el moble a Gaspar Homar perquè ell va ser l’ebenista que va fer els mobles del pis. La bona qualitat de talla permet plantejar aquesta atribució encara que no es tinguin més dades per confirmar-ho. No sorprèn que un artista que ofereix unes obres plenament modernistes a les sales principals de la mateixa casa, plantegi mobles d’altres estils per al rebedor, ja que la combinació d’estètiques és una constant en la seva obra, i l’estil gòtic té un pes considerable.

Mónica Piera, Carme Llagostera, Maria del Mar Corominas i Carles Muzás